Avui és 12 d’octubre i per a molts catalans, és un d’aquells dies que millor no posar la TV i evitar tenir que escoltar segons quines coses que podrien afectar a la nostra massa encefàlica. Sigui con sigui, ara més que mai, hem d‘oblidar-nos del significat polític que puguin haver donat a aquesta data els insignes defensors de l’estat, i hem de ser capaços de veure la realitat històrica, i aquesta no és altra, que avui fa 517 anys, que el més gran dels almiralls catalans de tots els temps, va concloure l’expansió de la marina catalana, prenent possessió en nom del seu monarca Ferran II, de noves terres que en el futur havien de donar més poder econòmic a la seva nació. Iaixò, ho va fer no ho oblidem, clavant en aquelles noves platges, la bandera reial del seu rei, i la de la creu vermella que no és altre que la de Sant Jordi.
Pocs dies després de la tornada de l’almirall a Pals i amb posterioritat a ser rebut oficiosament al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, i oficialment al dia següent al Tinell de Barcelona pels reis, el Papa Alexandre VI, el Papa català que va dur la seva llengua a la cúria romana, va estendre les butlles que concedien al rei Ferran II, el domini absolut d’aquelles noves terres incorporades a les seves ja existents possessions.
Anys desprès, Ferran II moriria, deixant al seu hereu, “la part que li pertocava de les indies”, que no era altre que aquella part, que no era portuguesa, és a dir, la que li pertocava, segons el tractat de Tordessillas. Tan senzill i simple.
Més tard, ja sabem el que passarà: Reis absolutistes, organització política catalana impossible d’encaixar amb aquests reis, manipulació, adulteració, tergiversació,…. etc, etc, per acabar definitivament amb el que celebrem avui, el dia de la hispanitat en lloc del que hauria de ser en realitat.
A partir d’aquí, vivim una allau de teories a quina més increible, com las del Colom gallec, el Colom aragonès, el Colom eivissenc, el de Gènova, el de Tortosa …. I enbolica que fa fort. No cal dir, que és força fàcil confondre a l’opinió pública en aquest tema ja que si tenim en conte, la nula formació en història de la població mitja (no és casualitat que a les escoles no s’ensenyi re de res), i la falta d’interès en les nostres administracions tan administratives com intel·lectuals vers el tema, doncs ja tenim el resultat: 500 anys escoltant tot tipus de vegenades i tergiversacions que ja son un insult a la intel·ligència d’aquelles persones que encara tracten de ser racionals.
Sigui com sigui, cal continuar fent feina, cal continuar estudiant, investigant, i treien a la llum tot el que hi ha al darrera d’aquesta trama i esperar que un dia o altre, el final del túnel comenci a ser visible en la llunyania. Avui celebrem ni que sigui intel·lectualment, que els catalans vam arribar a Amèrica, que un dels nostres, més aviat o més tard, passarà a la història com un català universal, i que ens sentim orgullosos, d’haver aportat a la humanitat, una altra genialitat com tantes d’altres van fer els nostres avantpassats.
Joaquim Ullan
Cathalonia 