Archive for the ‘Poesia’ Category

h1

Vent i mar

Febrer 18, 2011

“El vent s’escampa per un i altre cantó, mentre el mar ens canta la seva eterna canço. Balla i balla, i els estels semblen xiuxiuejar, i balla per tu, com si fos la darrera vegada. T’ho mires entre silencis i sents com et convida, a veuere entre les seves onades, la vida passar. Els nubols corren d’una a altre banda, com si vulguesin a algun lloc arribar, però tu estas allà, inmobil, estàtic, com una gra mes de sorra que espera ser arrosegat. Com un èsser eteri que desitja fondres amb el mar, i sentir la passió que per ell corre……”

Eric Barrat (17/04/2007)

h1

Pau, amor i treball

Novembre 25, 2010

El nostre benvolgut amic en Ramon Cuellar, més conegut com el “rodolinaire”, ha tingut un detall amb mi, que m’ha semblat fantàstic. Crec ambel seu permís, que us el faré extensiu a tots vosaltres.

Ramon:

“Em plau fer-te un regal que té un relleu extraordinari: Es tracta de l’obra de l’artista Rafael Yzquierdo anomenada: PAU, AMOR I TREBALL.

És el centre d’una història meravellosa. A la casa, on vivíem fins el 1950, teníem un quadre fet amb la làmina de l’artista esmentat. Va desaparèixer un dia de l’any 1950 quan vam canviar de casa i no he pogut trobar-ne una enlloc. Imaginat que desprès de 45 anys de recerques als encants i 15 anys de recerques per internet, la vaig trobar aquest darrer dissabte en una subhasta per internet.

A veure si avancem diumenge.”

 

h1

La noia que s’ha possat a ballar

Setembre 26, 2010

De vegades,
assegut en la foscor de la meva habitació,
invisible al raig de llum que s’endinsa pel finestró
li parlo a Deu de tu.

Li explico que no sóc pintor,
que no soc cantant ni poeta,
que no se convertir la bellesa en paraules,
però que t’he fet una cançó.

Aquesta es una cançó, que parla de tu,
de com el temps s’atura, i jo em sento perdut.
de com el sol ens ha oblidat damunt la sorra,
i ens ha envaït el suau remor del mar.

De com sento una música, un cantar,
de com sento al poeta vibrar,
aquesta es una cançó, que parla de tu,
de la noia que s’ha posat a ballar.

Balla ballarina,
enlairant les teves mans al cel,
il·lumina els nostres solitaris cors,
amb la mirada dels teus ulls color de mel.

Preciosa ballarina,
quin vent t’empeny quin vent et canta,
que el batec de la teva dansa m’il·lumina,
i només per a mi, els teus ulls son verds.

Eric Barrat (12/13-06-07)

%d bloggers like this: