Archive for the ‘Nacional’ Category

h1

Colom, Catalunya i Amèrica

octubre 2, 2016

foto-1

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 2 d’octubre de 2016

La figura de Colom sempre ha estat controvertida. Malgrat el que es digui, des de sempre, una aura de misteri ha envoltat el seu origen i la seva història. Durant segles se’l va presentar com un intrèpid mariner genovès al servei de la poderosa i rampant corona castellana. Un visionari que es va llançar cap a aigües desconegudes -el Mare Incognitum- a la recerca d’un nou món. Una empresa gegantina que perseguia la glòria dels Reis Catòlics i el triomf de la cristiandat. Déu, pàtria i religió. Una teoria que posa en relleu la pretensió obsessiva de l’espanyolitat per tenir un paper central en la història universal. I que per la seva naturalesa ja resulta, com a mínim, qüestionable. Les investigacions recents confirmen les sospites passades i posen en dubte la versió oficial.

Colom era català?
En els anys de Colom -finals de la centúria del 1400- Catalunya era un solar fumat per les guerres civils que l’havien assolada. Un segle de conflictes. Primer va ser la segona part de Casp. Com sol passar, allò que els polítics no havien sabut tancar en un despatx, els militars ho van voler resoldre en els camps de batalla. Jaume d’Urgell -que volia dir les classes mercantils barcelonines- versus Ferran d’Antequera -que era el mateix que les oligarquies valencianes i aragoneses-. Després va venir el conflicte entre Joan II i el seu fill Carles de Viana, que era una reposició inoportuna de l’anterior guerra. Amb els mateixos arguments. I amb la inevitable col·laboració de la madrastra Enríquez. Una versió sagnant de la Ventafocs adaptada a la Cort. I finalment, la revolució Remença.

Les investigacions recents apunten -amb certesa- que Colom procedia d’una família de l’estament mercantil del partit enfrontat a la monarquia. Barcelonins o mallorquins. I apunten, també, que Colom va ocultar la seva naturalesa per evitar les reials represàlies. Dues guerres -tres si es compten els Remences- eren motiu suficient per alimentar aquella mena d’odi secular, transformat en persecució política que no s’esvaeix amb el temps. I més quan el partit de Colom comptava les guerres per derrotes. D’altra banda, la seva correspondència epistolar -la que s’ha conservat- està escrita en castellà. Té certa lògica, perquè són cartes adreçades a l’administració castellana. Però els textos estan farcits de catalanades. Girs involuntaris. Coses de la llengua materna.

El primer mapa parcial d'Amèrica després de la descoberta de Colom

El primer mapa parcial d’Amèrica després de la descoberta de Colom

Què buscava Colom?
Colom no buscava Amèrica. El cert és que Colom va tenir els primers contactes amb el rei Ferran. I el cert, també, és que el Catòlic estava obsessionat a trobar una ruta alternativa per arribar a l’Índia. I això va condicionar -i molt- l’autèntic sentit del projecte de Colom. En aquells dies els turcs ja havien conquerit l’imperi bizantí, l’últim reducte de tradició romana i de religió cristiana a la Mediterrània oriental. I controlaven -monopolitzaven- totes les rutes comercials cap a l’Àsia. Un nou escenari que amenaçava la ruïna de les poderoses repúbliques mercantils italianes -Venècia, Gènova, Pisa- i comprometia el creixement de València i Nàpols, en aquells dies les perles de la corona catalano-aragonesa. Ferran i Colom buscaven una ruta per arribar a l’Índia per l’oest.

I aquí arriba l’altra gran controvèrsia. Perquè mentre la historiografia espanyola ha insistit, sempre, a fer sortir Colom i les caravel·les del port andalús de Palos; les investigacions recents apunten la probabilitat que ho fes des del port empordanès de Pals. Fins ara resultava difícil defensar la tesi Pals, però la localització d’una cartografia de l’època que dibuixa amb precisió el port medieval i d’uns gravats coetanis -un equivalent a les selfies contemporànies- que reprodueixen la imatge de la vila murallada i del castell, la reforcen. Palos -l’oficial- no va tenir mai ni castell ni muralla. I si es pretén defensar la versió oficial s’haurà d’acceptar que la selfie va ser -a propòsit- artísticament alterat amb Photoshop. Una situació que, automàticament, obriria altres interrogants.

Colom era un genocida?
Colom no va ser el primer que va arribar a Amèrica. També la investigació -i no precisament la dels historiadors catalans- ha provat que els islandesos van ser els primers occidentals que hi van posar els peus. Va ser en la centúria del 900. Cinc-cents anys abans. També els bascos -cent anys abans que Colom- ja hi havien posat els peus. En qualsevol dels casos no va ser una empresa colonitzadora. Islandesos i bascos, que no sabien que feien història, es van limitar a proveir-se de recursos naturals. I no hi van crear cap mena de població estable. Ni van tenir cap mena d’intercanvi significatiu amb els pobles nadius, més enllà del “jo et vinc a prendre allò que tu no fas servir i per tant no faig res dolent”. L’etnocentrisme europeu. La perversa ideologia de la superioritat europea.

Tot i que ell desconeixia les fites viatgeres de bascos i d’islandesos, el que si sabien -Colom i Ferran- és que l’Índia -que no seria massa diferent de l’actualitat- estava plena a vessar de gent. En cap cas es va plantejar -inicialment- una operació militar de conquesta. El viatge de Colom estava pensat per a establir colònies estables organitzades per comerciar amb els nadius. A l’estil de les colonitzacions gregues a la costa catalana en temps dels ibers. L’estudi de la seva correspondència -la de Colom- revela la sorpresa que li va causar la facilitat amb la qual va aconseguir connectar-hi. I també es delecta dels tractes beneficiosos que obté davant uns natius que -en el seu ideari supremacista- considera ingenus i incivilitzats. La conquesta i extermini de les nacions nadiues no té res a veure amb el projecte inicial colombí.

L'Orbis Terrarum de l'any 1700

L’Orbis Terrarum de l’any 1700

L’estàtua de Colom
Colom era un home del seu temps. Amb un innegable coneixement de la cartografia naval. Fins i tot amb una extraordinària capacitat en el difícil art de la navegació. Un visionari amb les seves llums i les seves ombres. Però era, bàsicament, un home del seu temps. Colom no és el descobridor del Nou Món. Amèrica no ha estat mai descoberta. La celebració del 12 d’Octubre és una burla macabra als pobles americans, fonamentada en els deliris del nacionalisme espanyol. I si algú es pot atribuir l’honor històric de la descoberta són els pobles amerindis que, procedents de l’actual Sibèria, fa deu mil anys, van iniciar la travessia de l’estret de Bering -durant els mesos d’hivern que el mar està glaçat- i van arribar a l’actual Alaska. Els autèntics descobridors.

Ni tampoc és el causant de la mort de milions de nadius. Ni tan sols, el responsable indirecte o l’inspirador intel·lectual. L’esclavització de les nacions autòctones derrotades, la transmissió de malalties desconegudes pels seus organismes, el contagi de l’alcoholisme, l’extracció i l’espoli fins a l’extenuació dels seus recursos naturals; són fenòmens directament relacionats amb la conquesta militar a sang i foc a la qual es van lliurar les potències europees del moment. Ningú resta lliure de culpa, perquè fins i tot aquells petits països que no hi tenien dominis, exercien impunement la seva brutalitat en complicitat amb les potències colonitzadores. L’antítesi del projecte inicial de Colom.

Si volem ser honestos amb la història, si pretenem depurar l’espai públic en ares d’una pretesa moral higienitzadora, Colom és a la cua dels candidats a desaparèixer. Segurament a tocar de Karl Marx o de Friedrich Engels. Abans, molt abans, tenim una llarga nòmina encapçalada per Habsburgs i Borbons. En les tres disciplines de la representació artística: escultura, pintura i arquitectura. Pensem si paga la pena destruir l’art per donar satisfacció a un cop de febre iconoclasta. Ho hem vist a l’Afganistan.

Font:
Publicat al portal elnacional.cat el 02/10/16

h1

L’estranya bretxa entre Aragó i Catalunya

setembre 10, 2015

“Com es va produir aquesta assimilació tan completa?
Amb la destrucció de la memòria històrica, és clar”

Estem tan acostumats a debatre sobre les fractures als Països Catalans, entre Catalunya, el País Valencià, les Illes i el Rosselló, que sovint oblidem la bretxa que hi ha oberta amb Aragó. I crec que mereix una elucidació que pot ser bastant enriquidora. M’explico.

Aragó i Catalunya han tingut una història comuna i estrets vincles entre 1167, data de la unió dinàstica, i el 1714, data de la destrucció de la Corona d’Aragó i la seva absorció per la nova Espanya unitària de Felip V. Catalunya i Aragó van solcat plegats les aigües turbulentes de la història durant 547 anys, i no hi va haver mai greus problemes. Per exemple: els reis de la dinastia catalana sempre van respectar l’idioma i les lleis dels aragonesos. Cal assenyalar-ho, perquè els castellans, amb Felip V al capdavant, van fer el contrari: van derogar els furs aragonesos al mateix temps que el catalans, i després van anihilar la seva llengua.

És curiós, per tant, que avui en dia els aragonesos siguin tant o més anticatalans que els castellans. El fenomen té una raó molt concreta: la castellanització d’Aragó ha estat un gran èxit. A principis del segle XXI, els aragonesos són gairebé més castellans que els castellans de soca-rel.

Com es va produir aquesta assimilació tan completa? Amb la destrucció de la memòria històrica, és clar. Avui dia, la majoria dels aragonesos tenen una noció molt vaga i absolutament equivocada de la seva història. En resum: que pensen la Corona d’Aragó era un Estat unitari com l’Espanya d’avui, que Saragossa en va ser la capital, que en sortien camins rals en forma radial (com després des de Madrid) i que s’hi parlava al castellà, a excepció dels catalans i alguns valencians enraonaven en una mena de chapurriau incomprensible.

La realitat històrica, però, és molt diferent. La Corona d’Aragó va ser composta, Saragossa no n’era la capital, no hi havia camins rals radials i ningú no hi parlava castellà. S’hi parlaven l’aragonès a Aragó i part del Regne de València i el català a Catalunya i la major part de València. Les llengües utilitzades per la Cancelleria reial a l’Edat Mitjana van ser l’aragonès, català i llatí, el darrer per a la correspondència internacional. No el castellà. L’aragonès va ser abandonat per la noblesa del segle XV, havia desaparegut de Terol i Saragossa a principis del XVIII i en l’actualitat sobreviu als Pirineus. No obstant això, el govern aragonès no considera aquesta llengua com a patrimoni, i ha tingut la poca vergonya d’anomenar-lo, per llei, LAPAPYP, en una denominació que es una burla a tots els filòlegs del món –i que tot apunta que desapareixerà-.

Aquest és el problema: l’esborrament de la història. Avui dia, la majoria dels aragonesos estan en contra de la independència de Catalunya sense saber que aquesta seria l’última de supervivència al segle XXI de la Corona d’Aragó, un estat prou important com per haver-se guanyat una gran nombre de pàgines a Vanished Kingdoms: The History of Half-Forgotten Europe, de Norman Davies.

(Nota final: si algun lector aragonès no em cregués, vist que sóc un malvat nacionalista català, pot llegir el llibre esmentat més amunt. Hi trobarà la realitat del que va ser la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, vista per un intel·lectual anglès, i no pels historiadors nacionalistes espanyols).

Font:
Article de Francesc Puigpelat publicat al portal naciodigital.cat el 10/09/15

 

h1

Per treballar a Espanya és més pràctic el català que l’anglès!

desembre 16, 2014

h1

El jutge Santiago Vidal explica què caldrà fer després del 9-N

desembre 1, 2014

El jutge Santiago Vidal va participar en un acte a l’ANC a Casa Empordà de Figueres. A la part final de la seva intervenció va explicar que caldrà fer després del 9-N, i les traces principals de l’esborrany de futura constitució catalana que déu juristes entre ells el propi Santiago Vidal, estan elaborant i que ara sabem que es farà pública el proper 7 de gener.

h1

Bloomberg: “Spain’s Corruption May Set Catalonia Free”

novembre 7, 2014

bloomberg

By Leonid Bershidsky

Catalonia’s determination to go ahead with a symbolic vote on independence from Spain on Sunday — despite being banned by the nation’s constitutional court — now has an additional layer of legitimacy. Spain’s ruling People’s Party, which scuppered the Catalan version of “devo-max” four years ago, has turned out to be so sickeningly corrupt that it has no right to tell anyone what to do.

The legal arguments for and against Catalan independence can be kicked around endlessly. They are part of the dead-end debate about two mutually contradictory principles embedded in the United Nations Charter: territorial integrity and self-determination. Legal opinions on cases of unilateral secession — Kosovo, Transnistria, Somaliland, the “assisted secession” of Crimea — stress that international law calls for self-determination within the framework of existing states, except in cases when a “people” (whatever that may be) suffers from major rights violations inflicted by the state.

Catalonia is no Somaliland, and nothing is extreme about its treatment by Spain. Yet Catalans could argue that their rights were first recognized and then trampled by Madrid. In 2006, both houses of the Spanish parliament — and the people of Catalonia in a referendum — voted for the region’s new Statute of Autonomy, and King Juan Carlos signed it. The document granted the wealthy region — which accounts for 16 percent of Spain’s population, 19 percent of its gross domestic product and 21 percent of research and development spending — broad self-government and fiscal powers not unlike those Scotland is about to get after its failed independence referendum.

Had those powers remained in place, there would probably be no question of secession now. Yet the People’s Party, in opposition at the time, challenged the document in the Constitutional Court. Four years later, the court struck down 14 articles of the statute and reinterpreted another 27. The ruling, in effect, said that Catalonia had no right to call itself a nation, just a “nationality” under the Spanish constitution. It declared Catalonia’s extended tax powers unconstitutional and told the region it had to stick with the Spanish scheme of administrative division.

Throughout the appeal process, it was the current prime minister, Mariano Rajoy, who led the People’s Party. After it returned to power in 2011, Rajoy went back to the Constitutional Court again and again, seeking and receiving rulings against continued Catalan attempts to get more independence from Madrid. And we now know that throughout all this, he presided over some of the most rampant corruption ever revealed in Spain.

The People’s Party’s former treasurer, Luis Barcenas, says Rajoy and a former economics minister, Rodrigo Rato, received illegal cash from a slush fund. Rato has also been accused of running up an enormous bill on a corporate credit card issued by Bankia, the bailed-out financial group he chaired between 2010 and 2012. Local party officials seem to have been caught taking kickbacks to award government contracts. Last week, 51 former and current officials, including some top People’s Party figures, were arrested.

Rajoy has apologized on behalf of his party “to all Spaniards for having appointed to positions for which they were not worthy those who would seem to have abused them.” The apology, however, will not be enough to explain to Spaniards why the leader of a party whose banners have “austerity” written all over them has not been able to impose it on his close co-workers and perhaps even on himself.

Podemos, the leftist, anti-establishment party, now leads in Spanish polls. Podemos leader Pablo Iglesias has indicated that his political force favors Catalans’ right to decide their own destiny. The next election is not until late 2015, but Rajoy is not popular enough, and certainly does not have enough moral authority, for the nation to unite around him on issues of principle.

The nationalists in Catalonia lived through a financial scandal of their own last summer when the region’s former president Jordi Pujol, the independence movement’s patriarch, admitted hiding undeclared funds outside Spain. This was considered a setback in the campaign for an independence vote. The scale of Pujol’s wrongdoing, however, pales in comparison with the shenanigans for which Rajoy has apologized.

The tables have turned on the man who did his best to deny Catalans more autonomy within Spain. It is even harder for him to keep the country together than it was for Prime Minister David Cameron in the U.K.: He is explicitly not trusted. And the Catalans now have a great story to tell about a thoroughly corrupt political machine denying them their rights as a nation.

To contact the writer of this article: Leonid Bershidsky at lbershidsky@bloomberg.net

To contact the editor responsible for this article: Tobin Harshaw at tharshaw@bloomberg.net

Font:
Publicat al portal BLOOMBERG VIEW del 05/11/14

h1

Campanya institucional del 9N

octubre 25, 2014

Com votar:

Qui pot votar:

h1

L’11 i 12 d’octubre organitzem un cap de setmana per reivindicar la catalanitat de la descoberta d’Amèrica

setembre 29, 2014

t75_01

El dissabte 11 a les 10:30, ruta “DISCOVERING COLUMBUS“, basada en les darreres investigacions! Una ruta que inclou un tast gastronòmic típic català i l’accés al Mirador de Colom!

El diumenge 12 a les 10:30, ruta “L’ENIGMA COLOM“, basada en la novel·la de M. Carme Roca. Una ruta que també us permet si ho desitgeu, adquirir amb un descompte especial el combinat de novel·la i ruta!

Ruta: DISCOVERING COLUMBUS
“Descobriu els aspectes més desconeguts de la vida de Colom: la teoria del seu origen català, on van ser batejats els indis que vingueren del Nou Món amb ell i el paper cabdal de Barcelona en la gesta i realització de la descoberta d’Amèrica. Visitareu els espais històrics relacionats amb aquesta gran aventura, i coneixereu als principals protagonistes catalans que hi van intervenir. Una ruta captivadora i sorprenent que us descobrirà l’origen de Cristòfor Colom a través del gòtic medieval català i el espais vinculats a la Descoberta d’Amèrica.”

Ruta: L’ENIGMA COLOM
“1493. L’almirall Colom ha tornat de les Índies Occidentals i prepara una altra expedició. Temps enrere, Guerau de Gualbes, fill bastard d’un noble, havia treballat sota les seves ordres. Però ara es veu obligat a amagar-se dels seus enemics en una Barcelona que procura mantenir les seves institucions d’autogovern malgrat els intents del rei Ferran per controlar-les. Mentre Guerau fa l’impossible per recuperar la confiança del seu antic mentor i l’amor de Blanca, la dona que estima, es veurà implicat en una teranyina de venjances, interessos i conspiracions creuades que tenen com a nexe d’unió l’almirall Colom i el seu gran projecte.”

MÍTIC Gestió Cultural, promotor de l’activitat, us convida a visitar el portal http://www.discoveringcolumbus.com a fi de que obtingueu tota la informació sobre aquestes rutes.

L’11 i 12 d’octubre, celebrem-ho com cal. Us hi esperem a tots!

+Info i compra: http://www.discoveringcolumbus.com

%d bloggers like this: