Archive for the ‘Xpropis’ Category

h1

La Batalla de les Illes Formigues

Setembre 4, 2016
Estatua dedicada a l'almirall Roger de Llúria

Estatua dedicada a l’almirall Roger de Llúria

Una altra de les batalles llegendàries dels èxercits catalans medievals, fou la coneguda com a Batalla de les Illes Formigues i que tingué lloc els dies 28 d’agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran. L’estol català, comandat per l’almirall Roger de Llúria, va derrotar al francès de Felip III l’Ardit.

La batalla serà una conseqüència de la decisió per part del rei de França d’envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a fer costat al seu cosí Carles I d’Anjou en conflicte amb la Corona d’Aragó pel tron de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume II, també el recolzava. A Catalunya, el rei Pere el Gran tampoc tenia el suport dels nobles tot i que aquests finalment s’hi van decantar a causa de les barbaritats causades pels invasors que avançava lentament, rendint les obstinadament defensades ciutats una per una, comptant amb la cooperació d’una flota, estacionada en esquadrons al llarg de la costa.

Tomba de Pere II “el Gran” a Santes Creus. Als seus peus descansen les restes de Roger de Llúria

Tomba de Pere II “el Gran” a Santes Creus. Als seus peus descansen les restes de Roger de Llúria

El rei Pere decidir interrompre les línies de subministraments franceses donat que això els forçaria amb tota seguretat a retirar-se. Estava disposat a arriscar Sicília durant un temps, i cridà la flota catalana, sota el comandament de Roger de Llúria, de Palerm a la costa catalana. L’almirall arribà a Barcelona el 24 d’agost, essent informat de la disposició de la flota francesa.

L’almirall Roger de Llúria es va adonar que si podia trencar el centre de la línia dels esquadrons, de tan estirada com estava podria posteriorment desfer-se dels extrems. En la nit del 28 d’agost, va caure sobre l’esquadró central de la flota francesa prop de les Illes Formigues. La flota catalana va encerclar les línies enemigues i, amb un ús enèrgic dels esperons, així com una destructiva pluja de virots llançats amb ballestes, que arrasà les cobertes franceses, la victòria fou completa.
La derrota francesa va ser seguida, com era habitual en les guerres navals de l’època, per una matança massiva. Així, uns 300 ferits foren ofegats el dia 29, mentre que uns 260 presoners se’ls va cegar abans de retornar-los a França, acompanyats per un home a qui es deixà borni. Només una cinquantena de persones notables amb possibilitat de pagar rescat salvà la vida.

A continuació, Roger de Llúria entre el 3 al 4 de setembre va reconquerir Roses i ordenà als almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol que s’enduguessin a Barcelona tots els vaixells francesos que havien quedat a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Aquesta derrota naval junt amb la que es va produir a terra en el coll de Panissars, va forçar a Felip III a retirar-se. Felip, greument malalt, moriria a Perpinyà. La derrota francesa també va suposar la confiscació del regne de Mallorca per part del rei Pere.

Joaquim Ullan
Publicat a la revista El Far de l’Empordà – Núm.8

h1

Pere II i el desafiament de Bordeus

Setembre 4, 2016
"Pere II el Gran al coll de Panissars". Obra de Mariano Barbasán, 1889

“Pere II el Gran al coll de Panissars”. Obra de Mariano Barbasán, 1889

Després de les conegudes com Vespres Sicilianes, el nou rei de Sicília, Carles I d’Anjou (1266-1285), es va adonar que els seus interessos expansionistes topaven amb el mur d’una nova potència naval emergent, els regnes del sobirà català Pere II el Gran. La insurrecció dels sicilians, va donar peu a una guerra que va acabar involucrant a la Corona Catalanoaragonesa i Sicília, per un costat, i a Provença, Nàpols, França i la Santa Seu, per un altre.

Enmig del conflicte, en una època en què l’ideal cavalleresc encara seguia vigent, Carles d’Anjou posà en entredit l’honor que devia tenir el Rei Pere com a cavaller, una acusació que només es podia resoldre mitjançant una justa. Arran d’això, va tenir lloc el succés conegut com el Desafiament de Bordeus, repte mitjançant el qual Carles d’Anjou i Pere II el Gran pactaven resoldre les seves diferències mantenint una justa en territori neutral, concretament en aquesta ciutat de l’oest de l’actual França, llavors territori pertanyent a la reialesa anglesa. El resultat d’aquest singular combat decidiria, al seu torn, el resultat definitiu de la guerra i, per tant, qui es cenyiria la corona de Sicília de manera legítima .

Pere II el Gran és ferit el 1285 durant la croada contra els catalans

Pere II el Gran és ferit el 1285 durant la croada contra els catalans

La qüestió de qui regnaria sobre Sicília seria per tant sotmesa al “judici de Déu“. Cap a finals de 1282 s’establien els termes del torneig. La justa se celebraria l’1 juny 1283 en territori neutral. Els pactes assolits establien, a més, que els contendents podrien presentar-se al combat amb un nombre de cent cavallers cada un i no podrien accedir a Bordeus escortats per cap altre exèrcit. Si algun dels dos contendents no es presentava a la justa, deixaria de ser considerat rei i fins i tot cavaller.

A mig camí, el Rei Pere s’assabentava que Eduard I d’Anglaterra probablement per evitar-se conflictes amb França i la Santa Seu, havia permès l’entrada a Bordeus de les tropes de Felip III, aproximadament una hoste de vuit mil cavallers. L’única solució per al Rei Pere era viatjar d’incògnit i amb poca companyia, per tal de poder realitzar la seva compareixença. El sobirà català i tres dels seus cavallers es van disfressar de criats d’un ric mercader. La petita expedició va arribar a Bordeus el 31 de maig i l’endemà, data assenyalada per a la justa, Desclot manté que, davant la presència dels contingents armats del rei de França, Pere II va redactar davant de notari una carta en què donava fe de la seva compareixença.

"Les Vespres Sicilianes" de Francesco Hayez (1846)

“Les Vespres Sicilianes” de Francesco Hayez (1846)

Pere el Gran reclamava per a si la victòria, per la violació de l’acord signat per part del seu rival. Paral·lelament, Carles d’Anjou va fer el mateix en no percebre la presència del seu adversari en el camp de justes. Sigui com sigui Pere II el Gran hi va ser, i a partir d’aquell moment, la Mediterrània fou dominada pels catalans després d’èpiques batalles com l’explicada en l’anterior número a les Illes Formigues!

Joaquim Ullan
Publicat a la revista El Far de l’Empordà – Núm.9

h1

Presentació del llibre “Els Colom de Barcelona i les seves aliances. L’almirall Colom, obra genealògica”

Juny 27, 2015

El passat dilluns 15 de juny, vam tenir l’oportunitat de presentar aquest llibre a Barcelona, 57 anys després de que l’autor acabés el manuscrit que ara ha vist la llum. Vam tenir la sort de comptar amb en Reinald Benet de Caparà, l’autèntic responsable de que avui els estudiosos colombins puguin tenir a les seves mans aquesta obra imprescindible de l’Enric Mitjana de las Doblas, home de confiança de Luís Ulloa.

Un espectacular recull de dades imprescindibles per a qualsevol profesional del tema.

En Reinald Benet i el president del CCH, Joaquim Ullan

En Reinald Benet i el president del CCH, Joaquim Ullan

Reinald Benet de Caparà

Reinald Benet de Caparà

Josep Maria Orteu, editor de Llibres de l'Índex

Josep Maria Orteu, editor de Llibres de l’Índex

Reinald Benet i Eva Sans, cap de recerca del CCH.

Reinald Benet i Eva Sans, cap de recerca del CCH.

Joaquim Ullan

h1

Conferència: “La marina catalana medieval”

Juny 27, 2015

El passat dimecres 17, vaig tenir l’oportunitat com a president del Cercle Català d’Història, d’oferir una conferència al TecnoCampus de la UPF a Mataró. Els estudiants van tenir l’oportunitat de conèixer moltíssims aspectes de la nostra història que fins ara no els hi han permès conèixer. El nostre agraïment al professor Jesús Martínez per la seva invitació.

11351255_1584047468523942_7254712551821622152_n

20150617_191945

Joaquim Ullan

h1

Jesus Delgado, Jack l’Esbudellador a Cuatro i RTVE

Abril 20, 2015

jack1

jack4De la mà del policia i grafòleg forense Jesús Delgado, el programa d’Iker Jiménez, “Cuarto Milenio” del Canal CUATRO, va fer un repàs per tots els sospitosos que les diferents teories han assenyalat com Jack l’esbudellador, fins a acabar en un, molt conegut i inesperat, on la seva grafologia coincideix sorprenentment amb les cartes del cèlebre assassí de prostitutes.

Ara, el darrer llibre d’en Jesus Delgado on s’explica detalladament la recerca duta a terme per ell mateix i les conclusions a las que ha arribat, va adquirint un fort ressó mediatic i el món periodístic comença a cercar entrevistes amb l’autor.

Darrerament ha estat el torn de RTVE qui ha entrevistat a l’expert en grafologia i autor de “Informe Policial: La Verdadera Identidad de Jack El destripador“. En les següents imatges, dos moments de l’esmentada entrevista que s’emetrà durant la Diada de Sant Jordi.

jack3

Autor també de “Cristóbal Colón – Su origen y vida investigados con técnicas policiales del siglo XXI“, de ben segur no deixarà a ningú indiferent.  Prepareu-vos pel proper treball de Jesus Delgado!

Joaquim Ullan
President del Cercle Català d’Història

h1

Conferència a l’Hotel Mercure Augusta Barcelona

Abril 20, 2015

foto1

El passat dissabte 18 d’abril, l’Eva Sans (Cap de Recerca del CCH) i jo mateix vam ser convidats a donar una conferència a l’Hotel Mercure Augusta Barcelona de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).

La xerrada va dur per títol “Cristòfor Colom: L’enigma al descobert” i va estar organitzada per ARCA-Grup de reflexió. La vam dur a terme al saló Silverston d’aquest bonic hotel que te la peculiaritat de tenir davant seu, les vistes del Circuit de Catalunya,

foto2

Després de la conferència, els amics de la direcció d’ARCA ens van convidar a un fantàstic dinar en un marc incomparable. Vam gaudir d’una sensacional vetllada en la que vam tenir l’oportunitat de conèixer unes persones realment fantàstiques i riques en experiències i coneixement.

El nostre més sincer a en Manel Serrano, a en Sam Benon i especialment a en Jesus Martínez.

Joaquim Ullan
President del Cercle Català d’Història

h1

Les institucions espanyoles enfront la revisió històrica

Abril 20, 2015

QUIM ULLAN - CCH 2015-04-13 - Foto Jordi Peñarroja DSC_3096

En els darrers anys, la revisió històrica a Catalunya ha viscut una important revifada que ha aconseguit arribar al públic en general. Com encaixen les institucions espanyoles aquesta febre revisionista?, donant suport?, incentivant la recerca? Evidentment creure això és simplement utòpic. Només cal llegir les darreres notícies en premsa relacionades amb afers historiogràfics. Veiem alguns exemples: “Trobat el lloc exacte de Palos d’on va salpar Colom; Trobades les restes de Cervantes a Madrid; Espanya té més de 3000 anys d’història; La flota aragonesa, la més important de la mediterrània….”. L’Estat no fa altra cosa que defensar la seva pròpia construcció nacional de manera artificial.

Aquest va ser l’eix central de la conferència que vaig donar el passat dilluns 13 d’abril a la seu del Centre Comarcal Lleidatà.

En aquesta xerrada que va començar a les 19h, tot i recordant frases històriques de personatges com George Orwell i del nazi Goebbels, vam començar veien una breu realitat de la historigrafia catalana repasant queixas del mateix Luís Ulloa o d’Antonio Rumeu de Armas que no entenient el tracte que rebien dels historiadors catalans.

QUIM ULLAN - CCH 2015-04-13 - Foto Jordi Peñarroja DSC_3102

Us mostro un breu esquema d’algunes de les notícies que al llarg dels darrers mesos han anat apareguen en premsa i que ens mostren clarament la manera de gestionar una mentida com és la història d’Espanya i com hi participen els mitjans de comunicació en relació amb aquest tema.

“La falsa Tizona, el falso Don Pelayo”
L’autenticitat de la Dama d’Elx
“Verdad y ficción en la história de España”
L’ambaixada espanyola a l’illa de Rodes
Per ordre de l’ajuntament, Colom va nèixer a Eivissa
“Cuatro siglos después, El Lazarillo de Tormes ya tiene autor”
“Hallan el sitio exacto del que partió Colón hacia el Nuevo Mundo en 1492”
“Un tribunal prohíbe a los Alba vender una carta de Cristóbal Colón”
“Encontrados los restos de Cervantes”
“Aguirre: ‘España es una gran nación con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber los niños'”

Joaquim Ullan
President del Cercle Català d’Història

%d bloggers like this: