h1

Mètode historiogràfic o policial?

Desembre 3, 2009

Reflexions d’una espoliació historiogràfica (I)

Joaquim Ullan – Pineda de Mar (El Maresme) – 03/12/2009

La historiografia és una ciència diguem-m’ho així, que és fonamenta especialment en el treball rigorós, fonamentat, lliure de prejudicis i amb suport documental i de dades que certifiquin la verosimilitud dels treballs, tesis, estudis, etc, que l’historiador o investigador de torn pretengui presentar a la societat.
El bon investigador és aquell que minimitza a la mínima expressió el grau d’influència de la seva pròpia ideologia, dels seus prejudicis, i de la seva possible interpretació dels fets, en el treball que duu a terme.
Amb aquestes premisses podríem dir, que l’investigador no hauria d’utilitzar frases com “jo crec” o “jo penso”, sinó constatar dades i fets i en qualsevol cas, ser molt curós amb la interpretació dels motius dels fets i mai, si aquests fets, han existit o no.

En el cas de la tant controvertida discussió historiogràfica sobre els orígens del descobridor del nou món, en Cristòfor Colom, i tot el que a partir del fet s’esdevindrà, no podem posar-nos una vena als ulls, i molt menys encara, anar amb un lliri a la mà. I encara més, arribats al punt en què les investigacions estan, cal començar a exigir un mínim respecte intel·lectual a aquells que tenint cada cop menys arguments, volen mantenir posicions ja habituals.
Avui en dia, a cap persona mínimament instruïda en aquest tema i que pretengui ser curós amb el mateix, se li pot passar pel cap negar, que estem davant d’una manipulació i tergiversació historiogràfica de primer nivell, i que evidentment, aquesta manipulació no s’ha produït ni per casualitat ni per generació espontània. És un fet premeditat.

Per tot això, considero necessari no tractar solament aquest tema de gran transcendència historiogràfica, com un tema emmarcat exclusivament en aquesta ciència, sinó fer-ho, realment com una investigació auténticament policial, analitzant els motius d’aquesta impressionant manipulació, els executors de la mateixa, i el procediment utilitzat per a tal finalitat. Tal com dic, és obvi que aquesta tergiversació històrica existeix, i que pels motius i mètodes que siguin i que caldrà investigar, ha arribat fins als nostres dies, ha crescut com una bola, i que ara no se sap pas com mantenir, donat que l’esfondrament de la mateixa, pot tenir resultats imprevisibles.
Dir també, que de tal manera que en un judici, qualsevol persona que faci perjuri, o que posi pals a les rodes a les investigacions policials, pot ser acusada de col·laborador amb l’acusat, podem dir que en aquest tema, potser en el seu moment haurem de començar a demanar responsabilitats a tots aquells que per acció o per omissió, permeten que el “discurs oficial” es perpetuï, i fins i tot, tenen la barra de desprestigiar i desqualificar a aquells que amb rigor, arguments i voluntat, treballen per reconstruir la història del nostre país.

Hi ha una pregunta fonamental i bàsica que tots aquells que tinguin interès per introduir-se en aquest tema, poden fer-se i que a partir de la qual, és desenvoluparan cents i cents d’altres preguntes i contradiccions que ens portaran a demostrar la falsificació i tergiversació d’una història que va ser molt diferent a la que ens han explicat.:

– Podria a finals del segle XV un estranger inculte, sense estudis, de classe baixa i desconegut, entrevistar-se amb un grapat de monarques a les seves pròpies corts, proposar l’expedició naval més important mai realitzada, comandar una flota, i ésser nomenat virrei, capità general, governador, almirall i un grapat de càrrecs més en aquestes condicions?

Si la resposta és negativa, felicitats!, haurem donat un pas fonamental, perquè a partir d’aquest moment, podrem començar a desemmascarar la veritat.

I per acabar. Jo, si hagués protagonitzat mai algun fet transcendent com el que ens ocupa, estaria especialment orgullós d’ésser reconegut i recordat al meu país. No creieu, doncs, que potser, tenim un deute amb tota aquella gent que van fer gran aquest país?

Joaquim Ullan Martorell
President del Cercle Català d’Història
www.cch.cat

Advertisements

One comment

  1. Hola Joaquim!
    Trobo molt interesant, l’escrit, però tinc uns dubtes!
    Per exemple se sap que amb els anys molts han escrit d’altres escrits sense verificar res, i evidentment amb determinat caire polític.
    També poden haber molts documents perduts en el temps i potser es poden trobar, llavors com poden donar per bons aquests?
    Bé, estic esperant qualsevol novetat.
    Teresa Maench



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: