Cròniques des del congrés de Viena – Dia 3

Benvolguts,

Avui per fi hem presentat les nostres ponències. D’una vegada per totes, el Cercle Català d’Història s’ha estrenat a nivell internacional amb una bona bateria d’arguments per demanar a la comunitat internacional un canvi d’actitud davant la ceguesa existent amb els temes que ens comporten.

El dia a començat com no podia ser d’altre manera, una mica nerviós. Aquest cop hem anat a esmorzar aviat i rapidet perquè calia fer força coses. Així que també a primera hora, l’Eva Sans ja era a l’arxiu vienès qual Sherlock Holmes a la caça i captura d’una peça documental, i pel que fa a mi, doncs participant en un simposi sobre història comparada i que concretament tractava sobre cronistes nadius americans i les seves maneres d comunicar els missatges. La cosa tenia “miga”. El coordinador era un japonès, catedràtic emèrit, que parlava perfectament castellà i que era un estudiós de les nacions índies a l’època colombina. “Hay es nada”, i nosaltres llegint El Mundo Deportivo!!!

Una de les ponències ha estat força interessant. Una professora no recordo pas de quin país, ha estat força temps a l’Archivo de Índies, i creu haver solucionat la identitat d’un cronista del qual el seu nom havia quedat perdut. Després moltes elucubracions i gràcies a unes paraules d’en Bartolomé de Las Casas, ha arribat a la conclusió sense dubtes que el veritable nom del cronista perdut era Bartolomé de Segòvia. Més tard ja a la nostra ponència i en una de les preguntes que ens han fet, he posat aquest cas com a exemple, i he comentat que cal tenir compte en utilitzar els cronistes clàssics com a referència perquè tots els noms que ens donen poder estar manipulats i adulterats per la censura i més en cara en un cas com el de Las Casas. Hi havia també un noi que havia estat al mati en l’esmentada xerrada de la professora i que sembla no ha encaixat be, perquè considerava que el que diuen els papers va a missa. Pobret, la joventut ens fa innocents! Espero que aquest noi no acabi com la Heidi, que de petita ensumava l’herba fresca dels matins, i de gran va acabar en bars de mala mort de barriades obreres austríaques! (moment de delirium)

Al migdia hem acabat en un lloc típic gaudint d’un àpat deliciós elaborat per autèntics gourmets de la zona. Crec que el lloc es deia Mc Donalds. Força bé però amb un petit problema, aquí no tenen les “Patates de Luxe”. Ummmm…

I finalment a les 17:30, i amb presència fins i tot de socis del CCH, hem presentat les nostres ponències. En un simposi que portava per títol: “El paper principal de Catalunya i la Corona d’Aragó en el descobriment d’Amèrica: aportacions inèdites” (tot sempre en castellà, perquè mira que es raro però el català no està reconegut), hem presentat les següents ponències i per aquest ordre:

«La manipulació documental sobre els fets del Descobriment d’Amèrica: l’exclusió de la Corona catalano-aragonesa«, per en Joaquim Ullan
«Ferran el Catòlic rei d’Aragó, compte de Barcelona i senyor de les Índies: El protagonisme de las institucions catalanes en el descobriment d’Amèrica«, per Eva Sans
«Amèrica i la revolució alimentaria del vel món. De la colonització a la globalització» per en Jaume Fàbrega

Ens hem allargat més del previst, les preguntes han estat moltes i crec que hem lidiat molt be aquest brau. Cada dia tenim un discurs molt més sòlid i la veritat es que hem quedat molt contents, ens hem tret un per del damunt molt gran, i a més, ens en duem una feina ben feta de contactes internacionals que ens permetran començar ara la tasca post-congrés que també serà llarga i intensa. Crec que hem posat una bona base i que ara cal saber-ho treballar.

Com no podia ser d’altre manera, hem acabat celebrant-ho amb un bon sopar. Això si, ens han convidat a un xarrup de no se pas quin licor, que amics meus, menys mal que era només un xarrup perquè si arriba a ser una copa gran o un tub, avui dormim al parc pensant que érem a las Bahames.

Gràcies a tots pel suport, i a les entitats censores catalanes, un petó.

Joaquim Ullan