h1

Cròniques des del congrés de Viena – Dia 2

Juliol 18, 2012

Benvolguts,

dia segon a Viena. Ens hem llevat aviat aquest matí tot i que per ser sincers, potser hem dedicat massa temps a l’esmorzar, però es que nois, havia força teca i hem i pensat que seria bona idea carregar-nos bé d’energia.

Ahir vaig anar a dormir cansat però força tranquil. A darrera hora vaig poder “enganxar” algun canal espanyol i em vaig poder assabentar d’alguna notícia. Res important, el país fet caldo, l’economia per terra, el Rajoy fent el clown per tot arreu, etc. Però em va tranquilitzar una cosa: El Barça es va presentar i allà hi era el Gran Leo Messi. Ha tornat perfecte i tot segueix normal. No hi ha de que preocupar-se.

Avui hem dividit la feina. L’Eva ha marxat cap un dels arxius més importants de la ciutat, a la caça i captura de documents que ens permetin anar carregant-nos de raons en aquest projecte tan complexa com és el de la recuperació de la nostra història. Sembla que amb una mica de sort, recollirà alguns fruits per aquesta banda. Si una cosa hem comprovat sempre, es que si vas als arxius, a poc temps que dediquis i si saps els que busques, alguna cosa pesques.

Jo he marxat cap a la universitat, a “endinsar-me” en aquest maremàgnum de ponències i altres actes que es van succeint en el recinte. La cosa ja te nassos, perquè davant mateix de la porta principal de la Uni, travessant el carrer, hi ha una agència de viatges que es diu “Columbus”. Bé, arribat a lloc, he pogut copsar de tot una mica, sobre tot, que molta d’aquesta gent segueixen fent el mateix que quant eren joves, acabar la feina al bar.

Parlant de bars, crec que tenim un fenomen paranormal a l’edifici. Tant ahir com avui, en una sala habilitada per poder seure a descansar o a treballar amb l’ordinador, hi ha una enorme taula, amb gots de plàstic, sobres de sucre normal i de canya, terrines de llet, els bastonets per remenar, però heus aquí el misteri del lloc…… on cony és el cafè??? No ho hem aconseguit esbrinar, i el més curiós es que quant ens despistem una mica, plam, ja tenim algú a prop prenent-se’n un. Però com i d’on l’han aconseguit????

Per cert, a Barcelona la gent que va amb bicicleta, va amb una certa tranquil·litat i sense presses. Aquí n’hi ha molta de gent amb bici, però a més, sembla que estiguin corrent el Tour de França. Vam com una exhalació! Ah, i no se us ocorri caminar per dins el carril-bici, podeu acabar lisiats.
 
Les conferències sobre història pràcticament encara no han començat així que no us explicaré res al respecte. Sobre el que he pogut veure en àrees més polítiques o socials, francament, molt discurs però massa utopia. Trobo a falta més realisme. Hi ha un excés d’idealisme. Vec molt més centrats els ponents europeus que al sud-americans.

El que més m’ha agradat del dia ha estat el haver pogut compartir el sopar amb dos amics i socis del Cercle Català d’Història que han vingut exclusivament a Viena per donar-nos suport. Això no té preu, i la veritat es que és d’aquells detalls que et fan tenir la sensació de que realment, alguna cosa segurament fem bé. Gràcies a ells per tot el suport.

El rissoto estava collonut. Bona nit!

Joaquim Ullan

Anuncis

2 comentaris

  1. Ha de ser així com ens hem de donar a conèixer, ja que esl espanyols només fan que ofegar-nos en la seva pròpia porqueria,…


  2. Agraït per la vostra informació i sobre tot per la vostra feina que espero i n’estic convençut fruitarà aviat en benefici de Catalunya. Segueixo la vostra informació. Joan Sala vila



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: