Cròniques des del congrés de Viena – Dia 1

Benvolguts, ja hem arribat a Viena. Un dia una mica plujós a la capital austríaca però molt agradable temperatura. El primer que hem fet ha estat agafar el CAT, que no és un domini d’internet sinó el “City Airport Train”, que és la manera d’arribar al centre de la ciutat en 18 minuts. Ai Déu meu!!!!, quant tindrem enllestides les infrastructures a Barcelona, senyor ministre???

Hem tingut la fortuna de que la universitat de Viena és a uns 15 minuts caminant de l’hotel on estem, i així que estalviarem aquests dies en transport públic, que no és una cosa precisament barata en aquesta ciutat.

Precisament, en aquesta ciutat cal anar amb molt de compte, perquè o bé t’atropella un tramvia, o bé ho fa una bicicleta que sembla que estigui fent l’sprint de la seva vida, o bé, ho fa un cotxe mentre tu busques on coi estan els passos de vianants. En definitiva, Viena és molt pintoresca encara que no et pensis que et trobaràs a la Heidi pel carrer. En qualsevol cas, el que si pots trobar-te, és la sorpresa de que aquí no hi ha zones verdes, blaves, granates o color sèpia. Pots aparcar sense pagar!!!! És possible això? A Catalunya és impensable. Fixeu-vos que l’altre dia vaig anar a Pals a fer una ruta, i allò semblava una “Papa Pitufo Village!!!» L’alcalde s’ha gastat una calerada important convertint tot el poble en una gran zona blava. El de la casa de pintures s’ha forrat!!!

Tornant a Viena, a mitja tarda, ens hem pogut apropar a la universitat per acreditar-nos i començar a agafar el ritme del congrés. La veritat es que ens ha sorprès la quantitat de gent que hi havia. Sembla ser que seran aproximadament uns 4000 els congressistes que participaran del esdeveniment. Caramb!!!

Nosaltres com sempre, encara estem enllestint la nostra ponència. És aquella cosa de que no t’acaba d’agradar mai. Sempre li trobes alguna pega. Que si modifico això, que si modifico allò….!!

Ja cap al vespre, hem acabat sopant a la ciutat de Viena, en un restaurant anglès, i gaudint de un menjar mexicà. Deu ser això que diuen “la globalització”.

Avui mateix també, hem tingut molt bones notícies. Sembla que tenim “fans” i que aquest han vingut des de Catalunya per tal de seguir la feina que hem vingut a realitzar. Sempre és una alegria saber que hi ha gent que valora la tasca desenvolupada. Esperem que quedin satisfets.

Avui no u faig perdre més temps. Estem força cansats i encara tenim per un parell d’hores de feina. Demà copsarem l’ambient a la universitat i en general, en aquesta gris ciutat.

Acabo de llegir en un portal d’internet, que en Federico Jiménez Losantos, ja sabeu, el pallasso aquell de la ràdio, confirma que en dos anys, Catalunya serà independent. Espero que tingui raó. Per nosaltres no quedarà la tasca.

A lluitar-ho. Bona nit.

 Joaquim Ullan