Benvolguts,
ja som a Barcelona i força cansats però ben satisfets de l’experiència. Com haureu anat llegint en les anteriors cròniques, la feina ha fructificat i hem aconseguit uns certs contactes amb universitats d’ambdós continents que poden ser l’inici d’una col·laboració al respecte. Evidentment que la cosa no serà pas senzilla perquè com podeu imaginar el tema és força delicat, però crec que amb molta ma esquerra, pot donar els seus fruits.
Quan vam crear el Cercle Català d’Història, ho vam fer sota dues premisses fonamentals. Una era la de tenir un discurs rigorós i molt clar, a més de planer per poder arribar a tots els públics, i a fe que ho hem aconseguit veient la gent que ve a les rutes guiades i com arriben de ben informats. L’altre premissa que teníem, era la de fer arribar a l’estranger, al món lliure de prejudicis per dir-ho d’alguna manera, aquest conflicte historiogràfic que ha patit Catalunya des de ja fa segles, i per fi hem aconseguit col·locar la primera pedra.
La pena de tot plegat, es que tot això ho haguem de fer més sols que la planta que tinc al damunt del televisor, però suposo que aquest és el país en que vivim i així funcionen les coses si no tens un “bon amic”, o similar. Sigui com sigui, tenim l’horitzó molt clar i no pensem desviar-nos ni un sol mil·límetre. Trigarem més o menys però cap allà anem.
Com a curiositat dir-vos que les nostres ponències les vam presentar a l’edifici de la facultat de dret de la Universitat de Viena (és l’edifici negre de vidre que veieu a les imatges). Com a símbol em va semblar fantàstic doncs, quin millor lloc per parlar de qüestions legals com les Capitulacions de Santa Fe, el finançament dels viatges, les corts catalanes de 1493, i tants altres aspectes d’aquest tipus, que aquest espai tan directament relacionat amb el fons.
Sigui com sigui, volem donar-vos les gràcies a tots els que ens heu donat suport fins avui i que segurament continuareu fent-ho (això espero), perquè sense ell, hagués estat impossible començar à treure la poteta per aquests móns de Déu. El suport econòmic ha estat fonamental, però el caliu que sempre doneu, això si que es impagable. I sobretot, les meves felicitacions a l’Eva Sans, principal artífex de la nostra presència en aquest congrés: va organitzar el simposi, va presentar ponència i a més, ha tingut temps per indagar als arxius vienesos i amb resultats. Ja!, “tocala de nuevo, Sam.”
Si us aixequeu ben d’hora ben d’hora ben d’hora, els catalans sou imparables. Uuummm, això em sona….
“Columbus, will come back home, be sure”
I com deien a “Expediente X”, “la veritat és allà fora”, cal sortir al món i explicar la veritat tal i com és.
Us envio una encaixada a tots. Vaig a continuar maquinant.
Joaquim Ullan
Cathalonia 
Les llavors abans d’esdevenir arbres cal sembrar-les i saonar-les amb paciència i sempre amb veritat j justícia. És una d’aquelles lliçons fonamentals de l’evangeli, que avui no està de moda, però que defensa les persones que volen viure en llibertat. Joan Sala Vila
Gràcies! I estic impacient per saber el que Eva Sans ha trobat a l’arxiu de Viena.
Felicitacions i moltes gràcies per la vostra feina.
En certes ocasions dieu que es una feina policíaca i per això es doblement apassionant.
Moltes felicitats i gràcies per tot el que esteu fent per la pàtria i la seva llibertat!
Amb gent com vosaltres la veig propera.
Felicitats a tots, sou uns cracks…!
No trigueu a deixar-nos gaudir de les nnoves troballes, en això també tenim pressa, molta pressa.
Felicitacions i gracies per tot el que feu