Cròniques des del congrés de Viena – Dia 4

Benvolguts,

Avui 4rt dia de feina i com us podeu imaginar, més Arxiu Nacional d’Àustria i més simposis i xerrades. La veritat es que n’aprens molt de tota aquesta gent. La manera d’interpretar les coses, la manera de veure el món, els seus errors també al interpretar determinats episodis de la història. En definitiva, és tot un món en el que sens dubtes, cal entrar-hi i involucrar-se.

I entre simposi i simposi, ens ha passat una cosa molt interessant i molt important es clar, se’ns ha obert la porta per tenir en els nostres treballs, la col·laboració de dues universitats estrangeres, una europea i l’altre sud-americana. Crec que aquí l’hem encertat del tot. La feina comença a fructificar, perquè a més, cap la possibilitat de que s’hi sumin més. Que difícil es que això passi a Espanya, oi’. Com sempre, cal sortir fora per a poder fer aquest tipus de coses.

La mala sort del dia, ha estat que volíem aprofitar la tarda per fer una passejada i veure monuments típics d’aquí, i ens ha caigut el diluvi universal. Tot i així, hem pogut veure el museu de globus-terraquís que tenen aquí. És una de les col·leccions més importants del món, i veritablement sorprèn quant la veus. El més antic, no adivinaríeu mai de quant és? Doncs del 1492, fet per un alemany. Aquí a Viena fins i tot, hi ha una societat d’amics estudiosos dels globus-terraquis.

Hem anat també a visitar la catedral però vaja, avui només deixaven veure una petita part. Llàstima. I en mig de la pluja, ens hem ficat en una botiga que amics meus, era un lloc realment pecaminós, un escàndol per als sentits, un lloc on surts d’allà sense poder evitar haver pecat. No, no parlo del prostíbul de la Jonquera, em refereixo a una enorme botiga, similar a un supermercat, especialitzada en xocolates, galetes, melmelades i altres productes d’aquests tipus, i tot d’importació. Cada producte tenia la bandereta del seu país d’origen. De productes catalans n’hi havia, però es clar, amb l’estanquera.

A la nit, la ciutat s’ha transformat. Si aquests dies passats, a partir de les 9 del vespre al carrer no hi havia ni els camells d’en Lawrence d’Aràbia, avui ha estat una bogeria. No se que tenen els dijous aquí, però tot de locals oberts, els carrers plens de gent, i un ambientàs espectacular. Potser demà sigui festa aquí, aneu vosaltres a saber!!! Nosaltres per variar, hem acabat en el nostre bar anglès, degustant plats mexicans.

Sobre les nostres ponències, us informem que en els propers dies, les publicarem en el web del CCH i les tindreu disponibles. Estem molt interessats en que ens doneu les vostres opinions al respecte tan si son bones cm dolentes. Només podem millorar si som capaços de crear aquest feedback.

M’espera en Morfeo i m’he d’acomiadar de vosaltres. No abans sense dir-vos que quant ets a l’estranger, en un país com aquests, i veus el tarannà de la gent, i captes una mica el seu dia a dia, t’adones de l’immens ridícul que estem fent a Catalunya. Un país humiliat, trepitjat, que viu cada minut del dia amb la certesa de que l’estat que hauria de  ser el seu, és realment el seu pitjor enemic, i amb una esgotadora rutina diària al respecte, amb uns polítics que no tenen pebrots absolutament per res! Hauríem de sortit tots fora, per descobrir que vol dir ser lliures nacionalment parlant, i adonar-nos així, que aquesta guerra l’hem de finalitzar d’una vegada per totes i fer el pas que cal fer, o la bèstia ens destruirà per sempre, i ens convertirà en un poble amargat i desnaturalitzat.

Perdoneu però algú ho havia de dir!

Demà tornem a Catalunya. Continuarem treballant si ens deixen, en benefici de la nostra història. Posarem el petit gra de sorra que puguem i només esperem que tothom faci el mateix. Tenim un país massa gran i important per deixar-lo en mans d’una colla de lladres que mai a la història, han estat a la nostra altura.

Ens veiem demà.

Joaquim Ullan