(Article publicat originalment al portal del Cercle Català d’Història, el desembre de 2022).
Tradicionalment, un estat que tracta d’esborrar la identitat d’un territori ocupat, se centra especialment en la llengua i en la història. En el cas de Catalunya, això no és una excepció, i ho podem comprovar dia rere dia amb la pressió a què estan sotmesos aquests dos aspectes tan fonamentals.
En els darrers dies, s’ha commemorat l’aprovació d’una Constitució espanyola, que a banda d’estar desbordada, simbolitza qualsevol cosa excepte una democràcia plena. Enmig de tot aquest debat i caient com sempre en el parany, els catalans oblidem un dels monuments més grans creats per aquesta nació en plena època medieval: les seves constitucions, que a banda de ser el fonament d’aquell estat medieval, es convertí alhora, en tot un monument jurídic, a l’alçada de les més avançades del món.
Fet aquest preàmbul, i atenent a què justament el dijous dia 15 de desembre, el Cercle Català d’Història, celebrarà una nova edició de la seva habitual tertúlia-virtual, és aquest, un bon moment per escalfar els motors del debat. Per a fer-ho, hem escollit un dels moltíssims textos acadèmics espanyols, que s’han escrit al voltant de les constitucions catalanes. En aquest cas, ens referim a un breu resum d’un article publicat a la revista Espacio, tiempo y Forma, de la Facultat de Geografia y Historia de la UNED.
Cathalonia 