(Article publicat originalment al portal del Cercle Català d’Història, l’octubre de 2022).
L’actual atribució a la figura de Colom com a genocida, és fruit d’una gran ignorància i d’un desconeixement historiogràfic, donat que si en alguna cosa relativa al gran almirall coincideixen la majoria d’historiadors, és precisament en què fou un dels primers grans defensors dels indígenes i un destacat navegant i comerciant que cercava el progrés obrint noves línies comercials a la manera tradicional de la corona catalanoaragonesa. És precisament en el seu diari de bord i en la correspondència mantinguda amb els Reis Catòlics on es mostra com el primer contacte amb el Nou Món es realitzà de forma pacífica i amistosa.
Analitzant el context històric, veiem com l’edat moderna comença el 1453 amb la caiguda de Bizanci. Entre d’altres, hi ha tres fets transcendents que propiciaran el naixement dels estats moderns. Foren la invenció de la impremta, el descobriment d’Amèrica i la reforma protestant. La gesta de l’Almirall Cristòfor Colom, finançada per la corona catalanoaragonesa, és universal i única per diversos motius: va obrir una via comercial cap a Occident a fi de recuperar les línies perdudes per l’avançament dels turcs a la Mediterrània i la competència portuguesa pel sud d’Àfrica; va suposar per a la monarquia hispànica el naixement de l’imperi més gran conegut fins al moment; i finalment, representà un canvi de paradigma (econòmic, comercial, social, gastronòmic…) que donà a Europa l’hegemonia mundial a tots nivells.
Cathalonia 