h1

La història i la ficció

gener 25, 2019

Guifré I el Pelós

En un article d’en Gustau Nerin del passat 11 de desembre de 2017 a El Nacional, ens anunciaven que aquell mateix dia es presentava la sèrie Comtes, essent alhora emesa entre els dies 27 i 30 del mateix mes, en prime time, a les 22h, a través de les televisions locals i Movistar+ (Nerin, 2017). Es tracta d’una recreació històrica de la vida dels quatre primers comtes catalans: Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. La sèrie ha estat dirigida per Carles Porta (Segon origen i Tor), i ha estat escrita pel mateix Carles Porta i per Albert Sánchez Piñol (La pell freda, Victus i Pandora al Congo). Per a aquells que en el seu moment, no van poder veure la mini-sèrie, en les darreres setmanes, TV3 l’ha tornat a emetre de nou.
Qüestionant-se ell mateix el concepte d’història, en Edward H. Carr, ens diu que és «… un proceso continuo de interacción entre el historiador y sus hechos, un dialogo sin fin entre el presente y el pasado.» (Carr, 1981, pàg.76). Així, en la fase d’entendre el nostre present en què ens trobem, és quan necessitem recórrer al passat i establir aquest diàleg per a retrobar-nos amb els nostres referents nacionals. En aquest cas, Comtes, es presenta com una sèrie que explica els orígens de Catalunya, combinant recreació i ficció amb l’aportació d’importants historiadors. La combinació d’història, cinema i noves tecnologies, converteixen aquest tipus de producte en un mitjà molt potent per arribar a tots els públics i permet connectar a l’historiador amb l’audiència, millor encara del que ho faria ell per si mateix. Sobre l’habitual dificultat de difusió que té l’historiador tradicional, n’Anaclet Pons ja ens deià què, «En parte es un problema que tiene que ver con la forma en la que escribimos, però también con los medios que utilizamos. Seria un error dar la espalda a las nuevas herramientas digitales» (Pons, 2013, pàg.30).

Borrell II

El moment polític actual ens obliga a interpretar aquesta estrena, des del vessant historiogràfic, però també per la seva intencionalitat política. La relació Espanya-Catalunya dels darrers segles, ha implicat que història i política siguin indestriables i que la submissió de Catalunya respecte d’Espanya, hagi convertit la història pròpia en relats quasi al nivell dels contes. En Josep Fontana afirmava que història local, «… és tota aquella que no és història d’un país, és a dir, es sobreentén, d’un estat.» i en relació a aquest estat, ens advera que «… tota la història anterior era d’alguna manera adaptada, falsificada si calia, per fer-la semblar un antecedent d’aquesta nova història estatal» (Fontana, 2007, pàg.1). Així mateix, en un moment de reformulació política del país, es produeix un reencontre amb la història pròpia, amb la història nacional, i amb ella, un retrobament amb les arrels i amb els referents perduts o oblidats. És en aquest punt que la història estatal imposada, deixa de ser referent, i més encara quan molts dels seus episodis són, com diu Fontana, adaptats i falsificats.

La sèrie ve a situar el focus damunt dels quatre primers Comtes de Barcelona hereditaris, essent Guifre I el Pelós l’any 878, el protagonista del primer capítol, i en Borrell II el darrer, i després de passar per Guifre Borrell i per Sunyer I. Dit d’una altra manera, la sèrie narra des del moment d’entronització de la nissaga comtal fins a la independència dels Comtats Catalans després de no renovar Borrell II el vassallatge al rei franc, l’any 988. El rigor històric és molt important i la prova és que la sèrie ha comptat amb assessors tan importants com els professors, F. Xavier Hernández Cardona, Laura de Castellet, Stefano Cingolani, Dolors Bramon, Carme Muntaner i Josep Maria Salrach.
La sèrie arriba en un moment de revisió biogràfica de diversos Comtes-Reis no gaire estudiats, i en aquest sentit, en els darrers anys s’han publicat biografies com la de Martí I o Ramon Berenguer IV, autèntic forjador del Principat i de qui en Josep-David Garrido ens diu que «… Ramon Berenguer IV no disposà d’un historiador que li escrigués la història, com sí que el tingueren altres sobirans catalans posteriors, com Jaume I, Pere II i Pere III el Cerimoniós» (Garrido, 2014, pàg.9).
Em permeto recomanar un llibre que dóna una visió general de tota aquesta nissaga, obra d’en Jaume Sobrequés i Mercè Morales i que duu per títol, Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. És bo recordar alguna afirmació dels autors: «Una història nacional vol dir que els autors estimen allò de què parlen, encara que sovint la realitat que descriuen no sigui gens satisfactòria» (Morales; Sobrequès, 2011, pàg.9).

Sunyer I

Vull acabar fent esment del tradicional oblit que ha tingut Catalunya en recopilar, desbrossar i difondre la seva història. En relació a Comtes, segons Sanchez Piñol, «És al·lucinant que durant 40 anys d’autonomisme a ningú se li hagués ocorregut fer una sèrie documentada sobre els origens del nostre país» (Nerín, 13 de desembre). Podríem parlar d’altres exemples. Ja al s. XV, en Pere Tomic publica llibres de reivindicació històrica, o en Cristòfor Despuig al s. XVI i en Narcís Feliu al s. XVII amb obres com Annales de Catalunya. I podríem continuar.

Joaquim Ullan Martorell
@joaquim_ullan
Cercle Català d’Història

BIBLIOGRAFIA

CARR, Edward H,, (1958). “El historiador y los hechos”, ¿Qué es la historia?. Barcelona: Ariel (1999). Pàg.49-76.
GARRIDO, Josep-David, (2014). «Introducció», Ramon Berenguer IV. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. Pàg.7-17.
MORALES, Mercè, SOBREQUÉS, Jaume, (2011). “Introducció i propòsit”, Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Ed. Base. Pàg.7-9.
PONS, Anaclet, (2013). “Sin esperar a mañana”, El desorden digital. Guía para historiadores y humanistes. Madrid: Siglo XXI. Pàg.11-30.

WEBGRAFIA

FONTANA, Josep. (2007). «Història local i història» [en línia] Lleida: Ajuntament d’Alguaire, Patronat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. [Data de consulta: 11 de desembre 2017] <www.patronatlladonosapujol.cat/centenari/fitxers/fontana.pdf>
NERÍN, Gustau. (2017, 11 de desembre). «‘Comtes’ : la sèrie dels orígens d’un nou Estat» [en línia] El Nacional. [Data de consulta: 17 de desembre 2017] <https://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/comtes-serie-carles-porta-sanchez-pinol_220392_102.html>
NERÍN, Gustau. (2017, 13 de desembre). «‘Albert Sánchez Piñol: “Aquest país no ha avançat per les victòries, sinó per les derrotes”» [en línia] El Nacional. [Data de consulta: 23 de desembre 2017] <https://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/comtes-serie-carles-porta-sanchez-pinol_220392_102.html>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: