h1

Es localitza el Port de Pals en un mapa de la Biblioteca Nacional de España a Madrid

Octubre 2, 2016

El port apareix representat en el famós mapa militar de Borsano digitalitzat a finals del 2015, una de les joies de la Biblioteca Nacional de España.

foto-1

El Principat de Catalunya va ser al llarg del segle XVII, escenari de l’enfrontament bèl·lic entre les monarquies espanyoles i franceses. Les campanyes militars exigien un excel·lent lent coneixement de la zona i els detalls que aportava la cartografia eren fonamentals per a l’èxit de les seves incursions i campanyes.
Ambrosio Borsano fou l’encarregat de realitzar el famós mapa militar datat el 1687, “El Principado de Cataluña y condados de Rossellon y Cerdaña”, un mapa que representa l’àrea geogràfica del Principat més antiga que es coneix a gran escala i que va trigar 12 anys a acabar on es veu indicat un port davant la platja i les mars de Pals.

La darrera troballa relativa al port de Pals (Baix Empordà), l’ha realitzada la investigadora i cap de recerca del Cercle Català d’Història Eva Sans. Aquesta darrera troballa se suma a les anteriors realitzades per la investigadora basant-se en documents localitzats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona. Amb ells ja va poder demostrar l’existència del qüestionat port de Pals durant els segles XV, XVII i XVIII amb notícies d’embarcaments i desembarcaments des del S. XIII. Segons les seves declaracions: “Des del Cercle Català d’Història treballem per la recuperació de la Història de Catalunya i estem especialment centrats en el tema colombí. Aquests avenços no fan sinó confirmar que encara tenim molt desconeixement sobre el nostre patrimoni i la nostra història. Aquest ha de ser un treball transversal col·laborant amb més experts, sens dubte” respon.

La troballa en el famós mapa de Borsano, es va presentar el passat 6 d’agost en el marc de la IV Jornada colombina de Pals, una jornada d’estudi i commemoració organitzada pel Cercle Català d’Història amb el suport de l’Ajuntament de Pals, acompanyada d’ una recreació històrica amb els personatges de la Descoberta d’Amèrica i un simposi que va comptar amb les conferències de l’escriptora de més de 50 novel·les – Maria Carme Roca- parlant de la figura de Cristòfor Colom a l’imaginari col·lectiu, les darreres novetats en recerca colombina, documental i arqueològica sobre l’antiga vila marinera i el port de Pals a càrrec d’Eva Sans i la participació de Jesús Delgado -Pèrit cal·lígraf forense de la policia- parlant sobre les tècniques policials que s’han aplicat en la recerca colombina. La troballa inèdita l’ha publicat en primícia, la revista digital El Far de l’Empordà (www.elfardelemporda.cat)

Fins ara mai s’havia pogut trobar representat el nom d’un port a la zona de les Mars de Pals. En aquest cas surt representat amb el topònim de “Puerto” davant del que era antigament el golf o la badia de Pals, abans que la zona quedés coberta per la sorra i els sediments del riu.
Es tracta del port de Pals, perquè en aquella data no hi ha cap altre port actiu documentat a la zona com en canvi si ho està el port de la vila de Pals.
El port o Grau de Torroella de Montgrí fou cegat durant el segle XIV en canviar el curs del riu Ter.
La descripció del mateix que en fa el geògraf Avienus a la seva “Orae Maritimae”(S.IV.d.c) com també ho recull Josep Pla coincideix amb un corrent d’erudició format per geògrafs, historiadors y arqueòlegs que han estudiat la seva obra i afirmen que el port situat en aquest gran golf és la platja de Pals. L’autor llatí el descriu com: “Se abre allí gran puerto de gran seno y muy lejos y muy profundamente se interna el mar en la campiña; Mas entre ellos se extiende anchamente un puerto en el cual el mar no está sujeto a ningún viento…

El president del Cercle Català d’Història, Joaquim Ullan fa incís que la manca de documentació sobre el port de Pals no és casual. “Tenim documents sobre altres ports catalans i en canvi cal fer arqueologia documental per localitzar-ne sobre aquest. Casualitat o voluntat de voler fer desaparèixer el port de Pals?

En el mapa de Borsano, la zona de la platja de Pals al S. XVII – ara recta fins a l’Estartit- formava un gran Golf. A la zona s’hi trobava una vila marinera de la qual s’han identificat recentment les restes arqueològiques, anomenada “Torre de Pals”, on vivien els pescadors i la gent de la mar de Pals també documentats.
El Cercle Català d’Història i l’investigador local Narcís Subirana també tenen constància de més d’un port a la zona: el dels pescadors, el del Grau- indret que conserva el seu topònim com el cas del Grau de València- i també tenia embarcador- el molí de Pals- amb permís Reial perquè arribessin barques i vaixells fins al molí per carregar i descarregar farina, arròs o altres mercaderies amb sortida fins al mar.

foto-2

L’autor del mapa, Ambrosio Borsano d’orígen italià, fou un dels principals enginyers militars al servei del rei Carles II. Va treballar dins i fora d’Espanya i va elaborar més documents cartogràfics al llarg de la seva carrera militar. El mapa és de grans dimensions i es troba custodiat al Departament de Belles Arts i cartografia de la BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. L’obra està envoltada de 16 petits plans de places fortes i cinc ciutats importants del segle XVII com Berga, Cardona entre d’altres on es localitzen amb precisió els llocs estratègics per a les conteses militars. A més, constitueix un document únic que proporciona abundant informació sobre la toponímia, la hidrografia o l’orografia així com els límits de la divisió territorial en vegueries, d’aquí també la importància i el valor de trobar-hi representat el topònim de PUERTO davant les costes i les mars de Pals (Baix Empordà).

Dins el seu treball de recerca, Eva Sans també va trobar més rastres del port de Pals esmentat en el llibre: “La Mediterrània, cruïlla de mercaders” de l’editorial Dalmau. En un paràgraf del llibre es diu: “Trobem els ports occitans, […] centres italians- Gènova i Venècia- i ports catalans- Cotlliure, Roses, Pals, Tarragona, Tortosa.
Segons la investigadora del Cercle Català d’Història, “seguim treballant sense descans per localitzar les proves dels vincles entre el descobridor d’Amèrica i el paper de Pals en la preparació i sortida del 1er viatge. Però mentre, estem centrats en la recuperació de l’antiga vila marinera de Pals i el seu port

Els estudis des de Catalunya sobre Cristòfor Colom i la relació i el paper de Catalunya en la Descoberta d’Amèrica amb més de 100 anys de trajectòria, viuen el seu millor moment. Iniciats a principis del segle XX pel reputat Luís Ulloa ex director de la Biblioteca de Lima a Perú, el 1927 sorprengué el món sencer quan desmentí la genovesitat de Cristòfor Colom i demostrà l’origen català del descobridor d’Amèrica en el Congrés Internacional d’Americanistes de París.

Totes les imatges son procedents del fons de la Biblioteca nacional de España.

Cercle Català d’Història
www.cch.cat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: