h1

Colom, Catalunya i Amèrica

octubre 2, 2016

foto-1

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 2 d’octubre de 2016

La figura de Colom sempre ha estat controvertida. Malgrat el que es digui, des de sempre, una aura de misteri ha envoltat el seu origen i la seva història. Durant segles se’l va presentar com un intrèpid mariner genovès al servei de la poderosa i rampant corona castellana. Un visionari que es va llançar cap a aigües desconegudes -el Mare Incognitum- a la recerca d’un nou món. Una empresa gegantina que perseguia la glòria dels Reis Catòlics i el triomf de la cristiandat. Déu, pàtria i religió. Una teoria que posa en relleu la pretensió obsessiva de l’espanyolitat per tenir un paper central en la història universal. I que per la seva naturalesa ja resulta, com a mínim, qüestionable. Les investigacions recents confirmen les sospites passades i posen en dubte la versió oficial.

Colom era català?
En els anys de Colom -finals de la centúria del 1400- Catalunya era un solar fumat per les guerres civils que l’havien assolada. Un segle de conflictes. Primer va ser la segona part de Casp. Com sol passar, allò que els polítics no havien sabut tancar en un despatx, els militars ho van voler resoldre en els camps de batalla. Jaume d’Urgell -que volia dir les classes mercantils barcelonines- versus Ferran d’Antequera -que era el mateix que les oligarquies valencianes i aragoneses-. Després va venir el conflicte entre Joan II i el seu fill Carles de Viana, que era una reposició inoportuna de l’anterior guerra. Amb els mateixos arguments. I amb la inevitable col·laboració de la madrastra Enríquez. Una versió sagnant de la Ventafocs adaptada a la Cort. I finalment, la revolució Remença.

Les investigacions recents apunten -amb certesa- que Colom procedia d’una família de l’estament mercantil del partit enfrontat a la monarquia. Barcelonins o mallorquins. I apunten, també, que Colom va ocultar la seva naturalesa per evitar les reials represàlies. Dues guerres -tres si es compten els Remences- eren motiu suficient per alimentar aquella mena d’odi secular, transformat en persecució política que no s’esvaeix amb el temps. I més quan el partit de Colom comptava les guerres per derrotes. D’altra banda, la seva correspondència epistolar -la que s’ha conservat- està escrita en castellà. Té certa lògica, perquè són cartes adreçades a l’administració castellana. Però els textos estan farcits de catalanades. Girs involuntaris. Coses de la llengua materna.

El primer mapa parcial d'Amèrica després de la descoberta de Colom

El primer mapa parcial d’Amèrica després de la descoberta de Colom

Què buscava Colom?
Colom no buscava Amèrica. El cert és que Colom va tenir els primers contactes amb el rei Ferran. I el cert, també, és que el Catòlic estava obsessionat a trobar una ruta alternativa per arribar a l’Índia. I això va condicionar -i molt- l’autèntic sentit del projecte de Colom. En aquells dies els turcs ja havien conquerit l’imperi bizantí, l’últim reducte de tradició romana i de religió cristiana a la Mediterrània oriental. I controlaven -monopolitzaven- totes les rutes comercials cap a l’Àsia. Un nou escenari que amenaçava la ruïna de les poderoses repúbliques mercantils italianes -Venècia, Gènova, Pisa- i comprometia el creixement de València i Nàpols, en aquells dies les perles de la corona catalano-aragonesa. Ferran i Colom buscaven una ruta per arribar a l’Índia per l’oest.

I aquí arriba l’altra gran controvèrsia. Perquè mentre la historiografia espanyola ha insistit, sempre, a fer sortir Colom i les caravel·les del port andalús de Palos; les investigacions recents apunten la probabilitat que ho fes des del port empordanès de Pals. Fins ara resultava difícil defensar la tesi Pals, però la localització d’una cartografia de l’època que dibuixa amb precisió el port medieval i d’uns gravats coetanis -un equivalent a les selfies contemporànies- que reprodueixen la imatge de la vila murallada i del castell, la reforcen. Palos -l’oficial- no va tenir mai ni castell ni muralla. I si es pretén defensar la versió oficial s’haurà d’acceptar que la selfie va ser -a propòsit- artísticament alterat amb Photoshop. Una situació que, automàticament, obriria altres interrogants.

Colom era un genocida?
Colom no va ser el primer que va arribar a Amèrica. També la investigació -i no precisament la dels historiadors catalans- ha provat que els islandesos van ser els primers occidentals que hi van posar els peus. Va ser en la centúria del 900. Cinc-cents anys abans. També els bascos -cent anys abans que Colom- ja hi havien posat els peus. En qualsevol dels casos no va ser una empresa colonitzadora. Islandesos i bascos, que no sabien que feien història, es van limitar a proveir-se de recursos naturals. I no hi van crear cap mena de població estable. Ni van tenir cap mena d’intercanvi significatiu amb els pobles nadius, més enllà del “jo et vinc a prendre allò que tu no fas servir i per tant no faig res dolent”. L’etnocentrisme europeu. La perversa ideologia de la superioritat europea.

Tot i que ell desconeixia les fites viatgeres de bascos i d’islandesos, el que si sabien -Colom i Ferran- és que l’Índia -que no seria massa diferent de l’actualitat- estava plena a vessar de gent. En cap cas es va plantejar -inicialment- una operació militar de conquesta. El viatge de Colom estava pensat per a establir colònies estables organitzades per comerciar amb els nadius. A l’estil de les colonitzacions gregues a la costa catalana en temps dels ibers. L’estudi de la seva correspondència -la de Colom- revela la sorpresa que li va causar la facilitat amb la qual va aconseguir connectar-hi. I també es delecta dels tractes beneficiosos que obté davant uns natius que -en el seu ideari supremacista- considera ingenus i incivilitzats. La conquesta i extermini de les nacions nadiues no té res a veure amb el projecte inicial colombí.

L'Orbis Terrarum de l'any 1700

L’Orbis Terrarum de l’any 1700

L’estàtua de Colom
Colom era un home del seu temps. Amb un innegable coneixement de la cartografia naval. Fins i tot amb una extraordinària capacitat en el difícil art de la navegació. Un visionari amb les seves llums i les seves ombres. Però era, bàsicament, un home del seu temps. Colom no és el descobridor del Nou Món. Amèrica no ha estat mai descoberta. La celebració del 12 d’Octubre és una burla macabra als pobles americans, fonamentada en els deliris del nacionalisme espanyol. I si algú es pot atribuir l’honor històric de la descoberta són els pobles amerindis que, procedents de l’actual Sibèria, fa deu mil anys, van iniciar la travessia de l’estret de Bering -durant els mesos d’hivern que el mar està glaçat- i van arribar a l’actual Alaska. Els autèntics descobridors.

Ni tampoc és el causant de la mort de milions de nadius. Ni tan sols, el responsable indirecte o l’inspirador intel·lectual. L’esclavització de les nacions autòctones derrotades, la transmissió de malalties desconegudes pels seus organismes, el contagi de l’alcoholisme, l’extracció i l’espoli fins a l’extenuació dels seus recursos naturals; són fenòmens directament relacionats amb la conquesta militar a sang i foc a la qual es van lliurar les potències europees del moment. Ningú resta lliure de culpa, perquè fins i tot aquells petits països que no hi tenien dominis, exercien impunement la seva brutalitat en complicitat amb les potències colonitzadores. L’antítesi del projecte inicial de Colom.

Si volem ser honestos amb la història, si pretenem depurar l’espai públic en ares d’una pretesa moral higienitzadora, Colom és a la cua dels candidats a desaparèixer. Segurament a tocar de Karl Marx o de Friedrich Engels. Abans, molt abans, tenim una llarga nòmina encapçalada per Habsburgs i Borbons. En les tres disciplines de la representació artística: escultura, pintura i arquitectura. Pensem si paga la pena destruir l’art per donar satisfacció a un cop de febre iconoclasta. Ho hem vist a l’Afganistan.

Font:
Publicat al portal elnacional.cat el 02/10/16

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: