h1

La batalla de Cefís

Abril 10, 2016

La Història militar reconeix aquesta com una de les grans batalles de l’edat mitjana.
Una mostra més de la potència militar catalana.

Imatge_n03_1

“Entrada de Roger de Flor a Constantinoble” (Oli de José Moreno Carbonero)

La batalla del riu Cefís es va lliurar el 13 de març del 1311 al Ducat d’Atenes i va enfrontar la Companyia Catalana d’Orient amb les tropes franques de Gautier V de Brienne, duc d’Atenes, després que aquest trenqués els seus acords, i es dotés de la força de la cavalleria francesa d’Atenes, Morea i Nàpols i de la infanteria grega d’Atenes amb un objectiu: destruir la Companyia Catalana.

La companyia sortí de Phthiotis per Lokris i se situà prop del riu Cefís, afluent del llac Copais. La Companyia, en nombre clarament inferior, va estudiar les possibilitats que oferia el terreny i va decidir deixar el riu Cefís en el seu flanc i el llac Copais a la seva esquena. La posició deixava els almogàvers totalment envoltats i sense escapatòria, però, per contra, impedia qualsevol intent d’envoltar-los i tan sols permetia a l’enemic l’atac frontal. Aleshores, aprofitant el sòl pantanós, obriren solcs a la riba del riu per permetre el pas de l’aigua i aconseguir inundar la plana que s’estenia al seu davant amb fosses plenes d’aigua.

Quan els francesos van aparèixer a l’horitzó i en posició de batalla, la seva superioritat semblava tan clara i imponent que els únics aliats dels catalans, els turcoples, van fugir en desbandada. Això va fer que la superioritat dels francs fos encara més manifesta.

Imatge_n03_2

Recreacions de la del Riu Cefís amb 3.500 catalans contra 15.000 francs aproximadament.

Els francesos disposaren les seves forces en blocs: la infanteria a la rereguarda i la cavalleria al front formant dos cossos de càrrega sincronitzada, formació tradicional de les seves tropes. Per la seva part la companyia restà rere la seva trampa tot formant la cavalleria al flanc dret.
Per tal d’atreure la cavalleria franca vers la trampa, la qual no era visible des de la posició francesa, un grup d’almogàvers se situà a l’extrem de la plana increpant ostensiblement als francesos.
Ansiós per acabar amb els almogàvers i segur de sa victòria, Gautier ordenà la primera càrrega de cavalleria; la companyia restà en les seves posicions. Quan la primera càrrega arribà al parany, cavallers i muntures es veieren frenats bruscament pel llot, el parany funcionà a la perfecció. L’aturada de la primera càrrega provocà que la segona càrrega de la cavalleria francesa xoques contra la primera, augmentant d’aquesta manera el desastre pels francesos.
Amb l’enemic entollat i aturat, amb el millors guerres francs impedits de moviment a causa del pes de les armadures, l’almogaveria de la companyia llençà la seva carrega: lleugers de pes i sense impediments d’armadures els almogàvers donaren fi un rere altre dels cavallers francs. Mentre la infanteria almogàver eliminava metòdicament i un per un tots els prohoms i cavallers més influents del regne de França, la cavalleria catalana es llançava sobre la infanteria francesa en retirada.

Mai abans una host o exèrcit havia preparat el terreny per tal d’adaptar-lo en benefici de la infanteria. La supremacia de la cavalleria pesada en l’ordre de batalla començava el seu declivi.

Joaquim Ullan
Publicat a la revista El Far de l’Empordà – Núm.3

Anuncis

2 comentaris

  1. Molt bo

    L’enginyeria ha treballat sempre.

    Salut i records


  2. Hola per si ho voleu escoltar…el tema La Gloria entre el fang” que explica precissament la batalla…https://www.youtube.com/watch?v=1gsxCKCsyv8



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: