Les institucions espanyoles enfront la revisió històrica

En els darrers anys, la revisió històrica a Catalunya ha viscut una important revifada que ha aconseguit arribar al públic en general. Com encaixen les institucions espanyoles aquesta febre revisionista?, donant suport?, incentivant la recerca? Evidentment creure això és simplement utòpic. Només cal llegir les darreres notícies en premsa relacionades amb afers historiogràfics. Veiem alguns exemples: “Trobat el lloc exacte de Palos d’on va salpar Colom; Trobades les restes de Cervantes a Madrid; Espanya té més de 3000 anys d’història; La flota aragonesa, la més important de la mediterrània….”. L’Estat no fa altra cosa que defensar la seva pròpia construcció nacional de manera artificial.

Aquest va ser l’eix central de la conferència que vaig donar el passat dilluns 13 d’abril a la seu del Centre Comarcal Lleidatà.

En aquesta xerrada que va començar a les 19h, tot i recordant frases històriques de personatges com George Orwell i del nazi Goebbels, vam començar veien una breu realitat de la historigrafia catalana repasant queixas del mateix Luís Ulloa o d’Antonio Rumeu de Armas que no entenient el tracte que rebien dels historiadors catalans.

Us mostro un breu esquema d’algunes de les notícies que al llarg dels darrers mesos han anat apareguen en premsa i que ens mostren clarament la manera de gestionar una mentida com és la història d’Espanya i com hi participen els mitjans de comunicació en relació amb aquest tema.

“La falsa Tizona, el falso Don Pelayo”
L’autenticitat de la Dama d’Elx
“Verdad y ficción en la história de España”
L’ambaixada espanyola a l’illa de Rodes
Per ordre de l’ajuntament, Colom va nèixer a Eivissa
“Cuatro siglos después, El Lazarillo de Tormes ya tiene autor”
“Hallan el sitio exacto del que partió Colón hacia el Nuevo Mundo en 1492”
“Un tribunal prohíbe a los Alba vender una carta de Cristóbal Colón”
“Encontrados los restos de Cervantes”
“Aguirre: ‘España es una gran nación con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber los niños'”

Joaquim Ullan
President del Cercle Català d’Història