h1

Dret paccionat a les Constitucions Catalanes

febrer 22, 2014

image3

Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l’experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts Catalanes en la seva dilatada experiència d’exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle XVIII, disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.
Degut a la forma en què a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava ja al segle XVIII doncs, d’una estructura institucional d’Estat, amb la reserva amb que aquest concepte es pot fer servir abans del segle XIX, amb tots els atributs d’una entitat sobirana i de les funcions pròpies d’una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.
De fet, és precisament la defensa d’aquestes lleis i institucions pròpies, el que expliquen el patriotisme català durant els segles XVII i XVIII, i la resistència que porta a l’11 de setembre de 1714.

Exemples de Constitucions
Els següents exemples mostren que són més avançades que moltes de les lleis de la Europa del segle XIX, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolició de fet. En el terreny fiscal, la nostra terra no ha tornat a tenir mai més l’autonomia d’abans dels decrets de Nova Planta.

Pagament dels drets del General per part de la Família Reial
Libre IV. De las Constitutions de Cathalunya, Titol XXVI. De Drets de General, I. FERRANDO Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Cort. iij.
«Supplica la dita Cort, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors paguets, e manets, e façats pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran utilitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills». (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya) Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij., Capítol de Cort III (Llib. 4t, tít. 26è, cap. 1r, pàg. 307)

Inviolabilitat del domicili
«La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable […] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau i Treva de Déu)

Inviolabilitat de les comunicacions
«A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (Corts de Barcelona, any 1702)

Sobirania de la llei
«Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d’ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó de 1289 i de Corts de Barcelona (1481))
«Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Corts de Barcelona, any 1283)

Garanties processals
«Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa […] Tants cuants dies se passi d’aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517).
«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Corts de Barcelona, any 1228)

Dret a una defensa justa
«Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s’encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Corts de Barcelona, 1520)

Jurisdicció catalana
«Com que les Constitucions i demés Lleis perque’s regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
«A Catalunya no’s cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (Corts de Barcelona, any 1283)

Dret de reparació
«Si d’aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (Corts de Montsó, any 1289)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: