h1

Comte de Barcelona, Primus Inter Pares

febrer 17, 2014

primuDavant de tanta negació per part de la maquinaria de l’Estat per tot el que fa referència a l’existència d’una Nació catalana, us parlo avui d’un dels principals conceptes sobre el que es fonamentaven els sobirans catalans, el “Primus Inter Pares”.

Primus inter pares” o “Primer entre iguals” és una expressió d’origen llatí que indica que una persona és la més important d’un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Ja des de l’any 988, moment en que el Comte de Barcelona, Borrell II, renega de donar vassallatge al rei franc i que per tant, es considera aquest moment com el de la independència de facto dels diferents comtats catalans, tots els respectius Comtes s’organitzen políticament al voltant del Comte més poderós, el Primus Inter Pares. Aquest és el motiu pel que Catalunya és un Principat, on el comte de Barcelona té preeminència per sobre de tots els altres comtes catalans, seguint la fórmula del “Primus Inter Pares” (primer entre iguals) o, en un altre context, la Constitució de l’Observança.

primuPosteriorment com tots sabem, els diferents comtats catalans acabaran forman part del que avui coneixem com a Catalunya, i en conseqüència, la legitimitat del seu sobirà és tan o més ferma que la de qualsevol altra nació com pugui ser per exemple, Castellà, ja que el Comte de Barcelona perquè abans de ser-ho, és considerat un més entre iguals, i només l’acatament de les Constitucions formulades històricament per les institucions, el converteix en el primer.

La Constitució de l’Observança, aprovada a les Corts de Barcelona de 1480-1481, establia el principi de submissió del poder reial a la llei. Ja durant les Corts de Barcelona (1421), en el regnat d’Alfons el Magnànim s’havia acordat la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i de les Constitucions catalanes, encarregant a la Diputació del General el control de qualsevol extralimitació reial.
La crisi social provocada per la Guerra dels Remences (1462-1472), que tindria un rebrot amb el segon alçament remença (1484-85) obligà a Ferran II a aprovar aquesta llei per redreçar una situació política delicada a Catalunya.
Aquesta constitució, que establia el principi de submissió del poder reial a la llei, retornava a la Generalitat la missió de vetllar pel compliment de lleis o constitucions fins i tot per part de les autoritats reials; en darrera instància, la Reial Audiència de Catalunya (1493−1716) dictaminava els greuges presentats per la Generalitat. Va ser la base del règim pactista català vigent fins als Decrets de Nova Planta de Felip V (1716).

La Nació catalana ja des de l’època medieval, fou lliure, pactista i sobirana i potser és això el que cal recordar a l’Estat espanyol. Simplement volem tornar a les arrels i deixar enrere aquest Estat quasi medieval per tornar a ser un país punter a Europa!

Per cert, tots els reis a partir de Felip IV (V de Castellà), no son legítims sobirans catalans, donat que en cap moment han jurat les Constitucions del país.

Joaquim Ullan

Anuncis

2 comentaris

  1. […] Recuperem la nostra història! « Comte de Barcelona, Primus Inter Pares […]


  2. A aquesta qüestió se li hauría de donar mes rellevància, perque no puguin negar, els pseudo-historiadors espanyols, el caràcter reial/nacional de Catalunya



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: