h1

Homenatge a Luís Ulloa

febrer 11, 2014

estela4El passat 10 de febrer a les 12 del migdia va tenir lloc al cementiri de Les Corts de Barcelona, la inauguració d’una estela en record de Luis Ulloa Cisneros. Aquest homenatge va estar organitzat pel Memorial 1714 i fou el seu president, en Jordi Miravet l’encarregat en conduir l’acte.

“L’Insigne peruà el Doctor Luis Ulloa Cisneros va ser un profund coneixedor de la història i la geografia d’Amèrica; coneixements que va utilitzar per ajudar a fixar unes fronteres que fossin acceptades pel Perú i els seus veïns, evitant així una guerra. Pot haver-hi una funció més noble del coneixement?

Però va fer més coses. Va baixar a la palestra per a fer la seva aportació sobre l’origen de Colom. Les seves tesis sobre aquest punt es van publicar els anys vint a París, en francès.

Ulloa va viure i morir entre nosaltres i va deixar una forta empremta en els estudiosos catalans de l’època pel seu tracte personal, per la seva sòlida experiència com investigador, per la seva metodologia de treball i pel que representaven les conclusions de les seves recerques: Colom era d’origen català i havia arribat a Amèrica l’any 1472.

Va ser enterrat al Cementiri de Les Corts el dia 11 de febrer de 1936; pocs mesos després patíem una guerra de tres anys i a continuació una dictadura de quaranta. Han passat els anys i arribem tard, molt tard, però el dia 10 de febrer hi serem per a fer un acte de cortesia i de justícia”.

(Text extret i adaptat de la presentació del llibre titulat Ulloa, que ha estat editat amb motiu de la inauguració del dia 10 de febrer).

estela1Al inici de l’acte, ens va rebre a la porta del Cementiri de les Corts de Barcelona el Director General de Cementiris senyor Jordi Valmaña. Un cop dins del recinte hi va haver unes paraules de benvinguda als assistents i a continuació, l’escriptora Maria Carme Roca, va fer una semblança del Doctor Luis Ulloa Cisneros. Va tancar l’acte la Cònsol General del Perú senyora Franca Lorella Deza Ferreccio.

A l’acte d’homenatge hi van assistir la senyora Franca Lorella Deza Ferreccio Cònsol General del Perú, acompanyada pel Cònsol General Adjunt. Jordi Martí i Galbis Regidor de la Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, Vice-president de la Casa Amèrica de Catalunya. En representació de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea hi assistir el senyor Francesc de Paula Gambús, director general de relacions Exteriors, acompanyat del senyor Carles Llorens, director general de Cooperació al Desenvolupament.

Han donat suport a l’acte i també hi van assistir les següents entitats:

El Centre d’Estudis Colombins representat pel seu president el senyor Joaquim Arenas; L’Institut Nova Història, representat pel seu president el senyor Albert Codina; El Cercle Català d’Història, representat pel seu president Joaquim Ullan.

L’Estela en honor de Luís Ulloa Cisneros és obra de l’escultor Xavier Medina Campeny i realització de Lluís Moron (Signes).

Ressenya biogràfica

estela3Luís de Ulloa pertanyia a una família de classe mitjana i potser per això comença als 18 anys estudis d’Enginyeria de Construccions Civil i Mines, que acaba el 1889. Però en realitat Ulloa no se sentia atret per aquest professió i aviat comença a formar-se de manera autodidacta en el camp de la història fins a arribar a assolir cert reconeixement. Va ser aleshores que el govern peruà, que aleshores mantenia un litigi amb Bolívia i Equador a propòsit de llurs fronteres, l’envià a Europa amb l’objecte de recollir informació documental que havia de servir com a prova en el conflicte. Ulloa elaborà una reconstrucció històrica del Virregnat del Perú amb l’objecte d’obtenir proves útils per a la investigació, que realitzà en col·laboració amb Manuel Maúrtua, i que durà uns quants anys. L’any 1900 fou cridat al Perú i la seva investigació s’utilitzà en el judici que sobre aquest afer va tenir lloc a l’Argentina el 1909. En 1904 es convertí en membre de la Sociedad Geográfica de Lima i el 1905 tornà a Perú i començà a col·laborar en diferents diaris, entre els quals destaca El Liberal, del qual va ser director. També per eixa època va ingressar a l’Institut Històric de Perú i el 1914 va ser elegit com a director de la Biblioteca Nacional. Va ser també a partir d’aquest any que Ulloa, com a periodista, desenvolupà una tasca crítica respecte de la dictadura encoberta d’Óscar Benavides. Arran d’això Ulloa, que inicialment era lliberal, entrà en contacte amb moviments sindicals i el Comitè de Propaganda Socialista. La seua creixent implicació el portà a proposar la constitució d’un partit socialista, que, per mancança de conscienciació de les masses obreres i d’acord entre els promotors, no quallà.

El 1919 Ulloa fou seleccionat per fer nous estudis a Europa i tingué accés als arxius de l’Estat Francès i de l’Estat Espanyol. Va ser aleshores que passà molt de temps a l’Arxiu de Simancas i recopilà molts documents relacionats amb l’època colombina que constitueixen la col·lecció Bolivar Ulloa que hi ha a l’Arxiu Central de Perú.

El 1935 Ulloa començà a trobar-se malament, però no pogué tornar a Perú com desitjava a causa de la situació política, fins que el 10 de febrer de 1936 va patir un infart i va morir. Va rebre sepultura al cementiri de Les Corts i al seu enterrament acudiren representats de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: