h1

Pas a pas i bona lletra

Setembre 18, 2013

pont1Les últimes declaracions d’Almunia sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, són la mostra inequívoca de com la Generalitat de Catalunya controla els tempos del procés i incita, sibil·linament, les reaccions d’Espanya en contra dels seus propis interessos. A principi de setembre, el President Mas va enviar un memoràndum a les cancelleries europees exposant la voluntat sobiranista del poble català. Això va provocar la reacció immediata dels representants d’alguns Estats (Letònia i Lituània) amb importants vincles diplomàtics amb Catalunya, en el sentit d’admetre la possibilitat del nostre reconeixement. Aquest, ha estat el detonant per a que el govern espanyol entrés decididament a fer campanya en un procés democràtic que, al mateix temps, ens nega. Des d’aleshores l’activitat diplomàtica ha estat vertiginosa i, encara que en segona derivada, el memoràndum de Mas ha obligat a reaccionar a les institucions europees a través d’Almunia. O millor dit, a Espanya, aprofitant la posició d’Almunia en les institucions europees.

Al govern espanyol no li interessava en cap cas iniciar aquest debat ara. Era una munició que esperava poder fer servir en el un moment més oportú; per exemple, just abans d’una consulta popular sobre la independència. Mas ha forçat un debat que d’aquí a uns mesos considerarem superat. De la mateixa manera que avui dia el debat sobre les infraestructures o el dèficit fiscal ja estan superats. L’opinió pública també necessita el seu temps; i per tant, el debat sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, o bé perdrà força a mida que avanci el procés, o bé s’encarrilarà cap a fórmules euroescèptiques, encara minoritàries.

Quasi paral·lelament, poc abans de l’onze de setembre, Mas va fer públics uns comentaris que varen provocar el desconcert general i el pànic entre els sectors sobiranistes, anunciant la data límit de les plebiscitàries pel 2016. Amb aquell aparent gerro d’aigua freda, el President ha obtingut el control del procés davant d’una societat civil cada vegada més impacient i accelerada; però sobre tot, ha mostrat que té una alternativa real a les previsibles negatives de Rajoy. I qui té alternatives, té la força de negociació. No ho dubtem pas.

pont2Tot plegat, ens ha de portar a pensar que el govern va de cara a barraca. Probablement les coses es podrien fer molt més de pressa, però difícilment es podrien fer millor. Si més no, fins ara. Però, tot i així, no ens podem confiar excessivament; al cap i a la fi, la Generalitat no controla totes les variables del procés.

En qualsevol cas, ara ens acostem a una data decisiva: les eleccions europees de maig de 2014. Hem de tenir molt clar que no seran unes simples eleccions per determinar la composició del Parlament Europeu. Seran una excel·lent oportunitat per garantir el nostre futur a Europa. No podem deixar passar aquesta oportunitat, ja no per demostrar el nostre compromís amb Europa, si no per legitimar la nostra permanència a la Unió, si és que aquesta és la voluntat de la nostra societat. El procés sobiranista necessita desbordar les urnes com mai s’hagi fet en unes eleccions democràtiques; i tot això amb independència del sentit del vot. Una participació massiva és el millor antídot al possible escepticisme d’alguns europeus sobre la nostra permanència a la Unió. Tanmateix, anem pas a pas. Visquem cada moment amb consciència i com una fita històrica.

Albert Pont
Vicepresident del Cercle Català de Negocis

Advertisements

3 comentaris

  1. Magrada molt el comentari,ames l’albert pont amb el seu llibre (que li llegit tot) i es molt bo te totes les einas per poguer opinar i penso lo mateix esperó que el mas compti amb la teva opinio i daltres com tu per portar a bon port la independencia


  2. Doncs jo, per primer cop, discrepo una mica de l’Albert. Crec que aquesta campanya sobre la impossibilitat de que Catalunya pugui estar a la UE si s’independitza pot fer molt i molt de mal. De fet fins ara, tots consideràvem que això eren “bravates” espanyoles però ara resulta que potser no ho són, doncs estan avalades per importants directius de la UE que, encara que evidentment pressionats pel govern espanyol, no deixen de tenir la seva trascendència, principalment pel gran públic que no sigui clarament independentista que, en major o menor grau pot veure la possibilitat de dany econòmic personal i aixó pot èsser enormement important a l’hora de votar. Crec fermament que tots hauriem de fer una intensa campanya explicant detalladament el relatiu d’aquesta possible expulsió com fa Vicent Partal a Wilaweb, fa pocs díes, relatant fil per randa, que aquestes mateixes amenaces van ser fetes per la Comunitat Internacional a totes les nacions europees que també volien la Independència abans de que aquesta es materialitzès i, l’endemà, les reconeixinem com Estats lliures; en termes semblants s’expressa López Tena en el mateix rotatiu i, sortossament molts altres. Però, el que a mí em fa realment por, més que la verossimilit
    ut o no d’aquest fets, relatius, és l’impacte real que produeixi a la votació i això sí que seria inapel.lable. Penseu-hi i treballeu-hi. Narcís Gàllego i Tibau.


  3. Si aportem a la UE més que pas rebem, serà la UE que ens farà propostes i bon tracte com ho fa amb els “no socis” per votació.
    Fins ara hem participat en projectes de Defensa (mega caça-bombarder, logística, etc), que ens en podríem estar de fer-ho i estalviar.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: