h1

Joan Fontseca, de Corsari a Patriarca d’Ìndies

Mai 29, 2013

L’encarregat de tota l’administració d’Índies durant el regnat dels Reis Catòlics fou Joan Fonseca, labor exercida fins a l’arribada de la corona del seu nét, l’emperador Carles V, el qual va ser substituït pel seu canceller, el piamontés Mercurio Gattinara.

Joan Rodriguez de Fontseca [1] havia nascut a Toro, província de Zamora, el 1451, i era d’origen portuguès. Era germà del polèmic arquebisbe de Sevilla, Alfons de Fonseca, senyor de Coca i Alaejos a Valladolid, tutor de la reina Joana de Portugal i de la seva filla Joana de Castella, la Beltraneja, durant la revolta castellana, fins que aquestes van poder escapar-se de dita tutela i van fugir a Buitrago, territori dels Mendoza.

Durant la guerra civil catalana –per motiu de l’oposició a reconèixer l’autoritat de Joan II de Trastàmara– trobem Fonseca que exerseix de militar al servei de Pere de Portugal, qui li va atorgar la capitania del castell de Cubelles, segons documents testimonials conservats a la cancelleria reial corresponents a l’any 1464:

“A Fonseca, capitan del castillo de Cubelles, portugués, criado que fué del infante don Pedro de Coimbra.- Documento por el cual el Monarca le promete entregar el castillo de Cubelles y otras fortalezas que logró tomar al adversario, sobre ello la de su palabra real.” (ACA. R.25. Intr. 74 vº).

També havia lluitat a la regió empordanesa amb Joan de Silva [2], qui era capità de la vila de Castelló d’Empúries (ACA. Exercitum I, fol.56). I finalitzada la guerra, trobem Fonseca que exerseix el cors amb una caravel·la armada a les costes catalanes, segons testimoni d’una carta escrita pels consellers de la ciutat de Barcelona dirigida a Ferran el Catòlic, datada l’onze de març de 1477, en la qual li comuniquen l’atac al port de la ciutat:

“…En la plage de aquesta ciutat son arribades tres caravelas armades: la una nse ndiu ser senyor Ferrer d’Arias Sayavedra, de l’altre Pero Vasco de Sayavedra, e de la tercera Gonsalbo de Struyaga [3], e los patrons se diuen Diego Mora, Juan Rodriguez, de Sevilla, e Viçens Anes Pinçon de la vila de Pals…” (AHCB. Lletres Closes, 1477).

Bernat Boïl

Bernat Boïl

Possiblement, Joan Rodríguez de Fonseca en acabar la guerra i havent destacat després a la resistència catalana i també en el plet successori de la corona castellana com a corsari de galeres armades, va decidir rendir-se per tal d’ingressar en religió. De la mateixa manera que ho feren en Bernat Boil, que de servir com a comissari de la flota armada a les ordres de l’almirall Vilamarí, es va fer ermità del monestir de Montserrat i arribà a ser llegat apostòlic d’Índies i abat de Sant Miquel de Cuixà; o Joan Payo, que havent estat capità de galeres va ingressar en el monestir cistercenc de Poblet, i arribà a ser abat i també diputat i president de la Generalitat de Catalunya per reial ordre de Ferran el Catòlic [4].

Tenim proves documentals de com Joan Rodriguez de Fonseca fou ordenat sotsdiaca a la catedral de Barcelona el 2 de març de 1493, a la capella de Sant Bartomeu, de mans de l’arquebisbe en Berenguer de Sos, el qual estava a Torres (Sardenya). També de diaca al monestir de Montserrat. Durant un temps va exercir com a capellà de la reina Isabel la Catòlica, després va ser nomenat prevere a la capella del Palau Episcopal de Barcelona, el 6 d’abril de 1493, segons testimoni del “Liber ordinatorum”, arxivat a la curia episcopal:

“Subdiaconis.- Johannis de Fonseca, Ispalensis et Abulensis Ecclesiarum Archidiaconus, Capellanus Capelle Serenissime domine nostre Regine Elizabet, Regine Castelle et Aragonum, etc. de licencia Reverendi domini Abbatis Collegiate Ecclesie de Alfaro Tirasonensis diocesis necmon Locum tenentis Capellani Maioris dicte Capella, in Capella Sancti Bartholomei Claustrorum Ecclesie, de licentia sui Reverendi Abbatis, per Reverendissimum Turritanensum

(6 abril 1943).- Presbiteri,- Nobilis vir dominis Johannes de Fonseca, Ispalensis et Abulensis Archiadiaconus.” [5]

Posteriorment va arribar a ser nomenat ardiaca de Sevilla i d’Àvila, bisbe de Badajoz, de Palència, de Córdoba i de Burgos, arquebisbe de Rosano i Patriarca d’Índies.

Una carta reial, datada el 23 de maig de 1493, dirigida a l’Almirall Colom i a Joan de Fonseca, atorga poders a ambdós per preparar una esquadra de disset naus amb un total de mil cinc-cents homes i per comprar material necessari per a l’expedició d’Índies, tenia com a comptador reial a Joan de Sòria i a Francesc Pinelo com a encarregat de custodiar els fons i de portar els comptes de les despeses.

Bernat Boïl

Bernat Boïl

Joan Rodriguez de Fonseca i Colom són els responsables d’organitzar aquesta flota corresponent al segon viatge de colonització de les terres descobertes, des de la ciutat de Barcelona. Posteriorment Fonseca serà l’encarregat de proveir tot el necessari per les noves terres, segons consta en els Memorials que Colom envia als reis a través del capità Antoni de Torres, alcalde, alhora, de la recent fundada ciutat de l’Isabela a l’illa de Santo Domingo.

S’ha dit que entre ambdós personatges hi hagué sempre nombroses diferències, ja que Fonseca s’oposava a moltes de les ordres i projectes colombins. A l’extrem de formar-se una espècie de dubte envers aquesta relació. No obstant, podem apreciar en una carta dirigida al seu fill, Colom anota, al saber l’ascens de Fonseca de la seu episcopal de Palència a la de Burgos: “…Dile cuanto me ha placido de su prosperidad, y que si voy allá que he de posar con su merced aunque el no quiera, y que habemos de volver al primer amor fraterno, y que non lo podrá negar, porque mi servicio le fará que sea ansí…”, O bé, en ser nomenat bisbe de Badajoz: “…No seais fator de las Indias y non vos faran obispo…”, donanva entendre sempre, no obstant això, que es coneixen bé.

Quan l’Almirall Colom va ser substituït de la Governació d’Índies l’any 1494, Joan Rodriguez de Fonseca va passar a controlar tots els negocis i navegacions establerts a la recent instaurada Casa de Contractació de Sevilla, ja que abans s’havia fet a les Drassanes i Llotja de Barcelona. De manera que, des de llavors exerciria d’intermediari entre els monarques i l’Almirall, en detriment de la seva autoritat.

L’historiador i escriptor Salvador de Madariaga, en el seu llibre Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón [6] fa referència a la relació de Colom i Fonseca, sense explicar-se el fet que un eclesiàstic fos “tan capaz para mundanos negocios”, tal i com ja ho havia apuntat en la seva biografia sobre el descobridor en Bartomeu de las Casas, o Casaus. O sigui, que un bisbe pogués organitzar tan eficientment armades de mar. Nosaltres podríem intentar aclarir aquest aparent dubte històric en tenir constància que Fonseca era un home que anteriorment havia destacat en aquesta labor, encara que molts historiadors ho ignorin, molt a pesar de les nombroses disposicions reials fetes a Barcelona en aquella època, i conservades als arxius de la Corona d’Aragó i de Simancas.

Entre les més curioses podríem citar la relativa a la custòdia del Diari de bord del primer viatge de l’Almirall Colom, document de ruta que el gran marí havia entregat a la reina Isabel a Barcelona a la seva arribada a la ciutat, i que aquesta havia encarregat a Joan de Fonseca que el retornés després de consultar-lo i de fer-ne una còpia, segons consta en la següent disposició reial:

“…E quanto a lo que decys que abeys menester el libro que acá dexasteys,a que se trasladase e que vos ymbyase, ansi se fará, e dalle a fermar como lo lleve Don Xoan de Fonseca…”.

Obra importantíssima per tal de reconstruir la més gran navegació de la història, i que malhauradament, el seu original s’ha perdut. La coneixem gràcies a un extracte fet per en Bartomeu de las Casas d’una còpia conservada per Ferran Colom en el seu arxiu i biblioteca privada.

Alba Vallès i Formosa

Bibliografia i Notes
1) Conegut també com a Joan Rodríguez de Fonseca o Joan Rodrigo de Fonseca.
2) Joan de Silva, conegut després com a comte de Cifuentes, Alferes Major dels Reis Catòlics, fou un servidor portuguès del rei dels catalans, Pere IV o de Portugal, i col·laborador de Colom i de Fonseca en la segona expedició d’Índies. D’aquí sabem que havia estat capità general de l’Empordà, senyor de Torroella de Mongrí i senyor de la meitat de la vila de Pals, motiu pel qual va tenir un pleit amb un Zúñiga. (Vegeu: Alba Vallès i Formosa, Pere de Portugal i el Comtat d’Empúries, I Col·loqui Internacional d’Estudis Colombins de Barcelona, 1993. Centre d’Estudis Colombins).
3) Gonzalo de Struyaga, conegut també com a d’Estuñiga o de Zuñiga. Un descendent seu fou el comte de Miranda, senyor de la vila de Pals, on va sortir el Descobridor en el seu primer viatge de descobriment, segons el cronista Antoni de Herrera.
4) Joan Payo Coello, “Almoyner del Rey Catholic…Lo dit rey lo feu esser diputat de Cathalunya y tenia dell tanta confiansa que segons escriu lo secretari real quant sentia contar alguna cosa no ben ramirada en la diputació responia, no estava alli lo abat…” (Manuscrit de un monjo anònim del monestir de Poble, Col·lecció de Manuscrits inèdits dels Monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, J. Guitert, 1949).
5) Fidel Fita, “Ordenes sagradas de don Juan Rodríguez de Fonseca, arcediano de Sevilla y de Avila en 1493”, (BRAH, M.XX, 1891).
6) Salvador de Madariaga, Vida del muy Magnífico señor don Cristóbal Colón, Editorial Sudamericana, Buenos Aires, 1940

Font:
Revista TERRA RUBRA, març-abril 2010 – Núm.123

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: