h1

Els estats no es conquereixen, es compren

gener 19, 2013

Un molt bon amic, en Jordi Peñarroja, fotògraf, escriptor i home de món, emprenyat per una ximpleria d’article d’aquests que corren per internet i on es defensa un d’aquests invents “carregats de raó” però totalment impràctics per assolir la independència i recuperar l’estat esborrat del mapa a Utrecht el 1713, ha decidit donar la seva opinió al respecte. L’article resultant diu així:

[transcripció de l’article]

Foto_UE_flag1Quan el 1942, els aliats (USA, GB, F) desembarquen al N. d’Àfrica, combaten els exèrcits nazi i feixista d’Alemanya i Itàlia, però no alliberen les colònies de Libia, el Marroc ni Algèria. Menys encara Egipte i el canal s’alliberen del “protectorat” britànic. Ni es separen els territoris arabitzats del nord d’Àfrica dels ocupats per la població amazic… I el 1944, a la privadíssima Conferència de Ialta, es reparteixen el món. I comença la guerra freda…

També el 1944, a S. Francisco (Califòrnia N, USA), el Consell Nacional Català a l’exili ja presenta a l’ONU –que llavors radicava allà– un memorial sobre la situació de Catalunya… i res.

Quan s’estrena l’himne de l’ONU, que havia composat el mestre Pau Casals, aquest pronuncia un bell i ben construït discurs davant de l’Assemblea General. Molt aplaudit, sí, però abans els USA ja han signat el seu tractat d’amistat amb l’Espanya de Franco…

Com ja deia fa cinquanta anys Evgeni Evtuixenko a la seva “Autografia precoç“, no n’hi ha prou amb tenir la raó, si no tens prou força per defensar-la.

Seguim jugant en camp contrari.

Tots els que al 1713 ens traïren a Utrecht i ens esborraren del mapa dels estats, ara són estats membres de la UE i de l’ONU. Quan nosaltres tornem a ser Estat, ja els ho recordarem… si convé.

A les universitats xineses, a les facultats de Ciències Polítiques, expliquen com s’aplica en la realitat del món actual aquest principi: “els estats no es conquereixen, es compren”.

La qüestió que cal plantejar-se és:

10_years_euro_coinCom interessa més Catalunya als estats europeus i les grans potències mundials: unida a l’ineficient estat espanyol o separada d’Espanya?

La resposta és que per raons purament econòmiques i geoestratègiques, tot i que a contracor, a Europa i les grans potències els surt més a compte la secessió de Catalunya. Els mercats s’imposen. I, units, el Principat, les Illes i el País Valencià formen el potent nucli ibèric de l’arc mediterrani.

Dit d’un altra manera: la indepència de Catalunya salva el conjunt que formen el paradís turístic mallorquí, la Ford (americana), la Basf i la VW(alemanyes), la central de distribució de contenidors xinesa, l’Alsthom (francesa), etc. junt amb tota la indústria lleugera catalana i valenciana, estructurades per l’eix de comunicacions que és l’arc mediterrani peninsular.

La independència catalana convé a Europa i el món perquè, amb un estat català, Europa i l’euro s’enforteixen, i l’UE necessita enfortir el seu afeblit flanc sud.

Serem independents perquè aquesta vegada les circumstàncies juguen a favor nostre i som nosaltres que hem triat el moment.

Al capdavall, és tot per l’euro. Però la política és això.

La llibertat, a Europa i al segle XXI, es compra. La resta són històries de bufanúvols. I amb els nostres actius com a país –i maniobrant segons les regles del mercat– estem comprant la llibertat.

I la mítica Grècia de Pèricles cal tenir present que era farcida d’esclaus que eren ben lluny de gaudir de drets cívics. Nosaltres, si més no, podem votar i penjar una estelada al balcó.

Voteu independència i fins aviat.

Jordi Peñarroja

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: