h1

Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya (III)

Agost 14, 2012

1624 – El Conde Duque de Olivares adreça un “Gran Memorial” al rei Felip IV on s’hi diu: “Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su monarquia el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos Reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…”.Per aconseguir aquest objectiu, Olivares proposava diferents mètodes, alguns de pacífics, però la via que finalment aconsella és l’ús de la força: “…y hacer que se ocasione algun tumulto popular grande, y con este pretexto meter la gente, y con ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos”. Cal aclarir que “meter la gente” vol dir invasió i ocupació militar.Com veiem, la finalitat d’Olivares és la mateixa que la del rei Don Pedro el Cruel, si bé les tàctiques han canviat.  Ara ja s’ha posat en marxa l’invent de “España”, que és una etiqueta per dissimular una mica allò de “Castilla la Nueva”.  Pero queda molt clar el què espera als “Reinos de que se compone España”: “reducir estos Reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia”.

1629 – El virrei de Catalunya, Duque de Feria, adreça un escrit al rei Felip IV aconsellant-li separar el Rosselló de Catalunya: “…sería una  gran pérdida para ellos la división, porqué sólo ella enflaquecía todas las causas que tienen a los catalanes tan confiados y sobre si; porque por este medio se reducía la provincia a ser menos extendida, a ser de menos gente y cantidad de hacienda Barcelona; quitávase el paso de Francia, que solo puede ser cómodamente por los condados, con que se dificultava mucho el comercio de Barcelona con aquel Reyno; desmémbrabase gran parte de los militares, que tan unidos se hallaban con esta ciudad y la Diputación; y en alguna parte se debilitaba la hacienda de estas dos casas y la jurisdicción de los diputados; y por la lana que se les encarecía, por ser la mayor parte de los condados, sería menos caudaloso el trato de los paños por la mar en Italia, que es en lo que consiste toda presunción de esta provincia, que con este medio de la división y otros que hay para conseguir los mismos efectos, sin duda se reduciría a mejor disposición que la que hoy tiene”.  (Arxiu Reial de Barcelona, Corona d’Aragó, lligall 276, document 71)

1640 – El 7 de juny comença la revolta popular del Corpus de Sang.  (Hi ha diversos indicis que apunten a una posada en pràctica de l’estratègia formulada per Olivares el 1624: “… hacer que se ocasione algún tumulto popular grande ……  y … como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla …”). Aquesta vegada els objectius formulats per Olivares no es varen aconseguir del tot, però la guerra anomenada dels Segadors es va saldar amb una retallada de les llibertats democràtiques i amb la mutilació de Catalunya.

1659 – Pel Tractat dels Pirineus es va cedir a la Monarquia francesa el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya.  És a dir, la proposta del Duque de Feria a Felip IV sí que s’executa totalment.  L’estat francès es va afanyar a perseguir la llengua catalana i a reprimir de manera sanguinària i brutal qualsevol intent de resistència.

1705 – En haver mort (1700) el darrer rei espanyol de la dinastia dels Àustria, Carles II, sense descendents, es va iniciar la guerra de successió al tron espanyol. Catalunya va defensar el partit de Carles III d’Àustria contra el candidat francès, Felip V de Borbó.  El 20 de juny de 1705 a Gènova es va signar un pacte entre un plenipotenciari de la Reina d’Anglaterra i dos representants de Catalunya, pel qual Catalunya es comprometia, junt amb les tropes britàniques, a lluitar contra França i Espanya per la causa de Carles III, i Anglaterra garantia que els privilegis i lleis dels catalans serien “amb totes les formes mantinguts i conservats”.  Cal tenir present que Felip V volia establir una monarquia absolutista, sense Corts ni institucions com la Generalitat.  Però després d’uns anys de guerra, quan Carles III va ser designat Emprerador d’Àustria, Anglaterra va decidir acceptar que Felip V fos Rei d’Espanya, a fi que Àustria no acumulés tant de poder, i de fet va abandonar Catalunya a les mans del seu botxí, Felip V.

1713 – El 13 de juliol es va signar a Utrecht un tractat de pau entre Espanya i Anglaterra, que en el seu article 13 fixa el tracte que es donaria a Catalunya, que és un model de sarcasme.  En efecte, s’hi fa constar que, vist l’interès de la Reina de la Gran Bretanya perquè els catalans conservin llurs antics privilegis  (és a dir les institucions democràtiques: Corts i Generalitat , i tota la legislació pública i civil) el Rei Catòlic (és a dir, Felip V),  “dóna i concedeix als catalans tots aquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Castelles, que de tots els pobles d’Espanya són els més amats del Rei Catòlic”.  Catalunya va intentar resistir durant un temps, però sense el suport de les tropes angleses i austriaques la seva causa estava perduda.  De passada, recordem que del Tractat d’Utrecht Anglaterra en va treure la possessió de Menorca (durant més de 70 anys), i de Gibraltar, que encara conserva.

1714 – L’11 de setembre de 1714 els exèrcits espanyols i francesos varen assaltar i ocupar Barcelona. Immediatament es va suprimir de fet la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent de Barcelona.  Poc després una gran part del barri de Ribera és enderrocada i s’hi construeix una ciutadella, que, junt amb el castell de Montjuic, havia de servir per bombardejar la capital de Catalunya sempre que fes falta.La repressió va ser duríssima.  Si bé Rafel Casanova va salvar la vida perquè l’Hospital de Sant  Pau i la Santa Creu el va inscriure com a difunt quan només estava ferit, i la seva família el va poder amagar i curar-lo, molts altres dirigents polítics i militars que havien participat en la guerra varen ser executats o condemnats a llargues penes de presó.  Més de 30.000 catalans es varen exiliar a territoris de la corona austro-hongaresa.

1715 – El general Josep Moragues (cap de les tropes catalanes fora de Barcelona) va ser executat i el seu cap penjat en una gàbia de ferro dalt del Portal de Mar, a la muralla de Barcelona, fins a l’any 1727. Amb ell també varen ser executats els capitans Jaume Roca i Pau Macip. Arreu del país hi va haver moltes altres execucions, algunes ja abans del 1714, com la d’en Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), el 1713.

1716 – “Decreto de Nueva Planta”. (16 de gener) Estableix oficialment la supressió de la Generalitat, el Consell de Cent, les Corts, etc., i Catalunya queda incorporada a la monarquia absoluta espanyola.  Felip V de Borbó hi comença dient: “ … habiendo con la asistencia divina y justicia de mi causa, pacificado enteramente mis armas ese Principado, toca a mi soberania establecer gobierno en él …”  Més endavant disposa:   “Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana ..” Aquesta imposició oficial del castellà, amb exclusió total del català, ja havia estat precedida per la imposició de fet de l’ús del castellà en les activitats de l’Administració pública, i va continuar mitjançant nombrosos comunicats dels corregidors i altres autoritats de la nova administració imposada a partir de l’ocupació militar de Catalunya.  Ara sí que es posa en marxa l’execució implacable i total dels plans d’Olivares: “… reducir estos Reinos al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia …”Cal tenir present que quan es promulga el Decret de Nova Planta la major part de la feina més bruta ja estava feta .  Entre 1713 i 1716, l’extermini físic, l’exili massiu, les llargues condemnes de presó, i en molts casos les represàlies militars sobre el terreny aplicades “sin estrépito de justicia” ja havien esclafat totalment el país i era impossible qualsevol intent de resistència.A partir de 1716 a vegades s’optava per actuacions que no fossin obertament violentes.  És el cas de les instruccions del fiscal de Consejo de Castilla José Rodrigo Villalpando als corregidors de Catalunya per a imposar el castellà en substitució del català: “dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.”

 

Advertisements

2 comentaris

  1. Uns fets que sovint s’obliden i que expliquen la vertadera naturalesa de la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya.


  2. Esplèndids aquests reculls cronològics, et felicito cordialment per la iniciativa.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: