h1

La fallida de l’estat espanyol

Març 21, 2012

Hi ha dues teories en aquests moments sobre el futur de l’estat espanyol, que son damunt de la taula i que son divergents pel que fa a les conclusions relatives a la viabilitat d’un estat català arran del signe que van prenent els esdeveniments. Potser seria bo, poder llegir les vostres opinions a fi de reconduir entre tots la discussió.

Teoria 1
Segons molts experts, l’escissió de Catalunya de l’estat espanyol conduiria a aquest, a una irremeiable fallida. Amb una conseqüència com aquesta, la Unió Europea faria tot el possible per impedir la llibertat del poble català.

Teoria 2
Segons molts experts, l’escissió de Catalunya de l’estat espanyol conduiria a la Nació Catalana en un temps relativament curt, a una superació total de la crisi i a un possicionament del país entre els millors de la UE. En conseqüència, el forat financer que es diu “Espanya”, en ser més petit, conformaria un risc menor per a Europa i per tant, aquesta UE veuria amb bons ulls aquesta escissió.

Conclusions
En espera de les vostres opinions, el que es evident es que si aquest poble no pren una decisió ben aviat, els que farem fallida serem nosaltres. És això el que desitgem?

Joaquim Ullan

Anuncis

18 comentaris

  1. La viabilitat d’un futur estat català a la vessant sud d’Europa no es posa en dubte per la gran majoria d’economistes arreu del món.A Europa li cal una zona de progrés de petites dimensions com Catalunya per enlairar el nivell de negocis dins un marc de projecció internacional sense les restriccions del pou sense forat que es diu Espanya.


  2. Como siempre Joaquim, tus comentarios o hechos que presentas son acertados.
    ¡ YO ME QUEDO CON LA SEGUNDA !


  3. Personalment penso que la independència és la millor opció tant per a Catalunya com per a l’Estat espanyol. Cal buscar-ne els punts positius que són aquells que Catalunya indepenent pot oferir per col·laborar. La independència no és enemistat, és voler ser per poder fer i estar millorant el món i de mostrtar en què consisteix la veritable llibertat. Catalunya ha de treballar la unitat des de la diferència perquè no és el mateix unitat que unificació. I la política actual espanyola només es decanta cap a la unificació que és una opció negativa en un món global.


  4. Bona conclusió m’agrada i la comparteixo. Anna


  5. Teoria 2. Hi afegiria que Espanya sense Catalunya, hauria d’espavilar i espavilaria.


  6. Jo ho tinc molt clar des de fa anys. Ja fa temps que ens estan prenent el pel i quelcom se està movent. Endevant !!Ruptura total!!


  7. No tinc prou informació, però tot depen de amb qui tenim els deutes. Si tinguéssim molts deutes amb els bancs alemanys, segurament, tal com van les coses, Alemanya seria una aliada nostra molt ferma.
    En qualsevol cas si continuem a Espanya, segur que les coses ens aniran molt malament.


  8. La veritat és que no se per què encara formem part de les Espanyes. Mira que la porta de sortida és grossa, però sembla que a alguns els hi fa por tenir un estat propi.


  9. O ara o mai. JAN_


  10. ens están prohibint la nostra llengua …… intentan esborrar la nostra identitat, com a l’època del feixisme …..


  11. Segons expert reconeguts mundialment, si Catalunya fos independent seria al quart o cinque lloc en el ranking de països mes solvents de la UE.
    Que hi fem doncs dins d’un estat que ens roba, ens menysprea i en cada pas que dona ens vol mes espanyols i menys catalans.
    Retallem-nos de les espanyes, que su fassin!!!
    Adeu España!!!!!


  12. jo tambe soc dels que crec que europa tem que l´espanya sense catalunya,sigui una altra grecia. em temo que el pitjor en enemic per nosaltres sigui europa. pero s´ha d´intentar sigui com sigui. o ara a mai.


  13. Jo tinc la teoria que s’hauria de tocar fons per tal que els catalans fem el pas. Es a dir, Espanya hauria de fer fallida i que la fesin fora de l’ Euro, com a consequència TOTS els catalans ens rebotaríem i també la classe política, aleshores la única via per tornar a la UE seria la Indepèndencia i Europa veuria amb bons ulls la nostra reincorporació a la UE.


  14. Jo crec que una Espanya independent de Catalunya és viable per a ells. És clar que llavors Espanya serà més pobre, però crec que s’en sortirà després d’algun decenni.


  15. Serem lliures aviat, sens dubte, i ho serem amb el suport d’Europa. Quan vegin que anem de debò serà suficient. Potser França hi posarà algun pal a la roda per allò que tenen una part de Catalunya i altres nacions sotmeses, però la democràcia, que està per damunt, acabarà imposant-se. I tot s’esdevindrà serà sense sortir de la Unió Europea: amb la crisi que es pot generar a Espanya ens hi necessitaran més que mai. Arribat el moment, si cal ajudar Espanya ho farem entre tots, no serà més quelcom que caigui sobre espatlles catalanes, com ara.


  16. M’interessen molt els seus punt de vista. Vull repetir la lectura d’alguns amb més atenció i ja comentaré els resultats. A propòsit: com es fa per posar una foto al bloc, sisplau o on puc adreçar-me per averiguar-ho. Gràcies


  17. Com a qualsevol persona tambe a un col.lectiu se li fa molt facil saber allo que li preocupa o li fa mal. A mes que la logica ens diu que hi hem de posar remei, la experiencia ens diu que estadisticament sempre millorarem. Per aixo recolso l’opcio segona.


  18. Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.

    Os paso un artículo de La Vanguardia (un diario que no se caracteriza por su
    independentismo). Leerlo son 2 minutos. Quien se quiera sentir español, que lo haga, es tan lícito como sentirse ucraniano o catalán y los sentimientos son propios de cada uno, pero los números son de todos y para todos.

    Un mal negocio La Vanguardia
    David García 18/11/2010

    El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

    Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

    ¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

    Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?

    ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

    ¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

    ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

    ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

    ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

    ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

    Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

    Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

    ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

    ¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
    Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

    España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

    Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.

    I per acabar…: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.

    La DIFUSSIÒ es un arma càrregada de futur.
    La DIFUSIÓN es un arma cargada de futuro



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: