h1

Inquisició al s.XXI o mania persecutòria (VI): El públic esbronca l’Albardaner

Setembre 21, 2011

Capitols anteriors: I / II / III / IV / V

En el darrer capítol d’aquest serial, us vam explicar la heroica aventura d’en Paco Albardaner, el passat 19 d’agost a la Biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu de Guíxols on, amb el perill que comporta sortir al carrer sense casc, ell s’hi va atansar per explicar a la gent lo perversos i malignes que som la gent del Cercle Català d’Història, i d’altres investigadors de diferents entitats, com poden ser en Jordi Bilbeny, en Pep Mayoles, etc. De ben segur, si li arriben a deixar una estona més, segurament també haguéssim estat els responsables de la mort de la mare de Bambi, i això no ens ho haguéssim perdonat mai.

No cal que els hi digui que es llastimós trobar investigadors tan preocupats en empaitar a aquells que no segueixen la seva ideologia, però pitjor es encara, veure la total alineació que demostren, amb tot aquell au, avió o super-heroi que sobrevoli el cel, i que mai qüestioni la castellanitat de l’empresa de descoberta d’Amèrica, encara que això signifiqui acceptar tenir en el mateix galliner, personatges que defensin teories tan peculiars i “entretingudes” com les que diuen que Colom era jueu d’Eivissa (Verdera), de Sardenya (Vallhonrat), de Tarroja de Segarra (Merrill), de Calonge (Aymar), i la de “ves a saber tu d’on” (del propi Albardaner).

Però anem al gra. Va arribar el dia 16 de setembre, i l’Eva Sans, cap de recerca del CCH, i jo mateix, tot xino-xano, ens vam apropar a l’anteriorment esmentada biblioteca santfeliuenca, a realitzar la nostra conferència. Vam anar amb tota la tranquil·litat que ens caracteritza i amb l’esperança de que en Paco, ens honorés amb la seva presència per d’aquesta manera, poder explicar-li el més a prop possible de la seva rocosa pell facial, tot allò que opinàvem de les seves delicades i tendres missives dirigides a les nostres persones. I mireu per on, el Senyor ens va escoltar, i el gran Paco s’hi va personar, i aquí van començar els seus dos grans errors, per una banda pensar que la seva magna presència ens encongiria, i per altra, pensar que la vila de Pals i el seu retrobat port, serien el centre únicament d’una xerrada que portava un títol significatiu: “Colom, Pals i la censura al s.XXI”.

Per motius obvis no entraré aquí a explicar el contingut de la xerrada que vam efectuar, així que si m’ho permeteu, anirem a la part més important de la jornada, que es va donar justament en el torn de preguntes. Quan el nostre heroi va demanar la paraula, vaig aclarir-li que donades les seves repetides falses acusacions publicades en diversos mitjans i les negatives a atendre les nostres explicacions i raonaments, no respondríem a cap pregunta seva tot i no negar-nos a escoltar tot allò que tingués a dir.

Dit i fet. En Paco, va prendre la paraula i davant la nostra sorpresa davant les malas maneres que el caracteritzen, va començar a vomitar tot allò que havia estat assajant a casa seva davant del mirall. Ho va fer amb veu alta davant l’estupor de tota la sala, i assenyalant-nos amb el dit, ens va tornar a tractar de falsaris, embaucadors, interessats i falsejadors de la veritat històrica, i acusant-nos de nou de voler fer creure tothom el “tema” del port de Pals, mig negant la seva existència i manipulant al seu benefici les informacions trobades. També es va erigir en defensor de “ultratjada” gent de Pals, criticant ferotgement les activitats realitzades als darrers tres anys al voltant de l’estudi i la divulgació d’aquesta línia de recertca. Tot això ho va fer amb un discurs ben après, la clenxa perfectament feta, i amb un cert aire de capellà en excedència, i parlant de capellans, fins i tot ens va acusar de “profanar l’esglèsia de Pals” amb els actes “ridículs” de l’homenatge a Colom i a la marina catalana. I mirin per on, es va produir el que ell mai s’hagués imaginat. Aquell públic que omplia la sala i que havia estat tan atentament pendent de les nostres explicacions, va començar a entendre que aquella persona que allà impartia un sermó, estava atemptant contra la intel·ligència d’aquells que educadament l’escoltaven, i tot veien el silenci que tan l’Eva com jo manteníem per no voler entrar en discussió alguna, aquests van començar a contestar al presumpte ideòleg colombí, fins al punt de que la cosa va acabar en un cert moment de tensió, en el que el propi organitzador de l’acte va tenir que aturar a les persones que increpaven al Paco i que el van acabar escridassant sorollosament.

Aquelles persones que potser fa 10 anys, haguessin dibuixat un somriure en les seves cares en escoltar conferències com la que aquella nit vam oferir, avui en dia, tenen un coneixement molt més format sobre la realitat dels fets, i ja no es tan fàcil que personatges com en Paco, puguin venir a aixecar-los la camisa. Aquella gent, avui ja es capaç d’aixecar-se i dir-li a gent com aquesta, que prou de més mentides i persecucions! Prou de sopars de duro, i de catalans amb auto-odi confés.

L’Eva i jo mateix, absolutament sorpresos per l’escena que en total silenci acabàvem de presenciar, vam donar les gràcies al públic assistent, per la reacció que van tenir, i pel simbolisme que tanmateix allò adquiria. D’alguna manera, acabaven de donar-li un mastegot, a tanta censura i a tanta tonteria. Fins a quin punt seria la cosa, que en Paco mentre acomiadàvem l’acte, va sortir corren i amb la cua entre cames, a fi d’evitar al públic que se li pogués apropar. Que maco es tenir testimonis!!!

Aquella nit, vam haver de parar a Platja d’Aro a fer un mos per acabar de pair totes aquelles sorpreses. Va ser una gran nit, on ens vam sentir recompensats i reconeguts. Gràcies Sant Feliu.

PD: Per cert, gràcies a la meva companya Eva, perquè m’ha ensenyat el camí que ens permetrà en un temps prudencial, demostrar la veritat de tot. No hi dubteu.

“Pots enganyar a tothom algún temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tothom tot el temps” (Abraham Lincoln, Ex-president dels EEUU).

 Joaquim Ullan

Anuncis

8 comentaris

  1. Lamento l’espectacle. Tot i no combregar amb les vostres teories, que la veritat, no veig gens fonamentades, respecto les persones. L’Albardaner mereix, però, un respecte que és, per a mi , la defensa científica de les vostres tesis. Jo, la veritat, no l’ he vist ni llegit, ni escoltat mai aquesta defensa científica. Però què hi farem. Tothom té dret a dir allò que creu sigui veritat objectiva o subjectiva. Cordialment, Joaquim Arenas.


  2. Moltes gràcies per la vostra feina.
    Salut!


  3. Quina passada, no? Ostres, que fort i quina alegria sentir això! Felicitats, us ho mereixeu!


  4. No hi vaig ser-hi però ja m’el imagino al Sr. Paco Albardaner. (cridan, amb les dents podrides i retórica del NODO)

    Força i coratge a CCH.

    Una abraçada


  5. En el dibuix de la portada del llibre de Antonio de
    Herrera, veiem que la població de sortida ès Pals,
    per les muralles i perqué queda a la dreta del riu,
    quan Palos és a l’esquerra.


  6. Tenen el meu suport i espero que la seva labor de formiga segueixi progressant.


  7. la història ens diu que colom va anar de pals a barcelona a peu,
    és absurd que ho fés desde palos de la frontera, perquè hi han més de 1000 kms. i en colom disposava de naus per a fer aquest mateix viatge, (serien tres dies de navegació, mentre que a peu hi hauria esmerçat vint i cinc dies).


  8. Endavant Joaquim, endavant Eva, seguim la vostra feina des de Manresa la Catalunya central.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: