h1

Inquisició al s.XXI o mania persecutòria (V)

Setembre 7, 2011

Cinquè capítol d’aquest joc del gat i el gos. No estaríeu pensant que la cosa havia acabat aquí, eh!!

Doncs com diuen els castellans, “ni corto ni perezoso”, el bon amic Paco Albardaner, se’n va anar a Sant Feliu de Guíxols, i el passat 19 d’agost a la Biblioteca Octavi Viader  de la vila empordanesa, ell tot solet, es va organitzar una xerrada que va titular “COLOM I PALS: UN FRAU HISTÒRIC CONSENTIT“, i on, com podeu imaginar, tot el protagonisme de l’esdeveniment va ser enterament per nosaltres. Perquè ens entenguem, menys guapos, ens va dir de tot.

Donat que a mi m’agraden aquestes coses, i a més, tenia certa curiositat en averiguar perquè algú va pel món explicant que sóc un falsari i no se quantes coses més, doncs vaig assistir-hi. Per més inri, vaig seure a primera fila, a escassos 2m d’aquest català aspirant a universal, que també és gran defensor de l’honor dels vilatans de Pals, de tots els catalans i si cal, fins i tot, dels marcians humiliats per aquests rebels que tenen la gosadia de dir que Catalunya va descobrir el Nou Món. Realment va ser una experiència sublim veure a aquell home, fent cercles sense entrar en el “quid” de la qüestió fins passada l’hora, quant ja el públic començava a deixar escapar més d’un badall.

Us fareu càrrec de que no em dediqui aquí a fer cap crònica de l’acte donat que encara que vulgués, no sabria per on agafar-ho. En Paco es va passar exactament 55 minuts explicant l’origen de la teoria catalana, tractant a tots aquells homes que s’hi van deixar bona part de la seva vida, de “iaios”, i de “nacionalistes radicals”. Quant ja semblava que la cosa s’encarrilava, l’orador va patir una recaiguda de la seva malaltia habitual, la “Bilbenyitis”, i va dedicar 30 minuts més, a destrossar tot allò que tingués a veure amb la seva gran obsessió: en Jordi Bilbeny. Va parlar de les sectes, de les doctrines, i de no sé quantes coses més. Finalment, ens va deixar clar a tots que com ell no creia en el Port de Pals, aquest no existia i per tant, el món tampoc hi havia de creure, i que tots aquells que mostrin debilitat davant aquesta gent del Cercle Català d’Història, aniran a l’infern!

Resumint…. La cosa va arribar a la seva fi. En Paco va acabar la seva feina, però ves per on, a quí més va assaltar el públic per fer preguntes, va ser a mi mateix, que no vaig obrir la boca en tota la tarda.

El dia 16 de setembre, a les 8 del vespre, jo mateix i l’Eva Sans, serem en aquella mateixa biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, explicant quatre coses que cal saber de la censura del s.XXI. Potser cal començar a explicar les coses pel seu nom, com ja fa molts anys van fer aquells “iaios”, com posteriorment va fer en Jordi Bilbeny, i com seguim fent nosaltres.

Peti qui peti, cada dia som més a prop de les proves definitives. Què diran després?

Joaquim Ullan
Cercle Català d’Història

Advertisements

2 comentaris

  1. Josep Manel,Morell,per ara també anira al infern,pero com tu espero dies de gloria


  2. […] Capitols anteriors: I / II / III / IV / V […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: