h1

Tertúlia amb professors espanyols

Abril 16, 2011

Benvolguts. Setmanes enrere, un bon amic en German Lluch, em va fer arribar aquest article que tot seguit us reprodueixo. Crec que és força curiós i que convida a la reflexió. Espero us agradi.

Tertúlia amb professors espanyols … (abril-2009)

Per: German Lluch Reverte

He estat aquest cap de setmana a Madrid, convidat a un simposi cultural per parlar sobre alguns episodis de la veritable història d’Espanya. L’acollida ha estat magnífica, en un hotel de la Capital. Tots els tertulians eren professors d’Història en diferents universitats i instituts de Castella. Jo anava en representació pròpia i no representava cap entitat ni acadèmica ni política.

Havien llegit alguns assajos meus sobre la veritable història dels Càtars i Templers catalans a la ciutat de Tortosa. Parlaven aquests estudis dels quatre Castells que van construir, de les seves hisendes, dels seus camps de cultius, de les seves organitzacions socials, humanes i polítiques. Construïen una societat de treball, en pau i sense fam. Els van agradar els meus escrits, els va encantar la novetat dels plantejaments històrics i sobretot humans, els va encantar la narració dels fets reals sense comentaris parcials i per això va ser que em van convidar. Tot un honor.

Certament cal notar que hi ha algunes corrents en el món universitari de Madrid i d’Alcalá de Henares en particular, que volen buscar la veritat i alguna explicació més coherent als innombrables “sensesentits” que es diuen en els llibres, com la partida de naixement de Cervantes, falsificada, amb afegits marginals del nom Miquel, i on el nom està fora del cos de l’escrit, en un marge, i amb una altra cal·ligrafia. El cognom es llegeix “Caravantes” en comptes de “Cervantes”.

Jo m’imagino com es sentiran els ciutadans d’Alcalá de Henares en assabentar-se que la partida de naixement de Cervantes és falsa. Està molt clar que els ha de pujar la ràbia contra els poders públics que els han enganyat.

Les dissertacions dels catedràtics i professors d’Història van ser noves, no eren com les coneixíem, no s’assemblaven a les acostumades a les classes. Van ser les seves pròpies opinions les que van exposar en les seves argumentacions. Van explicar els fets de manera també nova. Van explicar fets nous. No eren com les classes acadèmics habituals.

Apreciem que fins al segle XV i XVI, gairebé tot el que narren i expliquen aquests professors de la història d’Espanya coincideix amb la mateixa història del Regne de Catalunya i de la Corona d’Aragó. Fets, gestes, possessions, conquestes, ciència, invents, indústria.

Coincidim en apreciar que la “Reconquesta d’Espanya” la fan gairebé exclusivament els Comtes Reis de Barcelona i d’Aragó, amb els soldats Templers catalans. Fins i tot la conquesta de Granada es porta a terme pel Rei de Catalunya i Aragó Ferran II amb l’armada catalana donant suport per mar a les costes de Motril.

Aquests catedràtics d’avui saben i coneixen molt bé els contractes matrimonials entre Isabel i Fernando, (1475) en què es prohibia explícitament al rei Ferran i a la Generalitat de Catalunya, interferir en els assumptes públics o polítics de Castella. Els dos regnes estaven i eren independents. Continuar sent independents després d’ells. Cosa absolutament evident, ja que mai Fernando va ser rei de Castella, ni Isabel mai va ser reina de Catalunya. No queda més remei que reconèixer la validesa d’aquestes capitulacions matrimonials. Això fa impossible la unió dels dos Regnes. Recordem la falsedat Canònica i religiosa d’aquest matrimoni dels Reis Catòlics, perquè van falsificar les butlles de dispensa Papal. Aquest fet converteix el matrimoni dels Reis Catòlics en nul, segons el Codi de Dret Canònic. Eren cosins.

En un altre moment de la dissertació es van demanar algunes explicacions sobre els orígens i primers pobladors d’Espanya. Va ser evident per a gairebé tots, que els Ibers són els habitants primers a les costes del mediterrani, els únics amb cultura i alfabet i idioma diferent, per poder-los anomenar cultura pròpia i no colonitzada.

També van afirmar gairebé tots que la famosa ciutat de Hiberia o IBERIA, era i només podia ser Tortosa. Les característiques geogràfiques la fan única candidata: tenia un port de mar, terra endins tenia un altre port al riu, grans valls molt fèrtils que feien molt fàcil la vida, i pot generar cultura en no necessitar estar tot el temps buscant l’aliment.

Vam veure el gran paral·lelisme existent amb les cultures de la Mesopotàmia i del Nil També la Hiberia (Tortosa) estava en fèrtils valls protegits i al costat d’un gran riu. (Algú va apuntar que la paraula iber és llatina, que l’original hauria de ser poble Hibera, i el riu Hebro).

Alguns tertulians fan esment de la construcció de talaiots, navetes funeràries, dient d’afegit, que el fet de pensar en els morts i preparar un futur requereix una cultura, una mena de religió i això no s’improvisa, tenir aquesta cultura de venerar als seus morts ha de representar molts anys previs d’evolució.

Seguidament, a una pregunta meva, em confirmen, gairebé tots, que aquests monuments Ibers han de tenir no menys de cinc o sis mil anys, alguns afirmen que molts milers més. Si és certa aquesta apreciació ens portaria a pensar que quan els van construir va ser gairebé al límit de la història coneguda.

Segons aquests catedràtics parlaríem d’uns períodes de temps gairebé coetanis amb els Sumeris i les cultures mesopotàmiques. Estaríem parlant dels començaments dels temps de la història escrita.

La Bíblia parla de les terres de Mesopotàmia, les terres entre el riu Tigris i el riu Eufrates, com l’assentament del Paradís terrenal. O sigui els inicis de la humanitat. Parla també la Bíblia d’un poble anomenat Heber (en altres traduccions en diuen Hibri) descendent directe de Noe, que després del Diluvi es desplaça cap a altres terres noves a occident.

A un professor de la província de Salamanca se li acut dir que els monuments megalítics, potser, siguin fins i tot anteriors als començaments Bíblics. El que ens portaria a altres històries. Comentava, aquest professor, que els últims descobriments sobre l’aqüeducte es Segòvia, posaven a la llum que, segons sembla, tindria una antiguitat d’uns 12.000 anys. Doncs aquest és el temps que necessita la naturalesa per fer que es soldin les pedres. Asseguren que les pedres del aqüeducte estan absolutament soldades.

Dissertar després sobre els temps necessaris perquè un poble pugui adquirir una cultura una llengua i un alfabet. Si pensem que per adquirir una cultura religiosa amb alguna idea de transcendència per enterrar els seus morts es necessita de molts anys d’evolució, haurem de suposar que necessitarien molts més anys per arribar a elaborar un alfabet i un idioma i una escriptura diferents a tots els coneguts .

El fet que encara no es pugui desxifrar del tot aquest idioma dels Ibers és el que fa pensar que va ser original i anterior als altres coneguts. Però resulta que si els monuments funeraris tenen més 6000 anys. Ens falten anys per encaixar tot.

Aquests professors d’Universitat, no podien entendre els temps i molt menys explicar-los. Només sabien que els monuments eren d’uns sis mil anys o més i sabien que per crear i formar una llengua i un alfabet i una escriptura es triga molts segles més.

Moltes tribus primitives i aïllades mai acaben per tenir un alfabet, llevat que vingués algú a ensenyar-ho. Però ens deien aquests experts historiadors que no solen passar així les coses. Que ningú ensenya idiomes desconeguts i sense arrels conegudes.

Em van preguntar sobre les meves investigacions sobre Càtars i Templers catalans i els documents existents en els arxius catedralicis de la ciutat de Tortosa.

En 1148 el Comte de Barcelona, el Rei Ramon Berenguer IV, Rei també d’Aragó, conquesta la ciutat de Tortosa, que era un Regne Independent de Taifa, als àrabs. El Rei fa donació de la ciutat de Tortosa als Templers. Els Templers havien rebut en herència també el Regne d’Aragó. Els Templers i el Rei Canvien les seves terres.

Cal recordar que a Tortosa els Templers construeixen el primer castell-convent que va tenir l’Ordre en el món: El Castell de Miravet, que serveix de model per als que després construiran a Terra Santa.

A Tortosa, resideixen durant més de dos segles, tenen aquí els seus arxius, al costat dels de la Corona d’Aragó i del Comtat de Barcelona. Durant aquests anys els Reis de Catalunya resideixen en aquest Castell Templer. Jaume I ho fa la seva residència habitual, des d’aquí es decideix la conquesta de València, de Mallorca, Múrcia i de gran part de d’Espanya.

S’escriu el “Llibre dels usos i dels costums de la Ciutat de Tortosa, primera recopilació de Dret Civil en el món, després del Dret Romà. Es van escriure les lleis perquè servissin a les persones i als regnes, per viure en pau. Es tradueix per primera vegada un Evangeli, el de Sant Joan, a un altre idioma que no sigui el llatí, al català. La primera traducció a una llengua no àrab de l’Alcorà es fa al català.

Argumentem els fets dels Templers per recuperar dels àrabs, les terres de més de mitja Espanya. Argumentem que van ser els constructors de la Nova Espanya. La batalla de les Navas de Tolosa és empresa dels Templers i del Rei de Catalunya, en això estem gairebé tots d’acord, hi ha molts documents que ho narren en tots els arxius de les dues Corones i ja no es poden amagar aquests fets.

Múrcia i Almeria són també conquestes dels Templers catalans, que un cop conquerides les donen al Rei Castellà Alfons X el Savi. El fet que en algunes Províncies Castellanes es conservin, encara avui, castells i comandes i assentaments Templers és perquè van ser aquests Templers catalans que van fer la reconquesta de gairebé tot Espanya.

A Lleó i en Ponferrada hi ha castells templers bellíssims, en moltes altres províncies també n’hi ha, prova que aquests Soldats del Rei de Catalunya van fer l’anomenada “Reconquesta d’Espanya” també en aquestes terres, avui castellanes.

Fins a Portugal són els Templers catalans que alliberen les seves terres dels àrabs i un cop conquerides les donaven als Reis del moment. Pensaven formar la Gran Espanya de tots, tan desitjada i tan somiada i ara tan enyorada. Així va ser com va passar una part d’aquesta història.

Em vaig quedar assegut escoltant els comentaris de molts contertulians, hi havia qui dubtava d’alguns fets concrets i li vaig argumentar que seria convenient consultar els arxius originals i no només llegir llibres del segle XX, perquè molts d’aquests llibres estan contaminats per les censures franquistes. La majoria va donar per bons els fets narrats per mi.

Mai hagués imaginat ser escoltat i aprovat per ments tan il·lustres que em superen en saber i en ciència i en erudició. Va ser una de les millors experiències de la meva vida. Agrair l’immens honor que em van fer deixant-me intervenir per explicar unes anècdotes i uns fets històrics del meu Regne, de la meva Pàtria i de la meva Ciutat.

Quan alguns espanyols s’assabentin que els orígens autèntics dels seus avantpassats, els constructors de la Nova Espanya, no són altres que els Templers catalans, es tornaran bojos d’incomprensió. Tan segurs han estat sempre d’algunes històries que no eren certes.

En 1557, Cristòfor Despuig, escriu en el llibre “Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa”:

“Tots els historiadors castellans estan en el mateix de voler nomenar Castella per tota Espanya. Axí com Pedro Mexía en la seva Crònica Imperial ho fa pitjor a l’incloure el Regne de Napoles a Castella, doncs fins als nens saben que és de la Corona de Catalunya i d’Aragó. D’igual manera que la gesta de les Índies iniciada per Cristofor Colom i acabada per Ferran Montroi Cortés i Francesco Pissarro no es pot atribuir, en ningun cas, a castellans.”

Aquest va ser un llibre que es va salvar de la crema de la Inquisició. Potser per ser l’autor parent de Americus Vespucius (Aimeric Despuig)?

La llei Pragmàtica dels Reis Catòlics, ampliada per Felip II de Castella, en 1556, castigava amb presó, expropiació de tots els béns i després la mort a qui escrivís d’Amèrica i de Colom i a qui gosés escriure en català. Algú podria imaginar que el Rei Joan Carles, fes el que Felip II, però al revés? Que a partir d’avui ningú pot a Espanya escriure res que esmenti a Espanya i no pot escriure en castellà. Això és el que va succeir.

Quan els professors i catedràtics comencin a dir la veritat de la història, molts dels alumnes espanyols no entendran res, no podran comprendre com els seus, els seus governants espanyols els han enganyat. Es donaran compte que l’odi cap a “el català” no té cap sentit, que els catalans no van enganyar a ningú, només van ser espoliats de la seva història, dels seus llibres, de la seva Pàtria, dels seus béns, moltes vegades de la seva vida, pels mateixos que els van mentir a ells, gairebé sempre sense cap raó.

Però nosaltres teníem i tenim una identitat de poble mil·lenari, teníem i tenim unes arrels de Pàtria profundes, teníem i tenim uns sentiments de poble, de Nació i gràcies a aquesta Pàtria i gràcies a aquesta identitat de poble i de cultura, no ens van poder arrabassar més que unes terres. L’ànima d’un poble no hi ha arma que la mat, mai. Encara avui existim, malgrat els reis i malgrat els Papes i malgrat les religions falses i malgrat les falses històries, malgrat tot.

Serà terrible per a molts assabentar-se que no són els primers en aquesta Espanya tan nostra. Molts espanyols tindran problemes d’identitat, la nostra Pàtria no és la seva, ells no la van construir, per això no la poden sentir com a pròpia. Només és un botí de guerra. Però les pàtries no canvien d’amos, encara que siguin arrabassades per les armes. Les Pàtries són lleials.

Si un dia hi ha llibertats de veritat, a l’Espanya actual i si un dia hi ha Democràcia de debò, en aquest Estat Espanyol actual, llavors els demòcrates de veritat, hauran de demanar explicacions als successors d’aquells que van destrossar la nostra Espanya i caldrà demanar també, “PER JUSTÍCIA”, la devolució d’Espanya als qui la van construir.

German Lluch Reverte

Anuncis

3 comentaris

  1. Crec que aquest article és molt important i caldria donar´li la màxima publicitat. Suposo que aquest és el gran repte de la cultura catalana, queda en l´ámbit local, entre els que estem convençuts de la importància de la nostre història però tenim una especie de complexe i de falta de seguretat o d´afirmació colectiva. Potser caldria una acció més unificada i menys acomplexada, suposo que tot aixó és fruit de tanta derrota no superada.Crec que cal donar publicitat al nostre passat, al cap i a la fí és AUTENTIC, són els que “pisan fuerte” els que manipulen.


  2. Estic sorprés, encara que moltes coses que aquí es diuen ja n’havia sentit comentaris, però realment al analitzar-ho, tot de forma objectiva, encaixa mes l’historia d’en Germà Lluch, que la que en van ensenyar al col·legi que vaig anar de petit, espero que el temps i els historiadors posin els veritables fets en el seu lloc real.

    Jordi


  3. Excel·lent descripció dels fets. La historia te que construir-se amb la veritat….
    Felicito German Lluch Reverte.

    Francina



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: