h1

L’Empordà: Terra escollida des de l’antiguitat

Març 17, 2011

El passat dimarts 15 de març i a la seu del Centre Comarcal Lleidatà, va tenir lloc la tercera de les conferències de la temporada que organitza el Cercle Català d’Història. En aquest cas, vam parlar de l’Empordà de l’antiguitat, i per fer-ho, vam comptar amb la presència d’una bona amiga de l’entitat, com és na Maria Carme Roca, escriptora i historiadora, qui ens va presentar el seu darrer llibre, “Escollida pels Deus“, la història d’una dona que lluita per canviar el seu destí a l’Empúries grega.

 La Maria Carme Roca, ens va permetre gaudir durant més d’una hora, no només dels condicionants que l’han dut a realitzar la seva darrera obra, “Escollida Pels Déus”, sinó què a més, ens va apropar a aquells conceptes que duran anys, l’han fet estimar la novel·la històrica i les recerques que comporta aquesta feina. En no poder estudiar història de Catalunya com cal en els seus anys d’universitat, la novel·la ha estat aquest vehicle que l’ha permès descobrir, aprendre i aprofundir en la història catalana, i convertir aquesta en el fil conductor que al cap i a la fi, acabarà marcant totes les seves obres.

Després de la seva anterior obra, “Barcino”, la Maria Carme es va plantejar per a la següent novel·la, anar una mica més enrere en el temps i així, el període de finals del s.IVac i principis del s.IIIac fou l’escollit. Els protagonistes no podien ser altres, que l’Empúries dels foceus, i la Índica dels indigetes. La capital emporitana, única en tota la península amb restes d’aquells mítics grecs, és converteix així, en focus fonamental que il·luminarà aquesta obra. Aquesta unió de foceus i indigetes, serà el bressol del que avui som tots nosaltres.

Ens explicà la Maria Carme també, que en no poder utilitzar per coherència el nom actual de Ullastret per identificar la vila indigeta, no va ser gens fàcil poder decidir el nom definitiu que devia tenir en la novel·la, donat que a diferència d’Empòrion, que era coneguda de manera sobrada, en el cas de la vila ibera, aquest no estava gens clar. Finalment i a expenses de que noves investigacions puguin tirar per terra la teoria de l’autora, va considerar encertat suposar que aquest Ullastret modern, és el mateix assentament que determinats escrits representen com a Índica.

Una altra de les curiositats que va haver de superar l’autora sobre tot tenint en compte el període indicat en el que evoluciona la novel·la, va ser el fet de que, es va poder comprovar que el famós Esclepi, no anava més enllà del s.IIac, i per tant en cas de voler utilitzar-lo a l’obra, calia una bona argúcia literària. Us recomanem la lectura de la novel·la.

Va voler remarcar la Maria Carme Roca, que la novel·la li havia servit especialment, per entendre el modus vivendi d’aquella gent, i per poder explicar com en aquesta ocasió, que la cultura dels ibers és molt més esplèndida del que coneixem. Tenien un gran potencial i fins i tot una gran organització militar. No eren aquells bàrbars que ens han pintat. Posseïen una gran cultura i un gran esperit sobre tot pel que feia “a no sotmetre’s a l’enemic”. Segons l’autora: “Sabem que tenien un alfabet i una llengua i això vol dir que tenien una cultura.”, “…les cases estaven ben construïdes i recollien les aigües pluvials”. 

També segons ella mateixa: “M’ha agradat molt poder fer constar a la novel·la la simbologia que tenien els cinturons i les sivelles. Això era un símbol de prestigi i de poder pels homes. En canvi les noies, abans de casar-se, lliuraven el seu cinturó a la deessa Àrtemis, com a símbol d’ofrena de la seva virginitat. Ha resultat molt interessant descobrir com a l’antiguitat, un element que avui en dia és bàsicament decoratiu de la nostra roba, tenia tanta importància. De fet, s’han trobat en excavacions arreu d’Europa.

Al llarg de la conferència, la Maria Carme va anar explicant moltes anècdotes i curiositats de la seva obra, i ens va explicar amb motiu d’una pregunta del públic, la seva metodologia de treball alhora de plantejar un nou projecte. Un cop decidit i acotat el moment històric dels fets, i plantejats aquells episodis històrics i personatges que han d’aparèixer reflectits, l’autora comença a dissenyar la part de ficció de l’obra, mitjançant esquemes especialment. A partir d’aquí, una nova història en la que l’amor, la gelosia, la lluita pel poder i per enveges, i tot allò que forma part de la pròpia vida, comencen a surar i a jugar el seu paper protagonista.

Preguntada pel seu proper projecte, la Maria Carme ens va garantir que aquest cop avançaria força en el temps, però que haurem d’esperar per a tenir més pistes que ens permetin ensumar en quin moment històric ens situarem. Sigui com sigui, que no dubti que en nosaltres tindrà uns fidels lectors.


Joaquim Ullan
Fotos: Jordi Peñarroja

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: