h1

La basílica dels Sants màrtirs Sant Just i Pastor

febrer 28, 2011

Una mica d’història

Aquesta basílica parroquial està situada en el lloc on fou centre de l’antiga colònia romana i molt a prop de l’encreuament dels seus dos carrers principals. Segons antigues tradicions no documentades, l’església fou edificada, a principis del s.IV, sobre les arenes on van morir els primers màrtirs cristians de la nostra ciutat.

Hi ha historiadors que han cregut que la basílica va fer funcions de catedral durant el període arrià, des de principis del segle V i també durant el període musulmà, del 718 al 801 a causa d’haver estat la catedral convertida en mesquita.

Si donem autoritat a la crònica de Sant Pere de les Puel·les, en ella, la fundació es atribuïda a Lluís el Pietós, fill de Carlemany, qui va fer construir el temple, en alliberar la ciutat dels musulmans. En la mateixa crònica s’atribueixen també a Lluís el Pietós la concessió de tres privilegis de l’altar de Sant Feliu: el del Testament Sacramental, el de la Batalla Jutjada i el del Jurament dels Jueus.

De l’any 900 conservem la llosa sepulcral de Witiza, la més antiga de la Tarraconense en el que apareixen les datacions de l’era hispànica, de l’Encarnació i la dels Reis Francs. A Witiza el considerem em primer feligrès conegut de la parròquia.

Altres fets importants són: la donació de la parròquia a la Seu barcelonina feta pel Comte Borrell II l’any 965, l’inici de les obres de l’actual temple gòtic l’any 1342, i la donació d’un reliquiari, amb la Vera Creu, feta pel rei Martí I l’Humà, pel gran amor que tenia a la parròquia, l’any 1399.

Molt important també, és recordar que en aquesta parròquia fou batejat en Pau Claris, president de la I República Catalana, que és perllongà durant un any, a l’època de la Guerra de Separació (també coneguda com Guerra dels Segadors). En Pau Claris, moriria enverinat i enterrat en primera instància a Santa Maria del Mar. Finalment, Pau Claris fou dipositat al vas familiar de la capella del Sant Crist de l’església de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona. Malauradament, el 1888, en el context de les reformes per l’Exposició Universal de Barcelona i d’una Catalunya subjugada per segles de dominació i de repressió de la pròpia història, l’església fou derruïda i les despulles es perderen per sempre., no fos cas que es pogués demostrar el seu enverinament després que un científic anglès trobés la manera de detectar la presència d’arsènic en restes humanes.

El temple gòtic

El dia 11 de febrer de l’any de gràcia de 1342 van començar les obres de construcció del temple actual. La línia arquitectònica de les façanes, és d’una extrema simplicitat, característica de la tradicional sobrietat del gòtic català. La façana principal ostenta una sola de les dues torres semioctogonals que segurament ja havien d’haver flanquejada. És de gran austeritat, amb una sola porta, el cos interior sobresortint i un gran finestral a la paret alta. La façana lateral està formada per un senzill jos dels prismes dels contraforts amb la superfície llisa de la part baixa.

La part interior està formada per una part única, en cinc trams, tancats per les corresponents voltes, amb claus bellament decorades. Totes elles són del s.XIV excepte la del cinquè tram, amb motius de l’anunciació a la verge, que es del s.XV.

A cada tram hi correspon una capella per banda i sobre la línia de capelles u finestral. Alguns d’aquests finestrals, de gran bellesa, són obra de Jaume Fontanet, de l’any 1522.

L’altar major actual va ser construït entre 1816 i 1832, en el lloc on anteriorment n’hi havia hagut un del s.XVI. El presideix una imatge de la Verge de Montserrat, venerada en aquesta parròquia des de temps immemorials.

Les capelles laterals i els seus corresponents altars, van en la seva major part sufragats per parroquians il·lustres o per Confraries gremials, els quals establien un benefici i acostumaven a obtenir el dret de sepultura. Molts d’aquests protectors de la parròquia, encara avui conserven escuts nobiliaris i distintius gremials en els murs i en el sòl de l’església.

No podem pas concloure aquesta petita ressenya històrica sense parlar breument de la capella de Sant Feliu. Aquesta capella guarda el retaule de la Santa Creu, obra magnífica de Pere Nunyes, pintat entre 1525 i 1530, i sufragat per Jaume Joan de Requesens. El seu altar té els tres notables privilegis concedits per Lluís el Pietós, un dels quals, el Testament Sacramental, s’ha vingut celebrant en aquest altar fins dates recents.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: