h1

Sant Sudari de Torí … “La Sindona”

febrer 8, 2011

Amics, serveixi la circumstància que aquests cercles parlen de la suposada cara de Jesús, per poder destacar un argument meu que vaig escriure farà ara, gairebé dos anys.

Recordem que les proves del carboni 14, van donar una edat al llençol de Torí, anomenada “Sabana Santa”, d’aproximadament uns escassos 700 anys i una oscil·lació d’uns 120 anys de marge d’error (1260-1390).

Aquesta dada del carboni 14 fa impossible que aquesta imatge sigui de Jesús, ja que l’edat del llençol data d’uns 1300 anys posteriors al Jesús històric.

I si aquesta imatge no pot ser del Jesús històric … ¿De qui pot ser?

Els primers documents que es coneixen la situen a casa d’una família noble en un lloc a prop dels Pirineus, terra de càtars i templers. Des d’aquest lloc arribà a Torí, on s’exposà perquè sigui coneguda com a imatge del Jesús evangèlic. Això passa en els temps de gran fervor per totes les relíquies tant de “Lignum Crucis” com trossos de qualsevol cosa atribuïda a qualsevol sant.

Aquest culte de les relíquies que inicien i propicien en manera extraordinària els templers, recordem que una de les relíquies que hi ha al món del “Lignum Crucis” es diu “Vera Creu” i està dipositada a la seu del fundador dels templers (Bagà – Berga – Barcelona, bressol de Hug de Pinós, fundador del Temple.

Recordarem que segons les actes de la mateixa inquisició a Jacques De Molay el van torturar a les presons de París, fent-li patir per tres vegades la “Passió de Jesús”, reproduint amb tota fidelitat, tots els passos, fuetades, corona d’espines, clavar claus a les mans, etc. Tres vegades li van fer patir la passió de Crist.

I gràcies a aquesta crucifixió triple que li van fer patir al mestre del Temple, podem avui pensar de manera categòrica que només pot ser la pròpia cara i cos d’aquest Mestre del Temple qui deixés la seva imatge en aquesta llençol del seu temps.

Els detalls de la crucifixió reflectits en el “Llençol Sant de Torí” indiquen claríssimament que li van clavar els claus enmig dels palmells de la mà. Impossible aquest detall al Jesús històric, ja que se’ls hauria desprès d’aquesta creu amb les mans esqueixades.

A Jacques el van crucificar en els poltres de tortura, en pla. Així sí que podien clavar els claus en els palmells de les mans, ja que no se’ls podia caure perquè no penjava de la creu.

També expliquen que va ser tret de la foguera, precipitadament, abans de morir abrasat. Diuen les cròniques que va patir poc “la mort per cremades”.

Sabem ara, que si algú tenia coneixements d’alquímia eren precisament, els templers. Diu alguna crònica que el van submergir en un bany de clares d’ou i avui sabem que la millor medicina per a una pell cremada és l’albúmina dels ous, què aconsegueix amb el col·lagen reconstruir la pell i pràcticament la deixa gairebé sense mínimes cicatrius.

Si hi ha qui entengui una mica de química i de reveladors fotogràfics que pensi, ous, sang, pell, col·làgens, suor, foc, banys de fixació, assecat.

Tremend laboratori fotogràfic.

Avui sé per contactes, que hi ha un escriptor anglès que pensa aquestes mateixes coses, també hi ha un escriptor francès que va escriure un llibre fa dos o tres anys, exposant aquests mateixos pensaments. No conec personalment a cap dels dos.

Una altra escriptora que estava per treure un llibre molt documentat sobre la Sindona Santa, ha ajornat la seva publicació i s’ha posat a investigar i a canviar l’orientació del seu llibre.

Convido a qui llegeixi aquests apunts que reflexioni, ja no podem creure en el que se’ns ha dit, des de sempre, sense demostració cap. Cal investigar més.

Penso que moltes d’aquestes veritats que ho eren “de tota la vida”, “tota la vida han estat mentida”.

No es fals el llençol sant
El llençol existeix i la imatge també
L’únic que és fals és atribuir la imatge a Jesús

Per: Germà Lluch
Traducció: Joaquim Ullan

Advertisements

6 comentaris

  1. Article fantàstic !!!!


  2. La meva professora d’història quan era adolescent, Neus Maluquer, ens ensenyava que la història sempre ha estat escrita a conveniència del poder del moment. I ens explicava que amb els anys veuriem caure molts dels mites dogmàtics que ens instruien en els llibres de text. Parlo dels anys 1970 a 1975. Quina visió i quin coneixement! Segurament ningú li reconegué. Salut!


  3. Caldrien molts més articles d’aquest tipus per desfer molts dels falsos mites amb els que hem estat enganyats des de la nostra infantesa en moltíssims aspectes importants.


  4. No he cregu mai en la religió. La història dels que s’autoanomenen representants de Crist a la terra, està plena d’assassinats, violacions, tortures etc.i han demostrat ser els més depravats. Tot el contrari del què diuen les Sagrades Escriptures.


  5. La data del sudari podria ser dolenta perquè probablement el teixit està contaminat del fum d’algun incendi que hi va haver.


  6. Diuen que l’home té necessitat de creure en quelcom, no importa massa si és verídic o no. El que no obstant ja no es pot entendre és com, després de que s’hagi descobert l’engany d’aquest llençol i s’hagi desmostrat científicament la seva falsetat, la gent, els creients, els babaus en general, no vulguin acceptar-ho i hi continuin anant a visitar-lo i a venerar-lo, amb gran complaença, suposo, de les “autoritats” eclesiàstiques, que un cop més tenen la certesa de que podran seguir xuclant de la mamella de la rel.ligió durant molts i molts anys.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: