h1

La descoberta d’Amèrica: un frau històric universal?

gener 28, 2011

La figura de Cristòfor Colom ha donat peu a un gran nombre de teories sobre els seus orígens i el seu punt de partida per descobrir Amèrica. Un bon motiu per dedicar una nova sessió de les Tardes IQS a aquesta matèria de la mà de Joaquim Ullan i Eva Sans, del Cercle Català d’Història.

Per entendre tota la problemàtica colombina, cal situar la realitat històrica del nostre país en el context de l’època, lliure de tots els tòpics que l’embolcallen i dels prejudicis habituals que la distorsionen. Un punt de partida que van aprofitar els representants del Cercle Català d’Història per iniciar una intervenció marcada per la següent afirmació: “Quan parlem de Colom estem parlant de la història d’aquest país, perquè és una figura que hi va molt lligada”. Precisament, va afirmar Joaquim Ullan, “aquest és el quid de la qüestió i el que menys importa és d’on és el personatge”. Segons va explicar, ja al segle XVI existia una tradició a Catalunya de no guardar els seus grans esdeveniments i gestes, per assegurar a partir d’aquí que “la manipulació documental que s’ha arribat a realitzar al voltant de la figura de Colom ha estat d’un gran abast, amb una gran quantitat de documentació falsejada, a banda de la que ha desaparegut”. En la mateixa línia, Ullan va voler deixar clar a l’audiència que “la història sempre ha estat protegida per entorns foscos que actuen de forma tancada”, institucions com ara la Reial Acadèmia de la Història o les universitats que, segons la seva opinió, “s’han encarregat de modular la història”.

Aquesta declaració va portar al president del Cercle Català d’Història a concloure: “Correm el perill de jutjar les coses sense tenir coneixement del tema”. Punt de partida per començar a trencar una sèrie de tòpics vinculats a la història catalana, per exemple, preguntant-se si Castella era una potència naval a finals del segle XV. Aquest mite el va desmuntar apuntant algunes claus com l’absència d’escoles cartogràfiques ide pilots, on estaven situades les grans drassanes o amb qui comerciaven.

Una història de conte
Dins de l’apartat que Joaquim Ullan va denominar “Una història de conte”, va voler deixar clar que “a vegades no parem a fixar-nos el que ens expliquen”. I per il·lustrar-ho feia referència a un gran nombre de contradiccions entre fonts, les evidències d’existència de documents falsos i a documents absents o desapareguts.

Entrant en una lectura més profunda, va voler deixar clar també que “Cristòfor Colom no ocultava la seva identitat i partir d’aquest dogma és anar a mal port”. “I és que –com va concloure– no podem prendre la documentació oficial com a referència”. Amb aquesta contextualització de temes com a base, Eva Sans va presentar als assistents que omplien la Sala Multimèdia de l’IQS les dades aconseguides a partir de la recerca realitzada pel Cercle Català d’Història. Per exemple, va referir-se al tema de Cristòfor Colom com “un tema universal”, i va començar la seva intervenció assenyalant que “un aspecte que no es té en compte són els ports de sortida i arribada dels viatges cap a Amèrica”. Un punt que va enllaçar amb informació de caràcter gràfic que, per exemple, incloïa mapes amb senyals de la presència catalana a Amèrica molt habituals a l’estranger però que no es poden trobar ni a Espanya ni a Catalunya. D’aquesta manera s’amaga que, com apuntava Eva Sans, “la marina catalana tenia un gran nivell ja al segle XIII, mentre que les expedicions i conquestes castellanes van ser pràcticament desconegudes fins al XVI”.

Així mateix, va assenyalar el port de Pals com a “un punt molt probable de sortida de les 3 caravel·les l’agost de 1492”, afirmació que va enllaçar amb més proves per demostrar que van ser els catalans qui van descobrir el nou continent. “Les proves que els catalans van ser expedicionaris amb Colom són irrefutables”, afirmava. Davant d’aquestes proves, però, no va dubtar a lamentar-se que “la falsificació documental i la destrucció de documents és aclaparadora”. Una circumstància que, en algunes ocasions, no ha suposat un obstacle per als investigadors per sí constatar evidències com que es construïen caravel·les a Catalunya, tal com demostren documents del segle XV en referència a les drassanes de Barcelona.

Font:
Revista de l’Institut Químic de Sarrià (AIQS)
http://www.cch.cat/pdf/aiqs_01.pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: