h1

Carles, Príncep de Viana

gener 8, 2011

Barcelona, 28 de març del 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Menours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d’incognit a Barcelona després d’un exili de 10 anys, de pas cap a terres de ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspont per dret, i que li habia estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquest 10 anys, Carles s’ha convertit en un príncep errant que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicília, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l’habia fet anar amb enganys. Durant l’absència del príncep, Joan de Trastàmara s’ha fet anomenar rei de Navarra i ha eretat la Corona d’Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons. A Barcelona, però, el destí del príncep agafarà un gir inesperat

Aquest text que precedeix, és la sinopsi d’una pel·lícula que ha caigut en les meves mans, en format DVD i de la què desconeixia totalment la seva existència. El seu títol és “Carles, Príncep de Viana”, i és una producció de Joan Antoni Gonzalez i Esther Cases, amb direcció de Silvia Quer. La documentació històrica s’ha pres d’en Jaume Vicens Vives, i a comptat amb l’assessorament d’en Jaume Sobrequés. Hi participa TV3, l’Institut del Cinema Català i l’Institut Català de les Indústries Culturals.

He de dir que la presentació està força bé, amb un llibret que fa una àmplia introducció històrica a fi de situar al telespectador en el context històric del moment i una breu descripció dels personatges clau de l’argument. Tot i així el que realment sobta de tot plegat, és descobrir l’existència d’una producció com aquesta, amb forta subvenció com ja es tradició en aquest país, i que el públic la desconeixi. Encara no he pogut visionar la pel·lícula i un cop ho hagi fet, faré la meva crítica de la mateixa, però vagi per endavant aquest comentari que considro important. Aquest país esta necesitat de referents històrics, de la difusió dels mateixos, del descobriment i coneixement de la nostra pròpia història i si a més a més, aquesta difusió està realitzada en forma de pel·lícula i en català, encara més raó per fer-la arribar al màxim possible de públic, abans de que arribi algun tribunal i la declari fora de la constitució. Coses més rares s’han vist.

També caldrà veure la qualitat de la producció i la versió històrica que es dona, doncs ja sabem com funcionen aquestes coses. Per començar, el llibret ja ens parla de la unió de les corones castellana i aragonesa, cosa absolutament falsa doncs això no es va produïr fins als darrers 3 anys del regnat de Carles I, i posteriorment amb Felip I de Catalunya i II de Castella, i m’agrada dir de Catalunya perquè sembla que pels nostres historiadors, Catalunya no existia, quant realment era el nucli central de tot el territori que arribar a compendre el Principat, València, Mallorca, Aragó, Nàpols, Sicília i Sardenya.

Ara, deixeu-me veure la pel·lícula i en parlem.  Comencem a escriure i difondre la nostra història però fem-ho bé, que ja toca. No seria mala idea fer una segona part amb la guerra civil catalana de finals del s.XV com a eix central, i presentar a molts personatges que alguns anys després trobarem en un fet trascendental per la història de la humanitat. Seria maco i necessari, però com diria el president Mas, potser aquest país encara no està prou madur.

Joaquim Ullan

Anuncis

6 comentaris

  1. Espero veure ben aviat aquesta pel.lícula.


  2. Pot ser una filmacio prou interessant. Ens cal saber la nostra historia, que ens han amagat a l’ensenyament.Es pot dir que els que som de “les generacions perdudes” o sigui als que ens varen obligar a fer els estudis tant a primaria com a secundaria, en una llengua que no era la catalana, sino la que ens imposaba “el caudillo” que a l’infern sigui;sabem mes de la historia de España que la de Catalunya !!!


  3. Comparteixo també la conclusió final. Aquest País, no està encara prou madur… Només cal mirar l’arc parlamentari després del 28N.


  4. Certament, sobta que es facin aquesta mena de produccions d’interès públic, amb el suport dels diners públics i que, després, les mateixes no arribin a aquest públic que precisament les ha pagades de la seva butxaca.

    Oriol López


  5. Cap misteri company, es tracta d’un DVD bastant vellet, concretament del 2001, produida com a sèrie per a tV3, basat en el llibre de na Mariona Ibars Puga de 1996. ISBN: 84-8300-183-7


  6. La vaig veure per TV 3, ara fa 1 o 2 anys. Em va semblar força be. Ja era hora que es facin pelicules historiques catalanes. Algunes incorreccions historiques, però la majoria de rodatges historics ho tenen. La distribució comercial no crec que anés be, degut segurament a les distribuidores, les mateixes que s’oposen a la Llei del Cinema.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: