h1

Amagueu en Subirachs!

Novembre 16, 2010

(Article de Francesc Bellmunt, director de cinema, publicat al portal Directe!cat)

El que és bo per a la creativitat segons com també és un verí per a l’estabilitat mental. Per exemple la teoria de la conspiració. Històricament aquesta teoria ha estat un temple que ha acollit una gran quantitat de creients practicants, de fidels que han combregat i combreguen amb un dels principis angulars que inspiren als investigadors del misteri de la vida: el món el porten entre quatre.

Catalunya és un bon lloc per militar a la teoria de la conspiració però de manera temporal i a petites dosi. Una prova del que dic la tenim en un fet relacionat amb la visita de Benet a Barcelona. El papa Benet (em permeto reduir l’habitual tractament perquè trobo vexant vincular el referent onomàstic d’un ésser humà a un número) ha consagrat la basílica de la Sagrada Família de Gaudí i sense saber-ho també ha consagrat la Sagrada Família de Josep Ma. Subirachs. I algú li hauria de dir, sobretot perquè no és correcte –és pecat- dir mentides i d’aquesta envergadura.

¿Qui va alertar les tropes eclesiàstico-mediàtico-polítiques catalanes amb la consigna: ‘Amagueu en Subirachs!’?. ¿Quin poder, individual o col·lectiu, pot aconseguir a casa nostra, un silenci, un buit, un mute d’aquesta envergadura a l’entorn d’una persona de la categoria de l’escultor Josep Maria Subirachs? I no estem parlant d’amagar un ciutadà il·lustre als ulls del món per ser un renegat, un nihilista, un malfactor, algú que pot generar escàndol i desprestigi a la pàtria. No. En aquest cas detectem que una mà invisible, anònima pel gran públic, va decidir des del seu amagatall que Subirachs havia de desaparèixer del mapa de la visita papal malgrat ser un dels referents opositors al franquisme, un místic de la pedra, un abnegat artesà que va assumir, rodejat d’escarni, l’encàrrec de continuar l’obra de Gaudí. Per màrqueting?

El que resulta més alarmant –sempre sota la perspectiva malaltissa de la teoria de la conspiració- és que l’ordre ha estat obeïda de manera incardinada i unànime. Tothom ha callat aquesta injusta evaporació forçada. Fins i tot els narradors de la missa van silenciar que la bellesa dels plans interiors de la basílica de Televisió de Catalunya, que han deixat astorat mig món, no eren un reflex estricte de l’obra de Gaudí sinó del seu successor, del místic, estilitzat, ciutadà en tot moment fidel a Catalunya- i sobri mestre escultor viu, Josep Ma. Subirachs i Sitjar.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: