h1

Conferència a l’AIQS: “La descoberta d’Amèrica: Un frau històric universal”, amb Eva Sans i Joaquim Ullan

Novembre 10, 2010

Conferència a càrrec de n’Eva Sans i en Joaquim Ullan, al Institut Químic de Sarrià

L’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià, va organitzar el passat dimecres 3 de novembre i dins del seu marc habitual d’activitats regulars, una conferència que portà per títol, “La descoberta d’Amèrica: Un frau històric Universal” i que va anar a càrrec dels membres del Cercle Català d’Història, n’Eva Sans i en Joaquim Ullan. La xerrada que va despertar gran interès entre el públic, va congregar més d’una vuitantena de persones que no es van voler perdre les explicacions dels ponents. Aquests, com ja és habitual, van aportar un gran número de dades i de reflexions, que van ajudar als assistents a veure la realitat d’uns fets, d’una manera molt diferent a la que ens han explicat fins ara.

La primera part de la conferència va anar a càrrec del president del Cercle Català d’història el Sr. Joaquim Ullan, l’encarregat de situar l’estat de la qüestió de les investigacions al voltant de Cristòfor Colom però sobretot de l’empresa catalana, oferint una enorme visió dels principals conceptes equivocats que tenim al respecte. La introducció començà amb la cita de la darrera frase del llibre de Charles Merrill, “Colom: 500 enganyats” que deia:

“…segons va escriure Colom al seu fill Diego el 29 de setembre de 1504, “la veritat sempre guanya”. I la veritat és que l’home que va descobrir Amèrica va ser el català Cristòfor Colom.”

Donat el tret de sortida, el conferenciant és va centrar en cinc aspectes fonamentals per a entendre la “problemàtica Colom”: El primer d’ells fou la presentació d’unes Preguntes prèvies que proposaven al públic reflexionar sobre paràmetres que no tenim tan clars com hauria de ser. Conceptes com : “Que és la història?”, “Qui l’escriu?”, “Qui la gestiona?”, ”Que en sabem realment d’història?” o “Que fan les nostres autoritats al respecte?”, van ser les qüestions que van centrar aquest apartat, en el qual es van donar una sèrie de dades que permeten veure la realitat de manera molt diferent a com l’hem assimilada des de l’escola. El següent aspecte fou el de Trencar tòpics: amb la finalitat de poder entendre millor tot el que envolta a la tergiversació dels fets de descoberta i colonització d’Amèrica. Tòpics com la falsa existència d’Espanya com a estat a finals del s.XV; la falsedat del “Tanto monta, monta tanto”; el mite de Castella com a potència naval; la falsa inexistència de Catalunya com a potència marítima, i la realitat de la força catalana representada a la cúria romana, van permetre fer aflorar al públic un escenari d’aquella època fins ara ocult als nostres ulls. Amb la qüestió , Una història de conte: es va fer un breu repàs a la història de conte de fades que envolta a “Cristóbal Colón”, i què, explicat d’una altra manera, ajuda al públic a veure molt clarament com determinats passatges que mai hem qüestionat, ara realment, semblen escrits per un fabulista. Fins i tot, algunes reflexions sobre els propis escrits oficials que ens han arribat d’aquells suposats cronistes, ens permeten veure la profunda contradicció de tota aquesta història en general. La presentació dels Personatges desubicats: En aquest quart punt, es parlà breument d’un bon grapat de personatges que o bé, no s’han tingut en compte mai en aquesta història, o bé s’han conegut en un altre lloc i fins i tot sota un altre nom, i que ara amb dades a la ma, reescriuen la seva realitat oculta. Finalment el Sr. Ullan feu un repàs d’Algunes curiositats mostrant al públic determinats llocs que la història oficial explica, que són testimonis d’uns fets, i que avui en dia podem dir sense embuts, que representen un autèntic frau: La Casa Museu de Colón a Valladolid; el Puerto de Palos; la casa de Martin Alonso Pinzon a Palos; la Biblioteca colombina a Sevilla: les “tombes” dels Colom a Sevilla, i un llarg etc etc…

La primera part de la conferència volgué acabar amb una cita de l’emperador Napoleó i que en el cas de tota la problemàtica colombina, s’ajusta com anell al dit. És la que diu:

“La realitat te límits, l’estupidesa no”

La segona part de la conferència anà a càrrec de la investigadora del Cercle Català d’història N’Eva Sans la qual entrà a fons en matèria documentant diverses qüestions plantejant que per descobrir uns fets, cal fer dues coses bàsiques com són estudiar i saber qui foren els seus protagonistes i com es desenvoluparen els fets, parlant també dels ports retrobats com el de Pals . També feu un recordatori per aquells que ho desconeixien en relació al gran i greu oblit que ha patit el tema de la recerca sobre la “Catalanitat de Colom” ja des des fa més de 80 anys i de com els anteriors i desapareguts investigadors estrangers i catalans s’han vist abocats al desinterès i fins i tot a l’agressivitat. Així volgué ressaltar les paraules de l’eminent investigador peruà el Sr. Luis Ulloa qui digué: “Desgraciadament, veig que en diaris espanyols, inclosos els de Barcelona, sense esperar ni tan sols l’aparició d’aquest llibre, s’ha emprès una campanya força violenta contra mí.” També tingúe paraules de fermesa pels “Anales de Catalunya” i la figura de Narcís Feliu de la Peña, un altre dels grans personatges de treball rigorós que en l’actualitat un sector vol posar en dubte.

Al llarg de la seva conferència, Eva Sans mostrà diversos mapes on apareixen els senyals catalans en comptes dels de Castella o Lleó, mapes on apareixia la zona del Port de Pals (Baix Empordà) explicant per què ha canviat tant la orografia de la costa al llarg dels segles, mostres de com La Granada i les Indies estaven compartides en les dues Corones a partir d’un moment determinat, i de com el promotor de la descoberta i presa de possessió del Nou Món fou Ferran el Catòlic únic i exclusivament. La reina Isabel i les seves joies no hi tingueren , sens dubte, res a veure. Proves de falsificacions trobades a la biblioteca de Catalunya i moltes altres qüestions punyents feren saltar pels aires la opinió i els tòpics del públic assistent. N’Eva Sans també volgué recordar una cosa que avui en dia s’ha oblidat i és el gran reconeixement que tenien totes les nacions cap a la nació catalana, una de les més bel·ligerants al costat de Venècia i Gènova i per tant -la única preparada per assolir un repte tan complexe com el d’arribar i prendre possessió d’unes terres tan llunyanes i desconegudes- però també la més lleial i que provocà que l’emperador Carles V un dia exclamés: “…Prefereixo ser comte de Barcelona que Emperador Romà…”

El Cercle Català d’Història vol agrair molt sincerament a totes les persones de l’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià, totes les seves atencions cap als membres de la nostra entitat, així com la voluntat de voler publicar un extens article en la seva revista, relatiu a aquesta conferència i a la temàtica continguda en ella.

 

Joaquim Ullan
Fotografies: Jordi Peñarroja i Carles Mart

Anuncis

2 comentaris

  1. eepp!! la propera vegada heu de fer un video!! m’agradaria molt veure-ho!!


  2. fantastica conferencia i a mes amb documentacio felicitats



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: