h1

El Consolat de Mar

Novembre 9, 2010

La secular tradició comercial i marítima catalana, empeny cap a una expansió a tot els racons de la Mediterrània i mar enllà fins l’Atlàntic (segle X). Aquesta expansió va donar com a resultat una munió de rutes que partien del port de Barcelona fins a tots el ports coneguts (segle XIII), encara que n´hi ha cinc de principals o de molt importants:

  • ruta del nord d’Àfrica (Tunis, Alger, Trípoli…), amb el transport d’or i esclaus.
  • ruta de les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya…), amb el transport de blat i sal.
  • ruta de Bizanci (fins a Constantinobla), amb el transport de cotó, especies i esclaus.
  • ruta d’ultramar (Xipre, Tir, Damasc, Alexandria…), era la gran ruta de les especies.
  • ruta d’occident (fins a Bruges), des de on es distribuïen els productes orientals a tota Europa.

Aquestes activitats tan complexes i amb tan de interessos comercials, van fer créixer els òrgans rectors de defensa i de resolució de litigis, des de l’agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port i la ribera fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sous de mariners, assegurances, naufragis… Amb l’afegit d’assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per pirates serraïns o corsaris genovesos i venecians.

El Consolat de Mar va ser l’organisme del dret marítim català i d’altres zones a la vora del mar de la Corona d’Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. La competència l’exerceixen dos cònsols de mar i un jutge d’apel·lació, amb independència del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurídic i té les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de Barcelona. Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l’atlàntic com a dret internacional.

El 1414 en Guillem-Ramon Colom i Çaplana fou elegit cónsol de Mar i més tard Mostassaf. En Guillem-Ramon, avi de l’almirall fou el fundador també el 1401, de la Taula de Canví, primer banc públic, i que era situada, al carrer dels Canvis Vells, núm. 10, formant cantonada amb el carrer del Consolat, just davant la Llotja i prop del Palau Espiscopal.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: