h1

Cròniques des de la Sevilla Colombina: Conclusions

Octubre 15, 2010

Finalitzat aquest viatge per terres sevillanes, podem dir que hem tingut la sort de gaudir de molt bon temps, d’una gent molt i molt amable, i perquè no dir-ho, d’unes “tapes”, que han estat les delícies dels nostres àpats. És una ciutat ben recomanable per a ser descoberta.

Quan es treballa en la línia de revisar la ficció que la història oficial ens ha explicat sobre la descoberta d’Amèrica, òbviament és bàsic realitzar una recerca com cal i demostrar fefaentment amb proves tot allò que nosaltres defensem. Però també és ben cert, que una altra cosa a fer, és anar al moll de l’os, és a dir, anar al lloc on ens han dit que han passat “coses”, i veure amb els propis ulls, el que realment hi podem trobar.

Això que pot semblar una bajanada, no ho és tant quan ja és té l’experiència d’haver visitat per exemple, la casa on “diuen” que morí Colom a Valladolid, el palau on Colom va negociar el tercer viatge amb la reina Isabel a Medina del Campo, tot tipus de museus relacionats amb el tema, etc, etc, … i et trobes amb unes situacions i realitats tan fosques i sospitoses, que fan semblar Millet i Montull, uns aprenents de firaire.

Nosaltres bàsicament, hem centrat la feina de la nostra estada a Sevilla en les següents fites:

  • Recerca en fons documentals.
  • Visita a museus, exposicions o llocs relacionats, com a treball de camp
  • Visita a llocs alternatius
  • Anàlisi del personal dedicat i valoració de la informació aportada
  •  

Fons documentals

Sobre els fons documentals visitats com són l’Arxiu General d’Índies i la Biblioteca Colombina, seré molt clar: O bé, els investigadors no visiten aquests arxius encara que diguin el contrari, o bé si ho fan, demostren molt poca perícia en la feina a realitzar. Dic això, perquè la nostra companya Eva Sans, només amb 5 matins d’on, un i mig van ser perduts per culpa de la “burrocràcia” del personal de l’entorn, ha estat capaç de trobar dades rellevants, que demostraran en el moment de la seva publicació, més falsedats. És ben cert que algú podria dir que ha estat una qüestió de casualitat, però potser que això ja comença a passar masses vegades i en masses arxius…

Crec que quant un investigador colombí visita un arxiu, ho ha de fer principalment amb mentalitat oberta i essent capaç d’interpretar uns fets en una època, molt diferents als explicats fins ara. Per això, cal conèixer millor el país, el que aquest va fer, i especialment, desmitificar a aquells que no van fer absolutament res. Amb això, els arbres del bosc es veuen amb molta més facilitat.

Finalment sobre les troballes realitzades, no avançarem res més i podreu estar d’acord amb mi, què cal esperar el seu estudi definitiu i posterior publicació de la manera més pertinent.

Museus, exposicions i llocs relacionats

En aquest punt, ja haureu vist al llarg de les 6 cròniques diàries publicades, tot el que ens hem trobat, o per ser més clars, el que no ens hem trobat. Visitant aquests llocs la primera cosa de la que ens adonem, és la obvietat de que és impossible aprendre absolutament res d’aquell esplendorós passat comercial i navegant de la capital andalusa. Ni és possible conèixer com s’origina la tradició marinera del lloc, ni com és la vida durant l’època en què Sevilla fou la porta d’Amèrica a Occident, ni tampoc com arribà a la seva fi, aquella època daurada en la que l’or i la plata fluïen constantment portada en vaixells i caravel·les. La nostra crítica és que no entenem com pot ser que Sevilla ja no visqui de l’època daurada de la navegació amb Amèrica ni que tan sols tingui interès en voler-ho explotar (culturalment parlant) i que ni ells mateixos –d’igual manera que Catalunya- tampoc expliquen el seu passat marítim històric. Sembla que alguna cosa devem tenir en comú…

Llocs alternatius

Per llocs alternatius entenem llocs com el barri dels catalans, l’església de la confraria de Nostra Senyora de Montserrat, etc. En tots ells, tampoc és possible aprendre absolutament res del “com” i “perquè” de tot plegat. Per entendre’ns, és el mateix que passa a Barcelona, que una persona passeja per qualsevol carrer o lloc històric, i li és impossible trobar qualsevol referència enlloc que el faci coneixedor d’on és i perquè allò té un valor històric. A més, val a dir que a Sevilla, en tot allò que té referències històriques als catalans, sembla com si encara costés més explicar les coses. Res de diferent a d’altres llocs, oi?

Personal dedicat

Finalment, suposo que l’opinió que tenim sobre el personal destinat a donar informació històrica en museus, exposicions o llocs d’interès històric també l’haureu deduït de les cròniques publicades: La conclusió sens dubte seria d’”absolutament nefast”, amb un nivell pèssim informatiu, una capacitat comunicativa nul·la per saber respondre de manera professional tenint en compte els llocs de treball que ocupen, en alguns casos certa mala baba, i la evidència molt sovint d’idees prejutjades, però com cada dia veiem, aquesta darrera qüestió també és costum a casa nostra…

Ara bé, també vull ser molt clar ja que segons la meva opinió, això no passa per casualitat, és un fet massa recurrent. Si un té un interès nul en explicar res sobre una història que s’aguanta amb fil ferro, i encara menys, en donar la possibilitat de què possibles visitants puguin fer-se preguntes, el millor és que el servei sigui tan deficient, que es passin les ganes de qüestionar res.

Final

Diu la història que la “marina militar española” neix a mitjans del segle XIII amb dos fets transcendents: La conquesta de Mallorca per part dels “aragonesos”, i la de Sevilla per part dels castellans. Doncs, mentre que a la primera òbviament van ser els catalans els protagonistes de “tal cosa”, en la segona, hem pogut veure com el senyor Don Fernando III “El Santo” va necessitar “molta” ajuda catalana.

A partir d’aquí i de totes les dades exposades en anteriors cròniques, podem començar a fer-nos una situació de lloc de com era la Sevilla de finals del s.XV i de què feien per allà aquests catalanets que comerciaven per tot el món. Això, i el treball que se’n derivarà de l’anàlisi documental trobat per Eva Sans de ben segur ens sorprendrà..

 

 Joaquim Ullan
Barcelona, 14 d’octubre de 2010
Anuncis

6 comentaris

  1. Amic Quim, espero que l’Eva ens sorprengui gratament del seu treball…, bé del vostre.

    Felicitats

    Antoni


  2. Benvolgut Joaquim:

    Final de trajecte.

    Has comprovat un fet que es una de les característiques del caràcter espanyol: gloria i somni, amanits amb enveja i menyspreu per el treball i el rigor en fer les coses.

    Sevilla viu d’un somni i canvía la realitat. Sempre ho ha fet i sempre ho ferà-

    Els va caure del cel el monopoli del comerç amb América (gran mérit tenim en compte que no tenían marina ).

    Van desaprofitar la riquessa i la van malbaratar.

    Ara tenen l’AVE com cordó umbilical que els uneix amb Madrid i vieuen com la solitaria.

    Cal veure en directe el lloc dels fets i raonar com heu fet sobre la coherencia de la aventura colombina.

    Benvinguts i ja tindrem temps de comentar la vostra expèriencia.

    Una abraçada

    ANTONI


  3. Una grata sorpresa tota la relació catalana amb Sevilla que cal aprofundir. Ningú en parla gairebé mai i por donar molta llum sobre la relació Catalunya-Amèrica. Segur que gratant mínimament hi hauran resultats. Una possible línia que se m’acut seria la relació de la família del Pare Casaus amb Sevilla. Enhorabona pel viatge i les cròniques.


  4. gràcies per les interessants cròniques que ens has anat fent arribar. Estic esperant ja amb impaciència les conclusions detallades del vostre estudi.Enhorabona.


  5. Benvolguts Quim i Eva:
    Realment impressionant el treball de camp que heu fet. És evident que no descobrirem la pedra filisofal però queda clar com estan les coses, on sóm i com són els veïns.
    Estic impacient per llegir el trebal de l’Eva i també teu, és clar. Segur que disfrutarem una barbaritat.
    Ànims, perseverància, rigor i seny.
    ….Que teniu el nostre suport, que carai!!!
    Una abraçada enorme.
    Pere Palau.
    La Garriga.


  6. Joaquim,

    Ja ens avisaràs quan tingueu tota la informació comprovada, ordenada i en format de llibre (o revista.

    Estem impacient de veure’n els resultats.

    Salutacions,

    Joan



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: