h1

Cròniques des de la Sevilla Colombina : Dia 5

Octubre 8, 2010

Ja som a dijous i anem arribant al final del nostre periple per terres sevillanes. Avui hem tingut una mica de tot, per variar, però especialment satisfactori el resultat que estem obtenint a l’Arxivo General de Índias, on gràcies a la feina discreta però transcendent de la nostra companya Eva Sans, properament podrem continuar desmuntant algunes de les mentides que més han perdurat en l’imaginari col·lectiu, gràcies a una història oficial perfectament teledirigida. Però tot al seu moment…

 Biblioteca Colombina

 En un article que tinc a les mans i que parla de la Biblioteca Colombina d’Hernando Colón, l’autor diu textualment: “Desde estas pàginas, queremos agradecer públicamente la labor cotidiana realizada por los técnicos de la Colombina y sobre todo su cuidado interés de que la biblioteca sea conocida por la sociedad”. Doncs bé, a mi avui, fidels a aquesta hospitalitat innata, quasi em foten fora. Quina vida la meva.

 A primera hora del matí, m’he presentat a la “Institución Colombina”, que no és altra cosa, que el recinte que guarda la Biblioteca Colombina d’en Ferran Colom i que ha arribat als nostres dies.

Per a ser sincer, l’entrada del lloc sembla ser qualsevol cosa, excepte una biblioteca, però no em preocuparé ara de l’estat de les façanes i de l’abandonament del lloc. Sigui com sigui, he entrat i una bona senyora m’ha atès cordialment. La meva pregunta ha estat: “me han informado que en este lugar disponen de una amplia biblioteca colombina, correcto?”. La resposta ha estat: “Le han informado mal, esta es la biblioteca de Hernando Colón”.

Immediatament s’han produït uns eterns segons de silenci en el que la bona senyora esperava la meva rèplica, i en la que el meu cervell, seriosament tocat pel míssil “tipus Tomahawk” llençat per la dona, tractava de recuperar-se, intentant dissimular els espasmes.

Un cop recuperats els impulsos elèctrics al meu coco, li he preguntat per la quantitat de volums que havien superat el pas del temps i que havien arribat a aquells prestatges. La resposta ha estat de prop del 90%. Vaja! Veiem que ens diu la professora Alba Vallès, en el seu article “L’espoliació de la Biblioteca Colombina” que també podreu trobar al web del Cercle Català d’Història”:

però n’hi va haver d’altres que també desaparegueren, tant manuscrites com impreses, com pot deduir-se de restar dels 15.370 exemplars que consta va llegar Ferran Colom a la seva mort (coneguts a través del memorial escrit per l’ajudant Joan Peres, per tal d’informar el seu nebot Lluís Colom, resident a Santo Domingo) els quatre mil aproximadament que pogueren inventariar-se després. Minva notable que fou tapada amb noves adquisicions, abans de ser catalogats.

Bé, tornant a la conversa amb la bibliotecària, m’ha passat pel cap donar-li una targeta de presentació meva, en la que diu que sóc el president del Cercle Català d’Història, i poca cosa més. Doncs, exactament no sé si el motiu ha estat l’entitat que represento, o que sóc català, o la textura del paper de la targeta o simplement que feia un dia lleig, però a la dona li ha canviat la cara i pràcticament ja no m’ha respòs a res. M’ha convidat a parlar amb la directora del lloc (que no hi era en aquells moments) i s’ha acabat el bròquil. No he pogut fer fotografies, ni conèixer si allà tenien la col·lecció d’estampes d’en Ferran Colom, ni res de res. He marxat amb la cua entre cames. Vaja Sherlock Holmes.

Abans d’acabar aquest apartat, permeteu-me reproduir un parell de paràgrafs d’un article del diari EL PAIS del 19 de gener de 1986. Diuen així:

“El reciente hundimiento de la techumbre de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla ha puesto de manifiesto el estado de olvido que durante años sufre el más importante compendio bibliográfico colombino. Sin luz eléctrica, con horario de visitas limitado y sin medidas de seguridad, el legado de Hernando Colón ha permanecido a expensas de posibles esquilmaciones.”

“La Biblioteca Colombina carece de luz eléctrica. Ello motiva que las horas de visita sean reducidas y condicionadas a la luz solar que penetra por sus ventanas. Muchas veces los investigadores tienen que luchar por un puesto junto a la ventana para, aguzando la retina, descifrar documentos en los que la acción del tiempo ha vuelto amarillos tanto el papel como la tinta.”

Convent de La Merced – Museo de Bellas Artes de Sevilla

 Un cop fora de la “Biblioteca Colombina”, vaig dirigir-me cap al “Museo de Bellas Artes de Sevilla”, que està molt a prop de tota aquella zona de catalans que us explicava el primer dia, i no és d’estranyar, doncs aquest museu està situat en l’antic convent de la “Virgen de la  Merced”, de l’Orde dels Mercedaris.

 Ens expliquen també, que aquest museu i el propi de la Catedral de Sevilla, son la segona i tercera pinacoteca de l’estat després del Museu del Prado de Madrid. Sembla que ningú té en compte el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Som invisibles.

Sembla ser que l’any 1248, després de la conquesta de Sevilla, on hi van participar també aquests mercedaris catalans, van rebre el privilegi de poder instaurar un convent de l’orde, i el mateix Pere Nolasc, el va fundar. Així doncs, tenim que a ambdues bandes del colze del riu Guadalquivir, tenim situats controlant qualsevol moviment, a l’orde de Sant Jordi d’Alfama en un castell espectacular al costat del pont de Triana, i a l’orde dels Mercedaris a l’altra banda. Posteriorment com heu anat llegint aquests dies, arribarà l’expansió de la comunitat catalana, creant-se el barri dels catalans, el Consulat de Mar, etc, etc.

Sembla ser també, que l’any 1601, es va enderrocar el primigeni convent de la Mercè, que era d’estil mossàrab, i es va començar a construir el que ha arribat als nostres dies. Realment és molt espectacular. Té diversos patis molt bonics, i la zona central té unes pintures al sostre, impressionants. No hi ha dubte de què els mercedaris catalans a Sevilla, varen tenir molta força i poder.

Aquest principi de segle XVII sembla important en l’aspecte religiós, doncs a més de començar a cronstruir-se el nou convent de la Mercè, el 1603 el Papa de torn, autoritza la creació de la confraria de Nostra Senyora de Montserrat, aquella que us vaig ensenyar el primer dia, que havia patit un lifting.

Com podeu veure en les imatges que acompanyo, els escuts de la Mercè, son arreu d’aquesta important obra. Sincerament, crec que ja podeu anar fent-vos una idea més real i exacta, de la presència catalana a la conquesta de Sevilla i posterior control i protecció. Sobre el terreny, hem pogut anar comprovant com aquells catalans varen integrar-se en aquestes terres i van aportar tot el seu coneixement i cultura. És fàcil veure l’expansió si fem una simple ullada a ciutats com Huelva, Sanlucar de Barrameda, etc, i veiem quines on les seves patrones.

Una història de la marina espanyola que em va caure a les mans deia, que hi ha dos moments transcendents en el naixement de la marina militar espanyola, que són: la conquesta de Mallorca per part d’Aragó, i la conquesta de Sevilla  per part de Castella. Doncs cal corregir aquestes coses. Els que varen conquerir Mallorca, eren catalans, i la marina militar que naixia amb les conquestes de Mallorca i Sevilla, era la catalana.

“Així què… dues pedres!”

 

Joaquim Ullan

Sevilla, 7 d’octubre de 2010

 

Advertisements

4 comentaris

  1. Només amb el fet de la confusió,deliberada, entre Santa Maria de Sevilla i Santa Maria de Barcelona, i de les obres que no es feien a la primera i sí a la segona, en el moment de redactar-se la carta, ja es veu la tergiversació de la història.


  2. Sobre Nostra Senyora de la Mercè
    Un escrit del 12-7-2007…. ara fa 3 anys!

    http://vernaclistes.blogspot.com/2007/10/la-merc-catalunya-1218-i-andalusia-1272.html


  3. El dia que es conegui la Veritat, els espanyols es moriran de vergonya!


  4. Una feina excelent, ens veurem aviat, el Cafe del Liceu. JORDI



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: