h1

Cròniques des de la Sevilla Colombina : Dia 4

Octubre 7, 2010

Avui ha estat una jornada de museus i exposicions, i totes elles amb un denominador comú, el baixíssim nivell que té el personal encarregat d’informar al públic davant de qualsevol pregunta que aquest pugui fer, per simple que sigui. No pretenc pas carregar contra el poc preparat personal que hi ha, però si vull fer notar, que això és el resultat del pobre interès que existeix a la ciutat per la història, i fins i tot la seva pròpia.

 Museu naval (Torre del Oro)

Encara que sembli mentida, tot un museu naval de Sevilla, cap dins de la Torre del Oro, que perquè us feu una idea, potser és més petita fins i tot que el Castellet de Perpinyà. Això ja és una cosa que sobta si tenim en compte que teòricament, Sevilla és va convertir en la porta d’occident a Amèrica, i per aquí passava pràcticament tothom, segons diuen.

 Sobre l’exposició del museu, puc dir-vos que és una absoluta nul·litat, perquè essent objectiu, si un pretén aprendre alguna cosa en ell, al sortir s’adona que el grau de coneixement és el mateix que a l’entrada. La qüestió és, que és un petitíssim museu, on hi ha unes poques maquetes, molts dibuixos i gravats, i algunes còpies de quadres de personatges relativament importants, i sobre tot, no hi ha pràcticament cap explicació de res, a excepció, de quatre ratlles que expliquen el mateix de sempre sobre les caravel·les que van descobrir Amèrica. Ah, i per cert, continuen mostrant el quadre d’en Pinçon adulterat, és a dir, el que té Palos al fons i no pas l’original que es van quedar a Madrid, que és el que té Cotlliure al darrere.

 És impossible en aquest museu, conèixer la vida i situació marinera en l’època de l’esplendor de la ciutat.

 Però mireu per on, quasi al final de la visita, em trobo davant d’un meravellós gravat de l’any 1617, de quasi 3m de llargada, amb una vista pràcticament de tota la ciutat i del port en el riu, i on tots els vaixells barats, porten banderes barrades. Som davant d’un cas idèntic al del famós mapa d’en Domingos Teixeira de 1573, on en lloc d’aparèixer castells i lleons a Amèrica, tot el que apareix son barres catalanes. En aquest cas, parlem d’un gravat en blanc i negre, així que de cap manera afirmaré que les barres són catalanes, però hi ha algunes curiositats que ens aproximen a pensar-ho.

 Per una banda, no hi ha absolutament cap vaixell amb castells i lleons. Per altra banda, alguns dels vaixells barrats, porten també la creu de Sant Jordi, i altres fins i tot, la creu de Sant Andreu de Carles I. I finalment, dubto molt, que tots aquells vaixells en el port, fossin estrangers dels regnes del rei. Cadascú que pensi el que vulgui.

 Però el millor de tot, és que alhora de demanar informació sobre aquest gravat ja que no hi havia absolutament cap indicació sobre ell, em diuen els empleats del museu, que no saben d’on ha sortit, que desconeixen totalment l’autor, l’origen i la procedència, i que és un absolut misteri. Amb seguretat és la millor peça del museu, i no saben d’on ha sortit. Tinc la sensació de viure en una altra dimensió.

 Castell de ‘San Jorge’

 A l’altre costat del pont de Triana, tenim al peu de l’esmentat pont, el mercat del famós barri sevillà. Aquest mercat s’ha aixecat sobre les runes de l’antic castell de San Jorge, castell en el que a partir de 1481, apareix per primer cop a la península, el tribunal de la Santa Inquisició. Des de fa algun temps, les autoritats de la zona, han recuperat vestigis d’aquesta construcció, i han creat un centre d’interpretació sobre aquesta inquisició que fou tan horrorosa.

 S’han gastat més de 12 milions d’euros en aquest centre d’interpretació, que realment el que fa, és no interpretar res. És tan bàsic i pobre el que expliquen, que no entenc com el poden anomenar així. Crec que tenim tots plegats un molt mal concepte del que ha de ser un centre d’interpretació. Sobre el personal, cap novetat, a la primera pregunta que vaig fer, la resposta ha estat: “lo siento, es que solo llevo trabajando aquí 2 semanas”. La culpa es meva per preguntar.

 Ja en matèria, s’explica com aquest castell és concedit després de la conquesta de Sevilla per part del rei Fernando III “el sant”, als cavallers de l’orde de San Jorge. Ningú és capaç d’aclarir-nos, quina orde és aquesta, i cal recórrer a les biblioteques a fi de què un historiador com en Ortiz de Zuñiga, ens confirmi que eren cavallers de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, orde catalana fundada per Pere I, pare de Jaume I. Amb aquesta confirmació i el gravat que mostro fotografiat de la pròpia exposició, la presència catalana va quedant més clara. Si rellegiu la crònica del dia 1, a poc a poc anireu fent-vos una millor idea de la presència dels catalans a partir d’aquells anys a la ciutat.

 Com hem dit abans, els reis catòlics instauraran la inquisició en aquell castell a partir de 1481, i a partir d’aquí, si et miraves malament a algú, et cremaven directament a la pira no sense abans haver-te fet passar las de Cain per fer-te confessar no se quina possessió demoníaca. Aquesta doctrina de l’abús de poder sense pietat, i els posteriors tresors que arribaran d’Amèrica, faran la resta.

 Reales Alcazares de Sevilla

 Els Reales Alcazares de Sevilla, són una construcció musulmana, que un cop conquerida la ciutat, passaren a poder i ús del rei Fernando III. És, com us podeu imaginar, un entorn de preciosa factura creada per aquella gent que durant tants segles ocupa aquelles terres.

 Només incidiré sobre tres curiositats que vam apreciar i que us volem fer extensives a tots vosaltres.

 Per una banda, vam entrar en una sala on hi havia sobre tapis, tots els escuts dels grans almiralls de Castella. Com en aquests casos, no hi ha cap mena de vergonya en explicar tot allò que se’ls hi passa pel cap, et fan una llista d’almiralls que potser coneixen a casa seva. El que més sobta, és trobar al centre l’escut de l’almirall Colom (l’oficial, és clar), com si fos castellà, i al costat mateix, el d’un senyor anomenat Garcia de Toledo (vagi vostè a saber), que curiosament té un escut, pràcticament idèntic al real d’en Colom. Quines coses té la casualitat.

 Per altra banda, en el famós saló dels tapissos de Carles I i Felip II, trobem algun que havíem publicat al web del Cercle Català d’Història, i que ara podem comprovar in situ. Es tracta de la recreació de la sortida de Colom del port de Palos. El millor del cas, es què aquests vaixells porten la Senyera amb els pals del Comte de Barcelona, i la bandera catalana de la Creu de Sant Jordi. Ejem, ejem…

 I finalment també en aquest mateix saló, tornem a trobar-nos amb evidències de la relació de Catalunya i Navarra. Ja són moltes vegades les que trobem l’escut navarrès en un quarter corresponent a la corona catalanoaragonesa i no pas de la castellana. És un tema molt interessant a investigar.

  

Joaquim Ullan

Sevilla, 6 d’octubre de 2010

 

Anuncis

7 comentaris

  1. Trobo que les imatges parlen per sí soles i allò que diuen porta a pensar que Colom era català i que els vaixells eren de la marina catalana.
    Felicitats Quim per la tasca que estàs fent.

    Una abraçada!


  2. Per cert, la presència de “Sant Jordi” m’ha recordat un orde de cavalleria catalana que es deia Sant Jordi d’Alfama.
    Cercaré informació.


  3. Les contínues descobertes de gravats i banderes amb els pals comtals i la ceu de Sant Jordi, ja són de per si una evidència que ningú pot obviar. A més es molt curiosa aquesta coincidència entre les dues esglésies, Santa Maria (Sevilla) i Santa Maria (Barcelona, la primera sense cap obra a la vista, mentre sí la segona, la qual cosa apunta,clarament,vers una residència a Barcelona, concretament al C/Banys Vells,16. Endavant amb la vostra tasca. Una abraçada.


  4. Fantàstic,

    I el que et surtirà, si no se t’acaba el temps d’estada.

    Salut


  5. Gràcies per les cròniques, ens estalviarem els viatges i els teus ulls seran els nostres camí de la veritat. No creieu que el Papa ha de demanar perdó per la “santa inquisició”?


  6. Son genials aquestes reflexions del viatge! Cada aportació dona més força a la ja no “teoria” sinó realitat històrica del nostre país estimat.

    Que cada matí t’arribi una nova crònica, juntament amb un café i un croisant,… no té preu!

    Felicitats Joaquim!


  7. Es un treball fantàstic, amb uns resultats que m’han deixat bocabadada. Ara, suposo que no es quedarà només en això, la constataciò d’uns fets, sinò que s’anirà més lluny, de manera a revisar degudament la història que ens han anat explicant “oficialment”. O no ?



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: