h1

Cròniques des de la Sevilla Colombina : Dia 3

Octubre 6, 2010

Benvolguts amics, hem finalitzat ja la tercera jornada d’estança en aquesta capital andalusa i puc dir-vos que en aquestes hores en que estic escrivint aquesta crònica, ja de matinada, encara em bull la sang per tantes coses que trobem que ratllen el més espantós dels ridículs. Crec que els catalans ens ho hem de fer mirar, perquè mentre seguim capficats en tractar de demostrar cada cosa que diem amb tots els ets i uts possibles, i mirem d’explicar-ho tot amb el màxim de coherència i rigor, els demés i ja sabeu a qui em refereixo, no tenen cap mena de vergonya en afusellar la història sense preocupar-se en dissimular gaire les coses.

En altres viatges per Espanya, ja ens vam trobar que en llocs com Medina del Campo, Valladolid, Madrid, o d’altres ciutats, una cosa era el que explicava la història oficial i un altre de ben diferent, el que ens trobàvem en la realitat. En el cas de Sevilla, la cosa no podia ser diferent, tot i que un per molt acostumat que ja estigui, no pugui deixar de quedar-se perplex.

Les drassanes reials de Sevilla

Ens han explicat sempre, que les drassanes de Sevilla, obra d’Alfons Xè el Savi, aquell a qui el seu sogre tenia que treure-li cada dos per tres les castanyes del foc, son una joia de l’arquitectura de l’època. Amb una barreja d’estils, el mudèjar i el gòtic, és una obra avançada al seu temps. Ens expliquen també que en aquelles instal·lacions, es fabricaven un bon grapat de galeres i galions que després creuaven els mars de punta a punta. Vaja, enginyeria puntera de l’època.

 Però mira per on, nosaltres en aquesta vida, no ens acabem de creure tot allò que ens diuen, i menys encara si ens ho explica segons qui, i com sempre és millor comprovar les coses, doncs cap allà que hi marxem.

Les drassanes reials de Sevilla són en un punt a mig camí entre la catedral i la “Torre del Oro”. Després d’estar perdut força estona gràcies a uns plànols de la ciutat que els deu haver fet en Chiquiliquatre, aconsegueixo finalment arribar-hi. La primera impressió es de que estic davant i sense voler fer publicitat, d’un magatzem de cerveses de la DAMM. He de donar tota la volta a la construcció per quedar convençut de que allò que els meus ulls veuen, són realment unes drassanes.

Comparar les drassanes reials de Sevilla amb les de Barcelona, ja ens permet en primera instància, adonar-nos de que estem davant d’unes construccions que no tenen res a veure la una amb l’altre. És comparar un Ferrari amb un 600.

 La primera obvietat davant de tot plegat, es que en aquelles drassanes sevillanes, és impossible que s’hi fabriquessin ni galeres ni galions, per una raó evident, NO HI CABIEN. Sento que la cosa sigui tan simple, però de vegades la vida té aquestes coses.

De totes maneres i a fi de quedar-me tranquil amb la meva conclusió, agafo el telèfon i truco a un dels millors especialistes en construccions navals, expert maquetista amb una colla d’anys d’experiència al Museu Marítim de Barcelona, i a part de tot, molt bon amic meu i millor persona. El professor Joan Prim i Terrades.

 En Joan, amable com sempre, em confirma, que de cap manera s’hi podien fabricar galeres i galions en aquelles drassanes. A més em comenta, que és de la opinió, de que allà, a part de fabricar-se barquetes i vaixells petitons, tenia que servir com a magatzem possiblement de part de l’or que hi arribava. Si més no, a poc més de 100m, hi ha la “Torre del oro”, torre de guaita i defensiva, que protegia la zona i que el seu nom ho diu tot.

 Com a curiositat m’explica en Joan, a l’entrada del riu, hi ha un munt de galions enfonsats, però no pas per culpa de francesos, anglesos o holandesos, sinó que eren els propis espanyols els que abans de remuntar el riu, canviaven l’or de vaixell i enfonsaven el primer. Així, aquest or, acabava arribant als grans banquers alemanys, holandesos, etc, i la gran noblesa andalusa cada cop era més rica, foten al rei, que no s’assabentava de res.

 També prèviament i gràcies a en Cisneros, tots els llibres que s’editaven sobre Amèrica, tenien que passar per Madrid.

 Quins paios!!!

 Convent de Santa Maria de las Cuevas

 A la Cartoixa de Sevilla, hi ha un convent anomenat Santa Maria de las Cuevas, en el que s’explica que van quedar a partir de 1509, les restes de l’almirall Colom fins que aquest va ser traslladat a Amèrica. També en teoria, allà hi haurien de ser les restes d’aquell germà a qui anomenen Diego, i del fill gran de Colom, també anomenat Diego.

 Puc dir-vos que el que m’he trobat en aquest espai, es de pel·lícula de ciència-ficció, o si ho preferiu, de jutjat de guàrdia. El que estan fent les autoritats d’aquest país, amb la nostra història, i especialment amb la memòria de la família Colom, no té cap mena de perdó. És senzillament humiliant, i no vull deixar de recordar, que també hi ha molts catalans, que ho toleren i fins i tot hi participen.

 Però anem a la qüestió. En primer lloc dir-vos, que no queda clar en aquest país, el lloc on descansen les restes dels membres directes de l’almirall Colom. No és pas fàcil esbrinar on es cadascú. Veiem un petit resum de les peripècies d’alguns d’aquests personatges.

 De l’almirall ens diuen que va morir a Valladolid el 1506; que el 1509 va ser traslladat a Santa maria de las Cuevas de Sevilla; que el 1526 la seva jove demana a l’emperador Carles I que executi les voluntats de Colom i el traslladi a Amèrica; que el 1537 Carles I signa la conformitat; i que el 1542 és produeix el trasllat a Santo Domingo. Ja al 1795, es traslladat a l’Havana, i finalment el 1898, arribarà definitivament a la catedral de Sevilla, on diuen que hi continua. Si la seva vida va ser de boixos, vaja amb la mort!

 En Bartolomé Colón, diuen que estava enterrat en la desapareguda església de Sant Francesc a Santo Domingo. Si és així, desapareguda l’església, desaparegut el mort!

 En Diego Colón (germà), va quedar tot el temps a Santa Maria de las Cuevas. Aquest és va bellugar poc. Diguem d’en Diego, que el seu crani i la seva mandíbula, ES VAN PERDRE durant uns estudis que van fer-li a Madrid als anys 50 del s.XX. Quines coses té la vida!  

 En Diego Colón (fill), va ser enterrat a Santo Domingo, i no tinc gaire clar en quin moment el porten a Santa Maria de las Cuevas, si es que el porten, perquè vagi vostè a saber..

 En Luis Colón (net), diuen que va morir a l’exili a Oran, i que va ser portat a Santa Maria de las Cuevas, però que en algun moment …. s’ha perdut.

 Com veieu, tot una odissea la d’aquesta nissaga. Ara veiem que m’he trobat en aquest antic monestir.

 La primera sorpresa al arribar a la Cartoixa de Sevilla, ha estat veure que allò era com una mena de fàbrica mig abandonada, del tipus de les que havien a Poble Nou abans dels JJOO. A la porta hi havia un cartell que deia “La Cartuja – Manufactura de productos ceràmicos”. Això no hem quadrava amb un altre cartell que havia a prop que deia     “CAAC – Centro Andaluz de Arte Contemporàneo”. Però quant ja marxava, algú m’ha fet entendre que anava per bon camí.

 Ja dins, una vigilant m’indica el camí a seguir, i després de creuar uns jardinets i una escultura dedicada a Cristòfor Colom, entro dins la botigueta dels tiquets d’entrada. La persona que em despatxa, em confirma que podré fotografiar les tombes dels dos Diego (germà i fill de l’almirall). Jo surto content perquè sembla que llavors, si que són allà enterrats.

 Em trobo amb el famós Ombú que diuen que va plantar Ferran Colom en aquell convent, li faig fotografies perquè no sigui dit, i continuo avançant per aquelles construccions plenes de forns de ceràmica.

 En unes sales hi ha exposicions d’art contemporani, francament horroroses, i com us podeu imaginar, surto d’allà a la carrera.

 Finalment trobo l’accés a l’antic convent. Tot està molt deteriorat i no sembla pas que allò hagi estat un lloc important. Li pregunto a una guia del lloc per les tombes dels Colón, i em diu que “no coneix gaire del tema” i em recomana preguntar-ho a un altre companya. Al·lucinant!

 Finalment, una persona del centre, m’explica que els Colón no son allà. L’explicació no té pèrdua. Segons ella, després de la desamortització del convent, els terrenys van ser privatitzats, passant a pertànyer a un empresari que va construir una empresa de ceràmiques de qualitat. Aquest bon home, es va quedar amb el convent i amb tot en el que en ell hi havia. Al ser concedida a Sevilla l’Expo de 1992, aquesta empresa va tancar portes i es va traslladar a les afores de la ciutat, i es clar, es van endur les “dues capses” amb els Colón a dins. Això si, em comfirma que les proves d’ADN van comfirmar que era germà de l’almirall!

 Podeu imaginar-vos la meva cara davant l’explicació de la bona senyora. Això si, puc dir que ella li posava molt d’empeny.

 A la pregunta de “com pot ser que patrimoni històric no sol del país sinó de la humanitat, sigui tractat com un objecte propietat d’una empresa de ceràmiques”, la resposta tampoc te pèrdua: “Home, ja se sap, quant es privatitzen les coses…”.

 La bona dona, un cop destrossada ja moralment per les coses que li vaig explicar de l’ADN, acaba indicant-me el lloc on es troba la capella de Santa Anna, lloc on diuen que va ser enterrat Colom abans de ser traslladat a Santo Domingo. Curiosament em deia, que la gent no sabia que aquella era la capella de Santa Anna, però no entenc la seva estranyesa si veiem que en tota la instal·lació, no hi ha un sol cartell indicatiu de res.

 Allò és un lloc absolutament en ple abandonament, amb un personal que no saben si les mans tenen 4 o 6 dits, i on l’únic que els importa segons la pròpia senyora, és l’art contemporani.

 Vaja, que si vull veure les tombes dels dos Diego Colón, ara he de buscar una empresa de ceràmiques a les afores de la ciutat, i parlar amb l’encarregat per veure si me’ls deixa visitar.

 Senyors, la nostra història està a les clavegueres. Els nostres responsables, remenant la merda, i nosaltres, en el país dels somnis eterns.

 Valga’m Déu!

  

Joaquim Ullan

Sevilla, 5 d’octubre de 2010

 

Anuncis

17 comentaris

  1. Molt bo, joaquim! M’has fet riure molt. És ben curiós com uns fets que pel que sempre han explicat varen ser la joia i el començament d’una nova era estan tan ben documentats. Bé, a veure si demà teniu mes sort amb l’encarregat de la fàbrica. Passeu bé, jo estaré esperant la teva crònica, la estic disfrutant molt.Una abraçada.


  2. Molt interessant i molt bé explicar-ho en clau de bon humor!!

    D’on li ve el nom de “Nuestra Señora de las Cuevas?
    Hi ha alguna cova a Sevilla?

    Potser que el nom sigui la castellanització de la catalana “Nostra Senyora de les Esplugues”….


    • Bon dia Jordi,

      doncs no he pogut esbrinar aquest aspecte, ja que aquí, el personal no té idea de res. És espectacular.

      Ja en parlarem a la tornada.

      Una encaixada

      QUIM


  3. Absolutament genial.

    Un únic però: hauries de vigilar un pèl a nivell ortogràfic, perquè només tens un parell de vicis, en concret dues espanyolades però fan lleig

    (i això que jo estic lluny de la correcció ortogràfica perquè ni en sé gaire ni m’interessa massa, però són dos mots que realment fan molt lleig)

    són les següents:

    -els demés
    -tenim que, tinc que, tenia que

    Felicitats, que “estàs fent història”. Una abraçada!


    • Amic Fantasin,

      t’agraeixo el teu missatge i et prego em disculpis per les castellanades. Procuraré cuidar-ho, tot i que se, que alguna s’escaparà de tant en tant.

      Una encaixada

      QUIM


  4. es intolaraple sapigue que la cultura i las arels de una persona com critofal colon i els seus desendens ajin deseparagut sensa mes ni mes i as veji com en un fet tan inportan com el descubriment del nou mont i dels orijen del almiran siguin destrosats i convartits en fabrica de ceramiques i unas adresanes inasiten i aji mil cosas que dejan entrebeura que no bolan que la cultura i les arels de una persona i un fet hitoric sigui recunagut i balorat an el anvit del lloc de ahon partayan


  5. gràcies per aquestes cròniques tan interessants, tens molta raó, els catalans ens ho hem de fer mirar, el que estan fent amb la nostra història no té nom… sort de vosaltres, que no defalliu, petons,


  6. Osti!! seria bonissim que t’hi acostessis eh.. jaja, m’ha passat pel cap que nosaltres també tenim un cas al carrer Banys Nous on són els banys jueus i que actualment són dins una botiga de mobles, però vaja, això de l’empresari és de novela de Ken Follett.

    P.D. Estaria tant d eputa mare que estiguessis a la passejada de dissabte 9 d’octubre!!!! Jo i els colegues hi assistirem, serem 7. Fins aviat!!!


  7. Caram Joaquim,la evidencia i la veritat nomes te un cami i tard o aviat sortira a la llum.
    Molts records.
    El Virrey.


  8. Quim,

    Felicitats, bona feina, a aquesta colla de malfactors furtadors d´història aliena, els hi traurem la careta.
    Mercès per fer-nos-ho a mans.
    La veritat eixirà.
    Salut,


  9. anims nois encara us podeu enportar mès sorpreses, us segueixo cada dia amb les croniques que ens feu.
    Endevant i fins la propera.


  10. A Història conceptual vam tenir un professos, el Dr. Barceló, que va començar el curs amb aquesta frase: “Tanto monta monta tanto, Isabel como Fernando”
    Va fer un silenci i afegí:

    “Això no vol pas dir allò que han interpretat des de la Història d’España. Vol dir una altra cosa!”.


  11. Tela marinera, en n’hi ha per fer-ne una película, molta sort.


  12. I totes aquestes begenades i sopars de duro,que se las creguin a espanya encara ho puc entendre,pero els nostres politics,que fan al respecte?…salut i bona feina.


    • no mes cobren grans salaris i mantenen les poltrones del Parlament ben calentetes i vigilant que no els fotin fora.Joan Llimona


  13. Estan molt bé aquests comentaris, sap greu que la història estigui tan feta miques, però al menys he
    rigut amb les explicacions.


  14. Benvolgut amic: jo els anys 70 vaig dissenyar unes tasses de cerámica i alli me las van fer. En vaig exportar mes de 100.000. TENS RAÓ en que quand la Expo 92, es va desmantellar La Cartuja i van ser expoliades moltissimes coses bones. LA VAN ARRASAR.
    Veig, o pot ser m´ha passat per alt, que no parles gaire del Archivo de Indias, que es a ont varem intentar entrar-hi dons deien que hi havia tot lo relatiu a Colom i que no hi vem poder accedir perque estava prohibit entra-hi, por orden expresa de su EX. el Jefe del Estado o sigui el Franco. No hi va res a fer, Inclús al Governador Civil Pelayo Ros que era catalá, li van negar l´accés als documents. Jo hi vaig anar per la amistat que tenia amb el sr. Martinez Idalgo, que era el conservador del Museu Marítim de Barcelona.
    Et felicito per la magnifica feina que estas fent.
    Afectuosamnet Joan Llimona



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: