h1

Vallseca, Despuig, Vespucci…

Setembre 28, 2010

Gabriel Vallseca o Gabriel de Vallseca (Barcelona, abans de 1408 – Palma, després de 1467) fou mestre de cartes de navegar (cartògraf), bruixoler i mercader; era descendent de jueus conversos. Almenys des de 1433 ja tenia taller a la ciutat de Mallorca, i abans havia residit a Barcelona, on hauria nascut poc abans o poc desprès dels assalt al call de 1391, possiblement els seus ascendents materns eren mallorquins i familiars de la seva esposa.

Residia a la parròquia de Santa Creu, la barriada marinera i comercial de la ciutat; es va casar amb Floreta Miró i tingué dos fills, Francesc i Joan, el primer dels quals fou penitenciat per la inquisició i un fill del segon es casà amb una dona condemnada pel tribunal, ambdós per judaditzants, circumstàncies que fan pensar que ell mateix ho era. Va fer testament a la ciutat de Mallorca el 1467.

Es conserven tres obres signades per Gabriel Valleseca:

  • Carta de 1439 al Museu Marítim de Barcelona (inv. 3236), mapamundi parcial.
  • Carta de 1447 a la Biblioteca Nacional de França (Rés. Ge. C4607), àrea mediterrania.
  • Carta de 1449 a l’Arxiu d’Estat Florència, (CN 22), àrea mediterrania.

La seva obra més famosa és la carta de 1439 que es conserva al Museu Marítim de Barcelona. Les seves vicissituds es poden seguir al llarg de la història: Al seu dors conté una nota segons la qual l’hauria comprat Amerigo Vespucci per vuitanta ducats d’or a finals del s. XV. Abans de 1785 era propietat del Cardenal Antoni Despuig i Dameto, que la va adquirir a Florència i la va depositar a Raixa, on la conservaren els seus hereus els comtes de Montenegro. El 1836 George Sand la va observar, però hi va haver un accident amb un tinter que la va deixar tacada. A principis del s. XX el Comte de Montenegro, es va desprendre de la col·lecció del Cardenal Despuig i, malgrat les protestes dels cercles culturals, les institucions insulars no la compraren; finalment la carta fou venuda al 1910 al català Pere Bosc i Oliver, el qual al seu torn la va vendre a l’Institut d’Estudis Catalans el 1917, que la lliurà a la Biblioteca de Catalunya, finalment aquesta institució, el 1960, la deixà en dipòsit al Museu Marítim de Barcelona on es troba actualment exposada.

Curiositats:

  1. Segons el professor Jose Antonio Hurtado Garcia, mapes com l’atlas d’en Cresques, tenien encriptat, la ruta de les índies. Amb el d’en Vallseca sembla que passa el mateix.
  2. N’Enric Mitjana de les Dobles, ens comfirma que els Vallseca i els Colom emparenten en algun moment del s.XV.
  3. L’escriptor Jose Luís Espejo ens explica com els Despuig catalans i els Vespucci florentins son membres d’un mateix tronc familiar, i que Barcelona a finals del s.XV, està plena de comerciants florentins.

Una línia més per investigar!

Anuncis

One comment

  1. Recomano la lectura de la biografia que Stefan Zweig va fer d’en Vespucci. Ha estat traduïda fa poc al castellà -2010- per Capitán Swing Libros SL. Es divertida la incredulitat de l’autor davant el “monstre” biogràfic que li surt…

    Salutacions

    Francesc Magrinyà



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: