h1

La noia que s’ha possat a ballar

Setembre 26, 2010

De vegades,
assegut en la foscor de la meva habitació,
invisible al raig de llum que s’endinsa pel finestró
li parlo a Deu de tu.

Li explico que no sóc pintor,
que no soc cantant ni poeta,
que no se convertir la bellesa en paraules,
però que t’he fet una cançó.

Aquesta es una cançó, que parla de tu,
de com el temps s’atura, i jo em sento perdut.
de com el sol ens ha oblidat damunt la sorra,
i ens ha envaït el suau remor del mar.

De com sento una música, un cantar,
de com sento al poeta vibrar,
aquesta es una cançó, que parla de tu,
de la noia que s’ha posat a ballar.

Balla ballarina,
enlairant les teves mans al cel,
il·lumina els nostres solitaris cors,
amb la mirada dels teus ulls color de mel.

Preciosa ballarina,
quin vent t’empeny quin vent et canta,
que el batec de la teva dansa m’il·lumina,
i només per a mi, els teus ulls son verds.

Eric Barrat (12/13-06-07)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: