h1

Alguns carrers del Born

Setembre 23, 2010

Carrer del rec

En els segles XII i XIII el carrer era un curs d’aigua, per on desguassaven les aigües sobreres del rec Comtal, que donava moviment als molins abans de perdre’s al mar.

 Carrer dels flassaders

Hi eren antigament establerts els menestrals fabricants de flassades, el gremi dels quals tenia unes ordenances datades el 1331.

 Carrer de Montcada

Nissaga de magnats, la més important amb la de Cardona, dels Països Catalans, pels seus fets i els seus personatges. Des dels seus començaments al servei dels comtes de Barcelona, els Montcada assoliren un paper preeminent a la meitat del segle XI, i esdevingueren la primera potència del país. La fundació del monestir de Santes Creus marcà el moment culminant de la família. Ocuparen la major part dels càrrecs clau del país. En el període de màxima esplendor de la família, Guillem Ramon de Montcada fou nomenat regent durant la minoritat d’Alfons II. Carrer obert pels Montcada.

 Carrer de l’esparteria

Nom anterior a la segona meitat del segle XV, degut als obradors d’esparters que eren establerts al carrer. Al segle XV hi tenia la seva casa Jaume de Gualbes. El 1804 s’hi obrí la famosa fonda Ca l’Afartapobres.

 Carrer del bonaire

Mare de Déu del Bonaire, patrona de Càller, ciutat de Sardenya, amb la qual mantingué Barcelona bona relació per mar.

Del santuari de Bonaria, situat al cim del turó del mateix nom, que domina sobre la ciutat de Càller, encara avui en tenen cura els religiosos de l’Orde de la Mercè, que fou fundat a Barcelona per sant Pere Nolasc l’any 1218. La seva història està molt vinculada a la història religiosa de Catalunya, i més concretament de Barcelona. El temple és el primer i principal exemple de l’arquitectura gòtico-catalana a Sardenya.

Sardenya, dominada en aquella època per pisans i genovesos, passà sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisió del papa Bonifaci VIII.

El 1323 les tropes de Jaume II van desembarcar en un punt aleshores proper a Càller, conegut com el Turó del Bon Aire i van conquerir l’illa.

Com a signe d’agraïment a Déu, van construir en aquell indret una església, que el rei donà a l’Orde de la Mercè. El beat fra Carlo Catalano, un noble de Càller que havia vingut a Barcelona per fer diverses gestions i que aquí ingressà a l’Orde Mercedari, fou el fundador del convent de la Mercè, tocant al temple. Ell va profetitzar que un fet prodigiós es produiria a la costa de la gran illa després de la seva mort.

Segons la tradició, aquesta profecia es va complir el 25 de març de 1370, quan una nau que venia de Catalunya fou sorpresa per una gran tempesta. Els mariners, en aquella circumstància, varen decidir tirar al mar tota la càrrega, entre la qual hi havia una caixa pesada.

Tan bon punt la caixa fou llençada al mar, la tempesta es va aplacar. La caixa arribà al cap d’un temps a Càller, precisament sota el turó de Bonaria. Els frares mercedaris del convent, quan l’obriren, hi trobaren una bella imatge de la Mare de Déu, feta amb fusta de garrofer, que té en un braç l’infant Jesús i a l’altra mà un ciri encès. (curiosament, es idéntica a la de *Nostra Senyora de la Candelaria trovada a Canàries per frares franciscans catalans).

La devoció a la miraculosa imatge es va difondre ràpidament per tot Sardenya, especialment entre els mariners, que la van convertir en la seva advocada i protectora.

Arribada a Amèrica, es diu que aquesta advocació va donar nom a la capital d’Argentina, Buenos Aires.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: