h1

La “demòcrata” Alícia Sánchez Camacho

Setembre 5, 2010

La gran demòcrataLa interpretació que a la resta d’Europa fan de la democràcia, res té a veure amb el concepte que d’ella, tenim a la península. Un viatge per Suïssa o per Anglaterra, o pels països nòrdics ens pot deixar realment esparverats del que podem trobar-nos allà, i de lo lluny que estem d’aconseguir fites similars.

 En aquestes darreres setmanes els nostres polítics i representats han estat fent força mèrits per allunyar-nos una mica més si cap, d’aquesta concepció europea, però si hi ha un personatge que al meu entendre ha batut totes les plusmarques possibles i ha destrossat tots els registres, aquesta ha estat l’Alícia Sànchez Camacho.

 Setmanes enrera ens va colpejar les neurones amb una d’aquelles sentències de record. Més o menys ens va venir a dir que la Catalunya real no era pas la del milió de ciutadans que van sortir al carrer el 10 de juliol a la històrica manifestació, sinó que aquesta Catalunya real, sempre segons ella, era la del dia següent, la d’uns milers de ciutadans que van sortir al carrer a celebrar el campionat del món de “la roja”, campionat que tot sigui dit, com a tants i tants altres episodis històrics del nostre país, van haver de ser una base de catalans, els promotors de tan espatarrant triomf.

 L’aptitud d’aquesta senyora és absolutament delirant, especialment quan davant de lleis com la del cinema o la del consum a Catalunya, amenaça amb recórrer al tribunal constitucional, l’ens què realment està governant aquest país en els darrers temps, bàsicament els aspectes lingüístics de les esmentades lleis, adduint una falsa defensa dels interessos dels catalans, alhora què en la defensa d’un bilingüisme molt curiosament entès per part del seu partit.

 Sembla realment difícil explicar-li a un català, que ella serà la nostra salvadora, i que una llei que garanteix com la del cinema per exemple, que el català tindrà les mateixes oportunitats que el castellà, ella i el seu partit, defensaran els interessos de la ciutadania i de la nostra mil·lenària llengua, portant la llei al constitucional. Curiós, oi. No serà pas que els únics drets que defensa són els dels castellans?

 És molt possible que aquesta senyora pensi, que la ciutadania d’aquest país, és realment idiota i sense cap opció de curació. Com deia Napoleó, la veritat té límits, però l’estupidesa, no. Potser és per això, que les afirmacions de la senyora Camacho, de límits, en tenen més aviat pocs.

 Sort té la intel·lectual senyora, de què vivim en una època de democràcia, guanyada amb sang i suor, perquè si encara visquéssim en èpoques passades en què grans catalans van convertir aquesta nació en una de les més grans d’occident, potser hagués hagut de sortir corrent, no fos cas que la justícia d’aquells temps, li hagués fet perillar el coll, per traïdora a la pàtria.

Joaquim Ullan

Anuncis

One comment

  1. Sánchez Camacho em sembla que al contrari del que sembla té clares les coses. Sap que va ser la solució salomònica, que va sortir escollida per no generar una guerra oberta al si del PPC entre Nebreda i Fernández Díaz. Sap també què va passar amb el seu predecessor, Piqué, per ser massa moderat i no entrar al drap contra els nacionalistes. I per tant, sap que o segueix el joc que li dicten des de Madrid, o s’ha acabat. I sempre és millor poc poder que gens…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: