h1

El Cercle Català d’Història dona per confirmat que l’expedició de l’Almirall Cristòfor Colom en el segon viatge del Descobriment d’Amèrica va sortir des del port de Barcelona l’any 1493

Abril 4, 2010

Acompanyat de nombrosos catalans reconeguts com Fra Bernat Boïl, el capità Pere Bertran Margarit o en Miquel Ballester, en la que fou, la segona expedició del Descobriment d’Amèrica, i sota la sospita que no podia haver sortit de Cadis tal i com i de manera categòrica afirma la historiografia oficial, la investigadora del Cercle Català d’Història n’Eva Sans ha localitzat informació que confirma, que no tant sols la preparació del segon viatge i la rebuda oficial pels reis catòlics de Colom i els Indis es produeixen a Barcelona, sinó que l’armada de l’almirall català Cristòfor Colom i les naos i caravel·les que l’acompanyen parteixen originàriament de Barcelona, és a dir d’una ciutat i d’un territori pertanyent a la Corona catalano-aragonesa. Així doncs no es d’estranyar, que en Cristòfor Colom, el capità Margarit i el pare Boïl representin la implantació al Nou Món de l’organització político-administrativa de Catalunya, si aquesta empresa de colonització era tal com s’està demostrant en els darrers anys, totalment catalana.

La informació s’ha localitzat a la Biblioteca de Catalunya ( Barcelona ) a través dels “Anales de Catalunya” de Narcís Feliu de la Peña- de l’any 1709, on s’hi diu: “ …Embarcáronse grande número en Barcelona con Colon y fue el capitán Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colon, llegaron a Cádiz a 23 de setiembre: Partieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron Deseada, después a la que nombraron Española, partieron a Haití, donde les noticiaron de sus amigosmuertos por los Indios…”. La historia oficial ens explica que salpen de Cadis el dia 25 de setembre obviant sorprenentment la primera part del viatge des de Barcelona, confonent i oblidant el paper fonamental dels catalans sota les ordres del seu rei: en Ferran II el Catòlic, comte de Barcelona.

A tal efecte, l’armada Reial provinent de Barcelona arriba a Cadis el 23 de setembre i per tant del 23 al 25 de setembre, són els dos dies que necessiten per abastir els vaixells de nou d’aigua i aliments després d’uns 15 o 20 dies de navegació abans de prosseguir el viatge cap a les terres descobertes. En els “Anales de Catalunya” també hi ha una nota de página on es llegeix: “…Fundaron los Catalanes en las Indias Iglesias de Santa Tecla y de Santa Eulalia…”.

Les aturades per part de la flota catalana en els ports andalusos eren normals i estaven establertes des del segle XIII. La Maria Teresa Ferrer i Mallol, doctora en historia medieval catalana, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i professora d’investigació del CSIC en el seu treball “El comerç català a Andalusia a final del segle XV” ens diu com hi havia establertes colònies catalanes a Andalusia i com la funció més important d’aquestes colònies que tenien consolat de Mar i estaven regides – per les lleis de la Corona Catalano-aragonesa- era que els ports de Cadis, Santa Maria del Puerto i Sanlúcar de Barrameda actuaven com a centres de distribució i reagrupament de mercaderies pels catalans. La Sra. Ferrer i Mallol en el seu treball explica com: “…Els catalans hi reunien: productes originaris de la mateixa Corona catalano-aragonesa; productes de redistribució orientals, que a vegades els mercaders catalans feien venir directament de l’Orient sense passar per Barcelona; productes del Nord d’Àfrica; productes de Canàries i Madeira, principalment sucre i esclaus; productes autòctons de la mateixa Andalusia; productes de Flandes, Anglaterra i Irlanda. En aquells ports combinaven els carregaments cap a Anglaterra, Irlanda o Flandes, cap a Barcelona, o directament cap a l’Orient. El centre financer i asseguratiu romania a Barcelona.” Aquestes condicions es donaven per les bones relacions entre Andalusos i Catalans ja que si no hagués estat el cas, no existirien els privilegis del rei de Castella al segle XIII per l’establiment de colònies catalanes en llocs diversos de la costa andalusa, tal i com també tenien els Genovesos. Castella també tenia cònsol a Barcelona. “En el fons, les coses són més senzilles i lògiques del que ens han explicat, . El fet d’apropar-nos al passat seguint les fonts documentals i interpretant el context històric del moment ens permet veure amb una certa claredat que l’empresa de descoberta, presa de possessió i primera colonització del Nou Món segueix tots els paràmetres habituals establerts des de segles enrere pels estats catalano aragonesos en la seva expansió. Enrere va quedant una història oficial incongruent i artificial.”, diu el Sr. Joaquim Ullan president del Cercle Català d’Història.” La investigadora Eva Sans- que l’any passat ja va localitzar i demostrar l’existència del Port de Pals (Baix Empordà) a través d’uns documents trobats a l’arxiu de la Corona d’Aragó, afirma que: “també es construïen caravel·les a Catalunya durant el segle XV. He trobat documentada la construcció de caravel·les a la Drassana Reial de Barcelona per la flota del General junt amb la construcció de galeres i naos , una flota que servia entre d’altres coses per la defensa de la costa del Principat.”. La investigadora opina que és urgent revisar i treballar a fons la historia marítima catalana. “ Hi ha gent que està fent molt bons treballs però no és suficient. Les cròniques antigues de totes les nacions i països estrangers elogien i reconeixen l’extraordinari poder, coneixement, perícia i vàlua de la marina catalana així com de les escoles de cartografia, dels seus pilots i els almiralls i en canvi nosaltres ho desconeixem tot .”

Amb tot aquest estudi es posa al descobert que a l’època del descobriment, existien unes relacions comercials perfectament organitzades, jurídicament i legalment constituïdes i que confirmen la natural i legítima participació dels catalans sota les ordres del seu rei, en Ferran II el Catòlic, rei no ho oblidem- de la Corona catalanoaragonesa- en la descoberta d’Amèrica i posa de relleu les immenses llacunes documentals que cal recuperar revisant documents, contrastant-los i defugint dels prejudicis establerts, tal com sempre deia l’eminent historiador Jaume Vicens Vives.

A fi d’explicar i de donar a conèixer al públic la relació entre en Cristòfor Colom i Barcelona i la vinculació de l’antiga Vila Reial de Pals com a port de sortida del primer viatge, el Cercle Català d’Història ha posat en marxa les “Rutes Colom de Barcelona i les de Pals” on “el públic assistent descobreix fascinat la història real que envoltà la Descoberta d’Amèrica.”

Per més informació sobre les rutes i les recerques : www.cch.cat

Article d’Eva Sans

Anuncis

3 comentaris

  1. Hola,
    Pel que fa a l’afirmació -referida a la recerca de l’Eva S. Sans- en el sentit que “…l’any passat ja va localitzar i demostrar l’existència del port de Pals…” jo hi posaria quelcom més proper a la veritat. En realitat , i sense desmerèixer en absolut el seu treball de recerca i divulgació, fora més objectiu parlar de l’aportació de noves i importants dades a una recerca ja iniciada per altres investigadors. La Teresa Baqué va ser la primera en posar l’atenció en la vila de Pals; després -i de forma especial- en Jordi Bilbeny, el qual ja a l’any 1996 va encetar el primer cicle de conferències sobre el Pals colombí a Ca la Pruna. Tanmateix, com molt bé podeu recordar -doncs és quan apareixen i coneixem la Eva i en Narcis Subirana- el 17 de Setembre del 2006, i organitzat llavors per la FEHC, va tenir lloc la primera ruta colombina entre Pals i Canet de Verges; visitant, per primera vegada, el Molí de Pals(c.de St.Miquel), les Basses d’en Coll i la mateixa vila, etc. com a llocs colombins. Aquests inicis, per tant, no son exclusiva d’una sola persona. Les eventuals antipaties personals no haurien d’afectar, en la meva opinió, la recerca ni el reconeixement a les dades i descobertes aportades per altres persones. Al capdavall, si volem èsser coherents amb la denúncia de les censures i silencis del passat, no podem caure en errors o actituts semblants.

    Malgrat tot l’exposat, us vull fer avinent l’enhorabona pel vostre esforç de divulgació. Leo


    • Benvolgut Lleonard,

      no acabo d’entendre el teu comentri, a no ser que estigui ple de la influència de qui tu i jo ja sabem. Si fas un repàs als diferents articles que hem anat realitzant en aquest temps, veuras que mai, dexem de reconèixer, qui son els iniciadors del tema “Pals”, especialment la Teresa Baquè i l’Alba Vallès.No tothom pot dir el mateix.

      Sobre el tema del POrt de Pals, no t’enganyis, la única persona que ha pogut demostrar fins ara això, ha estat l’Eva Sans, i a partir d’aquí, que vingui qui vulgui i digui el que vulgui.

      Sobre el tema d’eventuals antipatíes, suposo que estas de broma? Aquí la única antipatia que existeix, és el que el Sr Bilbenyet té vers nosaltres, donat que som els únics, que ens hem negat a unir-nosal seu equip tot i el seu interès. Ves i que t’ho expliqui bé.

      Nosaltres seguim pencant a difeència d’ell. Aquí sempre seras ben rebut, però vigila que no et prenguin el pel.

      Una encaixada, mestre


    • Lleonart, pots dir-me en quin moment nosaltres hem deixat de reconèixer la tasca dels anteriors investigadors?

      Quant parlis de gelosies, manies i d’altres psicopatologies especials de la majoria d’investigadors, vigila on apuntes.

      Una encaixada

      QUIM



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: