h1

El “Lazarillo de Tormes” o com humiliar als investigadors catalans

Març 5, 2010

Reflexions d’una espoliació historiogràfica (III)

Joaquim Ullan – Pineda de Mar (El Maresme) – 05/03/2010 

 Dedicar-se al món de la recerca i recuperació històrica en el nostre país, de vegades es converteix en una tasca de risc, i no perquè puguem ensopegar amb algun lligall de documents en algun arxiu, o perquè ens pugui caure un enorme incunable al damunt d’un peu, sinó més aviat, perquè hi ha coses que realment poden afectar al nostre equilibri emocional. Cal tenir doncs, un bon psiquiatra de capçalera ben a ma.

 Dic això, perquè avui mateix a diferents mitjans de comunicació com “Els Matins” de TV3, o el propi diari AVUI, tots ells mitjans teòricament nacionals, s’han fet ressò d’una notícia, segons ens diuen, transcendent per a la història de la literatura espanyola:

 Ja es coneix, el veritable autor del “Lazarillo de Tormes”. Aquest no és altre, que en Diego Hurtado de Mendoza.

 M’he quedat glaçat en escoltar la citada notícia, i en especial, en veure la frivolitat, la indocumentació, i la nula mentalitat nacional que tenen aquests mitjans, i el que és pitjor, la humiliació a què són sotmesos els investigadors catalans que realitzen investigació rigorosa.

“El Llatzer de Tormos”, una obra catalana

Precisament “El Lazarillo de Tormes”, és una obra força estudiada els darrers anys, i que ha donat com ha resultat diversos treballs, especialment la traducció al català de l’obra amb un estudi previ d’en Josep Maria Orteu i d’en Jordi Bilbeny (Llibres de l’Índex), o articles del professor Francisco Calero (UNED). En el cas de l’obra de Llibres de l’Índex, no solament queda patent, que és una obra catalana que passà en el seu moment pel sedal de la censura com ho feren tantes i tantes obres d’autors catalans, sinó que a més, queda perfectament situat tant el context històric, com el missatge que l’autor tracta de donar.

Sembla doncs, que tots els treballs realitzats a casa, per bons que siguin i per argumentats que estiguin, no tenen valor, no tenen rigor, i no tenen res de res que pugui ser tingut en compte pels nostres mitjans i per les nostres institucions. I en canvi, apareix com sempre, qualsevol investigador espanyol, que de sobta i curiosament es troba algun misteriós lligall de documents vagi vostè a saber on, i BINGO!

Això em recorda la difusió que ha tingut el llibre d’en Charles Merrill “Colom: 500 anys enganyats” on, pel simple fet de ser americà, ja se li suposa un rigor adquirit i natural. Més d’un ha arribat a pensar en llegir el llibre del professor Merrill, que “potser fins i tot, encara tindran raó els investigadors catalans!

La història del misteriós lligall trobat

Les històries de misteriosos lligalls de documents trobats vagi vostè a saber on, ja és una història força coneguda per tots nosaltres. Recordo moments en què el tema COLOM era ja notícia a la premsa quasi a diari, a causa del 500 aniversari de la seva mort, per allà l’any 2006, que tot de sobte, la “prestigiosa” investigadora Consuelo Varela, va començar a trobar altres “lligalls”, que curiosament ens presentaven un COLOM molt diferent al conegut: Un COLOM salvatge, despietat, injust, etc. No fos cas, que demostresim sense lloc a dubtes, que l’almirall era català!

 Ara tornem a reviure la mateixa història. En un moment en què “El Llatzer de Tormos” ja queda enrera, i s’estan estudiant obres com “La Celestina”, “El Quixot”, i altres que la censura s’encarregà de desnaturalitzar, doncs mirin, arriba una altra investigadora, li fot una puntada a una pedra, i que tenim? Doncs un “lligallet” que ens diu que en Diego Hurtado de Mendoza era l’autor del “Lazarillo”. Ves per on.

 Potser va començant a ser hora que aquests trapelles, encara que sigui també per casualitat, com sempre, algun dia trobin algun paperet que mostri la catalanitat d’alguna cosa, perquè esoltin, n’hi havia, eh!! I moltes!!.

 Un gran país

Som un gran país aquest. No tenim en compte els nostres investigadors, no els ajudem, no els defensem, i mentre per exemple, deixem que des d’Aragó ens diguin que la senyera és seva, que érem una part d’aquell regne, que no teníem reis, què no érem un estat independent. També deixem que ens fotin tota la gesta americana, tota la primera colonització, tot el segle d’or de les lletres, la història de tots els exèrcits catalans, la ciència catalana, l’humanisme català, la llengua, les institucions, les universitats….

Això si, som bona gent. Un país forçá humil. Tant, que els hi hem donat legalment, sense que l’hagin hagut de prendre, tot l’ADN possible de tots els COLOM que circulen pels països catalans, perquè amb ell, puguin anar cercant on és realment enterrat l’almirall. I nosaltres mirant cap a Granada, esperant els resultats!

 

Joaquim Ullan Martorell
President del Cercle Català d’Història
www.cch.cat

Anuncis

One comment

  1. Des del respecte, jo sostinc una opinió diferent, llarga d’explicar, que he resumit en un bloc: http://lazarodetormos.blogspot.com.es/

    Gràcies.

    J.O.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: