h1

Colom, descobridor d’Amèrica?

Desembre 15, 2009

Reflexions d’una espoliació historiogràfica (II)

Joaquim Ullan – Sant Antoni de Calonge (El Baix Empordà) – 14/12/2009

La primera cosa que aprenen els infants a l’escola sobre la figura de l’almirall Cristòfol Colom, és que aquest desconegut ”genovès” i no gaire format navegant, va ser “el descobridor d’Amèrica”.
En realitat això i poca cosa més, és el que els nens aprenen sobre aquest importantíssim episodi de la història de la humanitat: Cristòfor Colom, amb tres caravel·les, “la Pinta”, “la Niña” i “la Santa Maria”, i uns capitans o alguna cosa similar, anomenats “los hermanos Pinzones”, van navegar durant molts i molts dies, i van descobrir finalment el nou món.

En aquest article, no entrarem pas a aprofundir en les interioritats de tot aquest episodi historiogràfic, i simplement ens quedarem amb el titular per tots conegut i que en castellà encara té més contingut: “Colón descubrió Amèrica”. Són tres paraules, concretament dos noms i un verb, que simplement fent un simple i breu anàlisi, ens permeten entreveure les enormes diferències que poden haver entre la història oficial i coneguda, i aquella que sorgeix d’una acurada recopilació de dades i de l’aplicació de la més elemental lògica, cosa que no sembla pas una característica usual d’aquells que han anat teixint durant anys, la historiografia que avui coneixem.

Colón:

Sobre la transformació que ha patit el cognom original de l’almirall se n’ha parlat abastament. Des de les “Capitulacions de Santa Fe”, passa a utilitzar-se el cognom castellanitzat però sense accent, però en Fernandez de Oviedo, cronista oficial de les índies, el 1532 comença a utilitzar preferentment Colom.
És de remarcar que les 17 versions de la carta al rei, a Lluís de Santàngel, i a Gabriel Sanxis del 15 de febrer de 1493, en totes apareix el cognom Colom, tant en les castellanes, com en les llatines, i com en les alemanyes. Fixem-nos també que totes aquestes cartes van dirigides únicament “al rei”, excepte la impresa a Valladolid que especifica “por sus altezas”.
Recomanem llegir l’article de la investigadora Eva Sans, titulat “L’orígen del cognom Colón i Colom, un misteri per a un mateix cognom?”1 on veurem segurament amb inusitada sorpresa, com ens expliquen a la “Enciclopedia heráldica y genealógica Hispano-Americana” d’Alberto i Arturo Garcia Carraffa (Tomo XXVII) la manera en què els investigadors (i el diari ABC) tractaven de descobrir els orígens del cognom COLÓN.

Descubrió:

Mentre la historiografia oficial continua explicant-nos que l’almirall Colom, volia realment viatjar fins a l’Àsia travessant l’atlàntic en direcció occident, i no solament això sinó què després de quatre viatges, va morir sense saber que havia descobert un nou continent, òbviament els investigadors rigorosos, poden aportar una bona quantitat de dades que ens mostren com la realitat poques vegades pot estar tant llunyana, com en aquesta ocasió.

Ja en las Capitulacions de Santa Fe ens parlen de “terres ja descobertes”, cosa que ha portat de corcoll als historiadors oficialistes. Sabem també de diferents expedicions realitzades a Portugal per l’almirall durant el seu exili al país lusità i on possiblement en algun d’ells, trepitjà territori americà (veure “El viatge ultra tule de Cristòfor Colom”2, de Josep Segarra,). També cal explicar, que de molt antic era coneguda l’existència d’unes terres perdudes que hom aspirava a retrobar tan bon punt l’evolució de la tecnologia ho permetés. I fins i tot, el famós atles català, d’en Cresques, 100 anys abans dels viatges de Colom, encara que no recrea el “nou món”, com bé demostra el professor José Antonio Hurtado, ens indica de forma codificada, la ruta cap a Amèrica. És recomanable llegir, també d’aquest professor canari, articles com “Hierro i el portolano Dulcert”3, en el que també trobem codificades aquestes rutes.
Molts mals de cap han portat també les errònies dades anotades per l’almirall en les seves anotacions, però si sabem que existia un tractat anomenat d’Alcaçovas que feia automàticament portuguesa qualsevol terra descoberta per sota de determinada latitud, i que aquestes primeres illes descobertes per l’almirall, són justament en aquesta àrea, entendrem, el perquè d’aquestes “inexplicables errades” de tan insigne navegant.
I per si tot això no fos poc, no oblidem també que societats com la islandesa, tenen perfectament documentat, les diferents expedicions que els víkings realitzaren a Amèrica per allà, principis del segle XI.
En definitiva, aquell “nou món” no era tant desconegut per a les societats del moment, i tot i que possiblement sense saber com, molts ja hi havien arribat. Una altra cosa era, tenir la capacitat tecnològica i organitzativa per a fer-ho amb garanties i regularment. Colom ho aconseguí, i en prengué possessió en nom del seu rei. En conseqüència, no estem parlant d’un descobriment sinó d’una presa de possessió. Molt recomenable per entendre questions de sobirania, l’article d’Albert Pont titulat “Adquisició de sobirania”4.

Amèrica:

Finalment sobre el terme “Amèrica”, ens han explicat que prové d’un navegant i mercader florentí, Americo Vespuci, que servir als reis catòlics i a en Colom. Deixà escrits dos viatges d’exploració per a aquests reis i dos més per al de Portugal. Curiosament cap historiador ha aconseguit documentar aquests darrers dos viatges servint al rei portuguès i fins i tot s’esmenta en algunes fonts, que els dos llibres que se’n deriven, van dirigits al rei de Jerusalem i de Sicília, que curiosament no és altre que Ferran II el catòlic. A més, aquests escrits són posteriors a 1504 quan Ferran ja no era rei de Castella. També sabem que per altres referències, que era a Barcelona a la tornada del primer viatge de Colom, per lo que cal suposar que també hi participà, i de fet ja ens ho confirma en Sebastià Münster, que en una de les seves cartes, també ens confirma, que tan Colom com Vespucci estaven al servei del “rei catòlic”
És important anotar, que aquest “Vespucci”, no sabia parlar italià, i que a més de portar gallardets amb els pals del casal de Barcelona, va fer testament a favor de molts catalans. El seu cognom apareix moltes vegades com De Espuche, Despuchi, Despuche. No ens sorprendrà, doncs, saber que els Colom, els Despuig i els Vallseca estaven tots emparentats, i vagi vostè a saber per quina “miraculosa casualitat”, al segle XVIII, el cardenal Despuig, tingués en la seva possessió el famós mapa de Vespucci, o més conegut com carta nàutica de Gabriel Vallseca (1439)5.

 

En conclusió. De les tres paraules que formen la famosa frase de “Colón descubrió Amèrica”, podem deduir que rera d’elles, s’amaga un pou ocult d’enormes dimensions. De dades tergiversades, personatges deslocalitzats, etc. No ens ha d’estranyar, que durant 5 segles, els historiadors no es posin d’acord en el tant discutit origen de Colom, i penso que ho continuaran fent mentre no s’adonin de què no estem davant d’un problema historiogràfic com a tal, sinó d’un muntatge perfectament organitzat per un poder, amb unes finalitats concretes, i que arriba al seu punt àlgid al segle XVI. Com no podia ser d’altra manera, aquesta bola ha crescut tant, que al final ha caigut per la pendent sense manera de poder reconduir-la.

De nosaltres depèn, començar a cercar el qui, el com i el perquè, de tanta ocultació encara avui en dia.

Joaquim Ullan Martorell
President del Cercle Català d’Història
www.cch.cat

 

Referències:

[1] L’origen del cognom Colón i Colom, un misteri per a un mateix cognom?
Eva Sans
http://www.cch.cat/pdf/colon_colom.pdf

[2] El viatge ultra tule de Cristòfor Colom
Josep Segarra
http://www.cch.cat/pdf/6e_josep_segarra.pdf

[3] Hierro i el portolano Dulcert
José Antonio Hurtado
http://www.cch.cat/pdf/hurtado_01.pdf

[4] Adquisició de sobirania
Albert Pont
http://www.cch.cat/pdf/adquisicio_sobirania.pdf

 [5] Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom
Jordi Bilbeny i David Bassa
Edicions Llibres de l’Índex

Anuncis

One comment

  1. http://jeanlouisprat.over-blog.com/article-36837236.html



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: