EVA SANS. A Catalunya hem estat visquent durant molts anys com “Alicia en el país de les meravelles” immersos en una societat occidental capitalista abocada al consumisme i amb una manera de viure per damunt les possibilitats ( encara que no en fossim conscients..). Però una cosa que ara ens pot semblar un retret, fa un temps era la norma social general i normal per a tothom, i més aviat estava mal vist aquell que no es comprava una vivenda, un cotxe nou o marxava cada any a Punta Cana o per Europa i comprava roba i articles de marca.
Aquesta és la societat en la qual hem viscut tots immersos durant molts anys, de manera ilusòria, sense veure que res de tant material pot ser autèntic i real…
Però ara en haver-nos trobat d’una sacsejada amb la crua realitat del dia a dia, un nombre cada cop major de ciutadans s’està adonant que l’actual govern d’Espanya està més ocupat en atacar a Catalunya, als catalans, la nostra llengua i les nostres costums i tradicions que en solucionar la corrupció que sobretot ells sembla que han generat ( València, els sobres del PP i les prebendes per esmentar-ne alguns). Amb una onada intensa i continuada d’atacs contra la democràcia i la llibertat precisament a la seva comunitat autònoma de Catalunya, ells mateixos trenquen els principis de la pròpia Constitució espanyola la Constitució que tant els agrada bandejar.
Nosaltres, els ciutadans per tant, amb aquestes sacsejades i embestides contra Catalunya ja no podem quedar-nos de braços creuats, sorpresos i astorats sense capacitat de reacció perquè aquest mal tracte mostra la manca de respecte de l’actual govern espanyol a la nostra dignitat humana i racional, i amb més fermesa ens hem de defensar perquè l’article 10 de la pròpia Constitució protegeix la “dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la seva personalitat” i diu que el respecte a la llei i als drets dels demés son el fonament de l’ordre polític i de la pau social”perquè les llibertats tal com la Constitució reconeix, “s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els Tractats i acords Internacionals “.
L’actual govern espanyol no respecta els drets de tots els ciutadans i provoca amb aquesta actitut esquerdes a la pau social.
És molt greu que es continui permetent aquesta actitut envers Catalunya. El govern espanyol sempre diu que el camí que hem emprès va en contra de la Constitució espanyola i atempta contra la democràcia però ara veurem com els jocs de paraules que tant els agrada utilitzar serveixen per emmascarar una altra realitat, ja que realment qui va en contra de la Constitució i atempta contra la democràcia i la llibertat són precisament ells.
Perquè ells incompleixen les normes jurídiques més bàsiques i esencials que es troben recollides a la Constitució Espanyola. I precisament aquesta Constitució que ells ens tiren continuament en cara, per fer-la anar al seu únic interès ideològic, és precisament també la mateixa de la qual emana la nostra defensa contra els seus atacs. Perquè com ells diuen, la Constitució és de tots, si..si… però ells també estan obligats a respectar-la i en canvi no la estan jurídicament complint, sinó tot el contrari.
L’actual estat español no tant sols viola els drets internacionals com hem sentit més d’un cop des dels mitjans de comunicació sinó també la seva pròpia constitució perquè ataca les llibertats, la legalitat i el pluralisme d’Espanya, quelcom d’impensable. Aquestes paraules es troben fonamentades en la pròpia Constitució espanyola, aquella de la qual acusen als catalans d’estar fora de les seves normes i lleis ! Totalment delirant !
En el seu Títol Preliminar ( art. 3) consta que “La riqueza de las distintas modalidades linguïsticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, també reconeix la nacionalitat de Catalunya com a Nacionalitat.
Però contradint la pròpia norma, el Govern espanyol no compleix els seus propis preceptes i articles els quals està obligat a complir, sinó que porta atacant la llengua catalana d’una manera constant, continua i amb voluntat letal. I sinó fem una ullada a les retallades de l’estatut, al cas de València i Mallorca, on de manera sistemàtica es va substituïnt el català pel castellà, es van canviant amb aprovacions als plens la desaparició dels topònims per exemple mallorquins per la seva traducció castellana… En aquest sentit veiem com l’Estat Espanyol és el primer que no respecta la Constitució espanyola, i que ben clarament aquesta constitució que havia de protegir i potenciar la diversitat cultural i linguïstica de les seves distintes regions, és maliciosament manipulada per un veritable govern imperialista decimonònic que tornem a tenir com fa segles, el mateix que colonitzava i imposava la seva voluntat per la força a les seves colònies imposant també la llengua castellana i eliminant les llengües pròpies ! Podríem preguntar a les seves antigues colònies perquè es van voler independitzar…
Com deiem al principi, en el títol I ( article 10. Punt 2) sobre els drets de la persona se’ns diu que “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Contitución reconoce, se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de los Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificadas por España.”
Si bé aquest article obliga al Govern Español a actuar respectant els preceptes de la Declaració Universal dels Drets Humans, ell és el primer que no els respecta. Per posar-ne algun exemple, no ho fa en relació al dret de poder tenir una vivenda digne ( cada dia vivim més desnonaments…), ni dret al treball, ni a la lliure elecció de la seva ocupació, ni tampoc segons el punt 3 de l’article 21 que afirma: “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.” . Fa poc deien que el parlament de Catalunya no és sobirà perquè el poble no té la sobirania per poder votar-lo i que sigui legítim ! – I en base a quina llei es treuen això de la mànega, quan està comprovat i reconegut per les Nacions Unides que Espanya és el país que té més incompliments jurídics i legals d’àmbit internacional, als quals- ells vulguin veure-ho o prefereixin amagar el cap sota terra- estan obligats de complir i no ho fan !! Així potser també hauríem de posar en qüestió si el govern central té legitimitat per governar si incompleix una enorme part de lleis que té obligatorietat de complir.
Qui és llavors aquí legítim i qui no ho és ?
Si seguim analitzant els punts de la pròpia Constitució veiem com en realitat se’ns han vulnerat els drets més bàsics que recull causant als ciutadans catalans grans perjudicis que els governants tenen la obligació de solventar. Un altre dels preceptes de la Constitució és :“Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social”. Però en canvi, l’actual govern espanyol no crea treball, continua permetent que es destrueixi obliga a molta de la ciutadania a viure abocada a la marginalitat i a la misèria atacant així la dignitat humana que aquest govern té en canvi la obligació de protegir.
L’article 20 de la Secció primera parla del reconeixement i protecció del dret a la llibertat d’expressió. Un dret que si bé es troba recollit a la pròpia Constitució, sembla que tampoc es pot expressar en llibertat perquè cada dia trobem més censura informativa, més opacitat comunicativa per part de les rodes de Premsa de l’estat espanyol ( de fet les compareixences públiques ja són a través d’una pantalla plana…), més control dels mitjans de comunicació i un llarguíssim etcetera.
També vulneran el Dret a l’educació recollit en l’article 27 que diu explícitament “Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.“
La independència del poder judicial també està en dubte després de les destitucions i canvis a corre-cuita com la del fiscal en cap de justícia de Catalunya, el Sr. Martin Rodriguez Sol ara fa dos mesos, i diem que està sospitosament en dubte perquè segons la “seva Constitució” al Títol VI que tracta del Poder judicial, ja en el seu primer article se’ns diu que “la justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsalbes y sometidos únicamente al imperio de la ley”. Doncs aquest precepte també s’ha incomplert de manera flagrant perquè si tal com diu el punt 2: “Los jueces y Magistrados no podrán ser separados, suspendidos, trasladados ni jubilados, sinó por alguna de las causas y con las garantías previstas en la ley”, les pròpies accions del govern central i moviments puntuals de les fitxes del seu joc demostren que el poder judicial es troba controlat pel poder polític, la qual cosa està prohibida. Però és clar… el poder polític ho seguirà negant…
Potser per aquesta jugada clara que té el poder polític espanyol decimonònic actual, del qual traspuen els trets imperialistes barrejats de reminiscències absolutistes amb la censura de nou actuant en una Espanya que cada cop s’assembla més a una Hispània Romana, on el Cèsar-Cap de l’Estat es pensa que el país li pertany i la gent que viu en ell també, queda clar que ens trobem indefensos davant d’aquell que ens hauria de defensar. I potser per això s’entén que ni el propi Ministeri Fiscal que potser tampoc gaudeix de la seva obligada autonomia, no dugui a terme el que prescriu també la pròpia Constitució: “El Ministerio Fiscal, sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión promover la acción de la justícia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley [...] así como velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante estos la satisfacción del interés social.”
Doncs com és que tenim sentències que venen del Tribunal Constitucional que afavoreixen la minoria en perjudici de la majoría com el cas de la imposició de la llengua castellana en l’ensenyament, amb la obligació de fer canviar la llengua de tota la classe si ho demana tant sols un sol nen ?
Evidentment, no és la nostra pretensió allargar-nos massa i aburrir als lectors fent un repàs exhaustiu de la “Pepa” per trobar tot allò que el mateix govern de les Espanyes incompleix, però els ben asseguro que n’hi ha més d’articles que així ho demostren. Acabarem però amb un d’especial que afecta a la naturalesa de la – per ells- “nostra provincia”: Catalunya.
El capítol Tercer en el seu artícle 143 diu “ En el ejercicio del derecho a la autonomía reconocido en el artículo 2 de la Constitución, las provincias limítrofes con características históricas, culturales y económicas comunes, los territorios insulares y las províncias con entidad regional histórica podrán acceder a su autogobierno y constituirse en Comunidades Autónomas con arreglo a lo previsto en este Título y en los respectivos Estatutos”, també en un altre article resulta curiós pels temes d’actualitat dels quals constantment se’n parla afirma que “en ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas”com també resulta curiosa – encara que el govern actual espanyol no ho vulgui admetre- que la pròpia Constitució espanyola permet que “las Comunidades Autónomas podrán actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos tributarios de aquél, de acuerdo con las leyes y los Estatutos.”
Així doncs si tenim per una banda que l’actual govern de reminiscència imperialista dominant i imposador ens impideix constantment l’exercici dels nostres drets que en canvi es troben recollits a la “Constitució”, veiem com els ciutadans de Catalunya en principi hauríem d’estar amparats per les lleis i normes que emanen de la Constitució que han de servir per protegir els nostres interessos i respectar les nostres llibertats i en canvi, la utilització sectària i ideològica de la mateixa l’han fet tornar contra els ciutadans catalans alhora que són ells els primers que la incompleixen, anant fins i tot contra la pròpia legalitat.
Se’ns planteja llavors una pregunta molt senzilla: Fins a quin punt estan legitimats per governar els nostres interessos i les nostres vides ? O fins a quin punt la Constitució és legítima per a nosaltres ?
Hem de pensar llavors que el que dictamina el Tribunal Constitucional així doncs està per sobre de la pròpia Constitució ? No ha de dictaminar sobre allò que surti del que diu la Constitució ? O potser hem de pensar que la voluntat ideològica i anti democràtica dels nostres governants actuals controla al Poder de la Justícia perquè emetin sentències a favor dels seus interessos polítics, els quals com veiem clarament no respecten ni la seva tan promulgada Constitució !
Si ells mateixos violen les seves pròpies lleis mentre volen fer creure a la ciutadania de Catalunya que sóm nosaltres els qui violem les normes, és que no tenen legitimitat per governar el país ni a Catalunya, per tant amb l’incompliment constant d’allò pactat i jurat pel cap de l’estat espanyol, la Constitució espanyola no és legítima com tampoc es poden considerar legítims els governants actuals del govern espanyol perquè han trencat el jurament “de respectar el que diu la Constitució”, i el govern incorre en una falta de desautorització per ser el representant d’una nació ( la espanyola) dins la qual també hi sóm els catalans.
La jurisprudència i la justícia són els que han de facilitar el camí del poble, i com hem vist no poden ser controlats a voluntat per qüestions ideològiques, així la mateixa justícia derivada dels Drets Humans Internacionals de la qual també en sóm beneficiaris indica que el poble de Catalunya és lliure per decidir el seu camí.
Invoquem doncs després de segles el “Princeps Namque”, un dels més famosos usatges de la Ciutat de Barcelona per defensar en aquest cas al Principat de Catalunya, i sense armes ni violència ara si, assistim i defensem la nostra terra amb tota la força del poble i del Principat.
Princeps Namque- S.XI- Usatges de Barcelona
Eva Sans
Cap de recerca Cercle Català d’Història
www.cch.cat
Sembla que després de molts esforços, alguna cosa relativa a la temàtica colombina es comença a bellugar. Diuen que la veritat sempre s’obre espai i en aquest cas així ho volem creure. És per aquest motiu que el Cercle Català d’Història us convida a la presentació que es farà a la Biblioteca Pública Arús, el dijous 2 de maig a les 19:00h del llibre d’en Jesús Delgado, “Cristóbal Colón: su origen y vida investigados con técnicas policiales del siglo XXI“. Un llibre que aborda una nova perspectiva, la de la recerca policial. Jesús Delgado, pèrit policial aporta les darreres tècniques de l’estudi pericial i caligràfic per descobrir-nos el perfil psicològic de l’Almirall i els seus orígens, i ens confirma quins documents acceptats com a autògrafs per la “oficialitat” són falsos. És aquesta una nova via de recerca que en els propers anys, ha de donar resultats molt positius.
També hi participarà en aquesta presentació, l’Eva Sans, cap de recerca del Cercle Català d’Història, i que ha col·laborat en aquest llibre amb un article dedicat a la 
Una temporada que està essent força dinàmica i plena de temes interessants, la que estem duent a terme al Centre Comarcal Lleidatà. Vam portar ara fa pocs dies una conferència que va ser multitudinària, amb una sala d’actes plena de gom a gom, potser per tractar-se d’ un tema de màxima actualitat i interès: “El Vaticà a l’actualitat i el conflicte obert amb la renúncia de Benet XVI” i, sens dubte també, per l’interès que va generar que anés a càrrec del pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. Una xerrada que va captivar l’atenció de tot el públic assistent i que va permetre nombroses preguntes i dubtes per part dels assistents.
Com bé saben els nostres lectors, el Cercle Català d’Història treballa per a la recuperació i la divulgació de la història de Catalunya en uns moments precisament en els quals fa molta falta. Arran de les rutes que regularment oferim o les xerrades i activitats que es realitzen, ens adonem que la gent molt sovint es queixa de com els catalans som els primers desconeixedors de la nostra història i, sobretot, incideixen en el “com pot ser que avui en dia encara continuem així !”
Fets de gran transcendència històrica i política s’han esdevingut al llarg dels segles aquí a casa nostra, a Catalunya, i avui en dia ningú se’n recorda, ningú no els coneix, no s’estudien i no se’n fa difusió. La història de Catalunya que s’ensenya es limita a allò típic i tòpic: Els comtats catalans, Jaume I, el compromís de Casp, la corona d’Aragó, el gòtic i el romànic, la unió amb Castella… i sobretot… un àmbit que agrada molt als historiadors tradicionals com és el de les derrotes ! Sembla que captivi especialment posar més èmfasi i fixar més l’atenció en la derrota final ( 1714) i els ciutadans es queden més amb el coneixement de les connotacions negatives d’aquesta derrota, que en tots els segles on els catalans gairebé podríem dir que dominàvem els mars de tot arreu. Que potser no és interessant això ? Pensem que sí, ja que si Catalunya i l’antiga corona catalanoaragonesa no haguessin tingut un bon pes, no trobaríem que en planisferis antics de segles passats o en globus terraqüis -com el que es troba al museu del Globus terraqüi de Viena- hi hagi pintats vaixells amb l’antic símbol reial català: la senyera.
Què ha passat amb la nostra història ? I més encara, què està passant ara mateix amb el desinterès de les nostres universitats, de les nostres institucions, en definitiva del corpus intel·lectual que hauria d’estar com boig treballant per treure a la llum tots i tants aspectes foscos ( per desconeguts) i amb tantes llacunes que tenim en relació al nostre passat històric?
No cal dir que tot allò que passa a la política espanyola es ben bé “de traca i mocador”. La quantitat d’impresentables i de gent incapacitada per desenvolupar la feina que els hi pertoca és de proporcions considerables. Difícilment trobarem una república bananera amb aquest grau d’irresponsabilitat.
